Entitats socials i administracions d’una trentena de municipis catalans que treballen amb persones sense llar ens hem trobat per conèixer en profunditat el model Housing First i  resoldre dubtes de la mà dels experts Sam Tsemberis i Tim Aubry. Compartim les conclusions i els reptes pendents.

El model Housing First, promou que persones que fa temps que viuen al carrer puguin accedir a un allotjament permanent, respectant l’opinió i les decisions de la persona i amb el suport d’un equip especialitzat i multidisciplinar.  A Catalunya, municipis com Barcelona, Girona i Lleida l’han posat en marxa o estan estudiant com fer-ho.

La jornada sobre l’aplicació del model Housing First a Catalunya que va tenir lloc el 18 d’octubre va comptar amb la presència de Sam Tsemberis, creador del Housing First el 1992 a l’organització nordamericana Pathways to Housing, i de Tim Aubry, investigador canadenc sobre fidelitat al model. De la trobada en van sorgir cinc propostes:

  • Impulsar una estratègia catalana de sensellarisme basada en el treball en xarxa que englobi diferents nivells competencials i que afavoreixi  el desenvolupament del Housing First.
  • Crear una xarxa formada per municipis i entitats socials per compartir informació i unificar criteris en relació al Housing First. Així com per tractar altres aspectes més genèrics com la situació de les persones que es troben en una situació administrativa no regularitzada.
  • Aposta econòmica per part de les administracions per aplicar el model Housing First, com a base per posar fi al sensellarisme.
  • Proporcionar més ajuts destinats al lloguer social.
  • Potenciar el treball coordinat entre els diferents pilars de la xarxa comunitària com els equips sanitaris, els recursos sociolaborals i les empreses d’inserció per encarar globalment la problemàtica.

La trobada va aplegar més de 200 representants d’entitats socials i municipis d’arreu de Catalunya que van reunir-se en grups per treballar en torn a una eina que serveix per avaluar i millorar l’aplicació del model Housing First, és l’enquesta de fidelitat al model i podeu descarregar-la i veure els 41 ítems que la formen en aquest enllaç. D’aquí van sorgir dubtes i preguntes a en Sam i en Tim en relació a l’aplicació del model que tot seguit us presentem:

Com es comença a implementar el model Housing First?

“El programa Housing First té un punt de partida molt senzill, l’únic que cal són diners per als lloguers i per al personal, no cal cap gran infraestructura”, explica Sam Tsemberis. Recalca que és important començar amb proves pilots de petits grups de 15 o 20 persones per demostrar als governs que funciona i s’obtenen resultats i puguin finançar el model.

El Housing First implica un canvi de mentalitat en els professionals?

El model Housing First suposa un canvi radical en la forma de treballar dels equips de professionals ja que té sempre en compte l’opinió i les decisions de la persona.  “Per tal d’acceptar allò que diu la persona i anar-hi de la mà cal sacrificar molta ansietat professional, s’ha de donar suport i confiar en elles”, assegura Tsemberis.

Es pot donar a escollir a la persona el lloc on viure?

“Hi ha una aspiració d’elecció i una realitat d’elecció. Segurament a molts llocs hi ha límits econòmics perquè la persona pugui escollir on vol que estigui el seu habitatge. Però els equips que donen suport han d’assegurar-se que la persona pugui triar entre els habitatges disponibles, que tingui la possibilitat de decidir”, assegura Tim Aubry.

Quan es considera que la persona ja és autònoma?

“El programa treballa per ajudar la persona a què es pugui valdre per si mateixa. Cal canviar el concepte ‘fer per a ells’ per ‘fer amb ells’ i quan la persona ja no necessiti el teu suport ho sabràs, sabràs que ha arribat el moment en què ja és autònoma”, apunta Tsemberis.

Com es convenç l’administració perquè aposti pel Housing First?

“Hi ha tres maneres de convèncer els governs: amb dades i resultats, amb històries personals i amb accions de pressió”, explica Tsemberis. En aquest sentit Tim Aubry assegura que sobretot “cal combinar-ho amb històries personals, els polítics han de conèixer de primera mà aquestes històries, han de visitar la gent a les seves cases: això és més que poderós, val més que moltes dades.”

 

Més informació:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.