Professionals de l'administració, d'entitats socials i d'equips psiquiàtrics que dia a dia treballen amb persones sense llar a Barcelona donen la seva opinió sobre les dones que han estat o estan al carrer, l'atenció específica que reben, els recursos existents i els reptes pendents.
Paquita Asensio, metgessa psiquiatra "Les dones al carrer amb malaltia mental estan pitjor que els homes"
Des de fa tres anys, a Barcelona funciona un equip de salut mental i persones sense llar, l'únic d'aquestes característiques a Catalunya. L'any passat va atendre 205 persones, el 23% dones. Segons la Paquita Asensio, metgessa psiquiatra de l'equip, "les dones presenten més transtorns afectius i depressius que els homes, i més transtorns límit de personalitat". "Quan una dona acaba al carrer és perquè està fatal, i això passa també a la resta d'Europa i els Estats Units"; la dificultat, però, és que "elles no es veuen tan malament com nosaltres les veiem", afirma Asensio. I afegeix: "Generalment, els malalts mentals al carrer són gent amb la qual la xarxa normalitzada de salut mental no ha tingut èxit".
Albert Sabatés, director de Llar de Pau "El dia que les dones no poden més vol dir que estan en una situació insostenible"
El centre d'estada limitada Llar de Pau, gestionat per les Filles de la Caritat i amb 25 places, és un dels pocs a Barcelona específics per a dones sense llar. "Aquí vénen dones amb problemes d'exclusió social i de malalties que si no estiguessin aquí estarien al carrer", explica l'Albert Sabatés, director del recurs. En opinió de Sabatés, el nombre de dones en situació de sense llar és inferior al dels hombes perquè "potser tenen més capacitat per sortir-se'n" i perquè "la prostitució amaga també molta cosa". L'experiència de Llar de Pau porta al seu director a afirmar que "la sortida de les dones és molt difícil" degut a la manca de coordinació entre els recursos existents. La seva mirada, però, és optimista: "Moltes vegades estar al carrer i l'exclusió social es mira com si fos la parada final, però també pot ser un punt per reprendre el camí."
Carme Fortea, cap de servei del programa de persones vulnerables de l'Ajuntament de Barcelona "Les dones que arriben al carrer estan en una situació de cronicitat i major desprotecció"
Carme Fortea coincideix amb el director de la Llar de Pau, Albert Sabatés, en què el fet que hi hagi menys dones al carrer es deu a que aquestes "tenen més recursos per sortir-se, amb feines de carrer i de la llar, i demanant ajuda abans". "Les que arriben al carrer estan més deteriorades que els homes, en una situació de major desprotecció, vulnerabilitat i cronicitat, i amb una incidència de malaltia mental més elevada", destaca Fortea. Des de l'Ajuntament de Barcelona s'aborda la situació de les persones sense llar mitjançant el programa municipal de persones vulnerables i treballant en la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar, formada per 24 entitats. La tendència, diu Fortea, passa no tant per oferir recursos específics per a dones sinó per serveis per a homes i dones amb algunes activitats amb perspectiva de gènere.
Paco Gea, cap de programes d'atenció directa d'Arrels Fundació "Qualsevol servei sap que la dona en carrer pateix més violència i que els recursos estan pensats per a homes"
Per a una dona amb el cabell llarg és difícil dutxar-se en dos minuts, com també és insuficient oferir dues dutxes a la setmana a les dones en determinats moments del mes. Aquests dos exemples els dóna Paco Gea, responsable de programes d'atenció directa d'Arrels Fundació, i expliquen de manera gràfica com en el dia a dia els recursos que existeixen per a persones sense llar s'haurien d'adaptar a les necessitats específiques de les dones. L'objectiu no seria tant comptar amb recursos específics sinó amb "línies específiques" que "facin sentir-se dignes" les dones, afirma. "Qualsevol servei sap que la dona en carrer pateix més violència i que els recursos estan pensats per a homes", assenyala Paco Gea, que alerta que " si en general en tots els contextos socioeconòmics es veuen desigualtats de gènere, en un context tan agressiu com la vida al carrer o es fa una metodologia de discriminació positiva cap a la dona o serà més difícil que sobrevisquin".
Joan Uribe, director de l'alberg de Sant Joan de Déu, acaba de publicar l'informe 'Les persones en situació de sense llar a Barcelona: perfils, estat de salut i atenció sanitària', en què afirma que les persones sense sostre estan "pitjor de salut del que es pensa o manifesta" i reben una atenció "per sota" del que necessiten. Segons Uribe, l'estat de salut de les dones sense llar "és en general pitjor" que el dels homes, tot i que elles són més conscients de la seva situació. Arran del percentatge del 12,3% de dones sense llar a Barcelona, Uribe es pregunta "si pot ser que hi hagi més dones en situació de sense llar però encobertes, que s'estiguin agrupant en altres epílegs o categories, com les mares soles que necessiten suport residencial".
Isabel Aloso, fundadora de l'associació Lligam "Dins del col·lectiu, les dones estan invisibilitzades perquè es manifesten amb fills o en parella"
L'associació Lligam té en marxa a Barcelona una casa d'acollida amb 15 places per a dones que surten de la presó i no tenen on anar-hi, dones víctimes de violència de gènere i dones sense sostre. La mitjana d'edat de les dones que arriben perquè no tenen una llar és de 30 anys. "No és un perfil tan clar com el dels homes sense llar. Hi ha dones amb problemes de toxicomanies, amb problemes en la relació de parella, dones que han passat per la prostitució, joves que han estat a centres de menors i no tenen arrels familiars. Una vegada va arribar una noia que havia donat a llum al carrer", comenta Isabel Alonso, fundadora del centre. Alonso alerta de les "poques sortides a nivell laboral" per a aquestes dones i aposta per considerar aquest tipus de recursos residencials d'estada limitada com un "dret social universal". Un altre repte és saber més sobre les dones sense llar. "Dins del col·lectiu sense sostre les dones estan molt invisibilitzades perquè es manifesten amb fills, en parella.. caldria un estudi propi per saber més."
La pobresa forma part de la realitat quotidiana de milions de persones arreu de la Unió Europea. Per aquest motiu, el 2010 ha estat designat com l’Any Europeu de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió social. L’any arriba en temps d’una profunda crisi financera, econòmica i social. Una part de la resposta a aquesta crisi es troba en la construcció d’una visió renovada de la nostra societat.
Finançant projectes, fomentant el voluntariat entre els seus treballadors, amb donatius o prestant serveis gratuïts. Nombroses empreses posen sostre recolzant la tasca d’Arrels Fundació. Un nou bloc fa de punt de trobada i informa de la feina feta i de noves iniciatives.
Els alumnes de l'IES Jaume Balmes de Barcelona s’han volgut sumar a la campanya Posa Sostre a Barcelona d’una manera ben dolça: fent pastissos per compartir-los amb els companys a l’hora de l’esmorzar i recollir alguns diners per a Arrels Fundació.
El Premi Internacional Alfonso Comín reconeix aquest any la feina d’Arrels Fundació, que des de fa 22 anys acompanya a Barcelona persones sense llar en situació greu d’exclusió i denuncia la seva realitat. El guardó posa sobre la taula les dificultats per a la inclusió i el dret de l’habitatge.
Actualitat
La pobresa forma part de la realitat quotidiana de milions de persones arreu de la Unió Europea. Per aquest motiu, el 2010 ha estat designat com l’Any Europeu de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió social. L’any arriba en temps d’una profunda crisi financera, econòmica i social. Una part de la resposta a aquesta crisi es troba en la construcció d’una visió renovada de la nostra societat.
