Allotjar directament des de carrer i albergs persones sense llar i evitar que les persones més vulnerables hagin d’invertir el 40% dels seus ingressos en l’habitatge. Són propostes de la Comissió Europea que es preveu siguin debatudes en el Consell Europeu de juny. La UE va fixar el 2015 com a data límit per posar fi al sensellarisme però encara hi ha 3 milions de persones en aquesta situació.


La "principal solució" al sensellarisme* i a l'exclusió per motius d'allotjament són les polítiques d'habitatge i, en concret, les polítiques d'habitatge públic i social. D'aquesta manera s'expressava no fa gaire la Comissió Europea en un informe sobre protecció i inclusió socials a la UE que es debatrà al juny al Consell Europeu.

De les indicacions que fa la Comissió destaca una en especial: modificar els fons FEDER, un dels fons estructurals més importants de la UE dedicat al desenvolupament de les regions. El propòsit no és altre que fer intervencions en habitatge per a persones sense llar amb aquests recursos econòmics. I encara més: la Comissió Europea aposta per allotjar directament des de carrer o albergs les persones sense llar, sense necessitat de condicionar aquest accés a la participació en cap procés socioeducatiu. Una estratègia anomenada Housing First (‘habitatge primer’) que ja s’aplica a llocs com els Estats Units.

Altres de les recomanacions que fa la Comissió Europea són desenvolupar una estratègia integrada que tingui en compte la prevenció i la qualitat dels recursos socials, com els refugis d'emergència i la formació dels professionals de Serveis Socials; incorporar en les polítiques les persones que tenen feina però viuen en situació precària i conformen un nou grup de risc; i evitar que les persones empobrides hagin d'invertir més del 40% dels seus ingressos en l'habitatge.

Per al director d’Arrels Fundació, Salvador Busquets, aquestes propostes aporten "elements nous en el procés que significarien un canvi important en la manera de desenvolupar les polítiques d'atenció i prevenció adreçades a les persones sense llar" i és “una bona notícia” el fet que els experts de la Comissió Europea i organitzacions com Federació Europea d'Organitzacions Nacionals que treballen amb Persones sense Llar (FEANTSA) comparteixin propostes relacionades amb l’habitatge. A nivell logístic, el projecte Housing First seria viable a Catalunya però “cal preguntar-se sobre la necessitat que aquesta política d’allotjament vagi acompanyada d’altres que garanteixin suport econòmic i per a l’autonomia”, afegeix Paco Gea, cap de programes d’Arrels.

La inversió social a Espanya és de les més baixes de la Unió Europea i caldria avançar en qüestions com la coordinació entre les diferents administracions. A nivell general, a més, “es planteja la necessitat que l’accés a l’habitatge de les persones sense llar formi part d’una estratègia més àmplia d’accés a l’habitatge digne per a tots els col•lectius vulnerables” i on es doni resposta a altres necessitats socials, explica Paco Gea. En cas contrari, polítiques com el Housing First podrien tenir un impacte negatiu entre la població.

Canvis en el perfil de les persones sense llar

La celebració aquest 2010 de l'Any Europeu de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social i la fita del 2015 com a data màxima per posar fi al sensellarisme a la UE ha visibilitzat a l'agenda política europea la problemàtica de les persones sense llar. Però la situació desitjada encara queda lluny de la situació real. A la Unió Europea hi ha 79 milions de persones en situació de pobresa i exclusió; d'aquestes, tres milions no tenen una llar, segons xifres de l’agència de les Nacions Unides UN-Habitat. Segons l'informe de la Comissió Europea sobre protecció i exclusió social, l'exclusió en l'accés a l'habitatge s'ha agreujat encara més degut a la situació de crisi econòmica, i l'atur a llarg termini en què es troben moltes famílies ha fet baixar l'entrada d'ingressos i augmentar la seva vulnerabilitat.

En aquest context, el perfil de les persones sense llar està canviant. Segons el document de la Comissió Europea, "ha augmentat el nombre de joves sense llar, hi ha més dones, més víctimes de trencaments familiars i més immigrants i sol•licitants d'asil". Les raons són clares: elements estructurals en el mercat immobiliari, l'impacte de l'atur, l'endeutament, factors personals com malalties mentals i addiccions, relacions familiars truncades, discriminació legal o d'estatus a minories socials com el poble gitano i les persones immigrades, i el pas de viure en institucions penitenciàries o per a menors a fer-ho de manera independent.

Segons el mateix informe, es tracta, doncs, de factors diversos, molts d’ells estructurals, que necessiten ser abordats amb polítiques clares i no amb “una focalització en les raons individuals”, tal com tendeixen a fer alguns Estats.

Cinc objectius contra els sensellarisme

En la mateixa línia de la proposta de la Comissió Europea s'enfoca la campanya que acaba de presentar FEANTSA. El missatge que vol transmetre és directe: acabar amb el sensellarisme és possible però cal deixar d'invertir en mesures reactives i a curt termini per passar a estratègies integrades.

En concret, FEANTSA proposa cinc objectius:

- Que ningú dormi al carrer
- Que ningú visqui en allotjaments d'emergència per un període de temps superior al necessari
- Que ningú resideixi en allotjaments temporals més temps del necessari
- Que ningú abandoni una institució sense alternativa d'allotjament
- Que cap jove acabi sense llar a conseqüència de la transició a la vida independent

Portar a la pràctica aquests objectius significaria fer accessible l’habitatge i apostar per un sistema de pernoctacions més enllà de les pensions i els albergs i que fugi de la temporalitat. Calen estratègies integrals que no mirin només a situacions puntuals com les 'operacions fred', i que impliquin ampliar l'oferta d'habitatges finalistes, tutelats o no.

Sobre la premissa que ningú abandoni una institució sense tenir assegurat l’accés a l’habitatge, són moltes les entitats socials que venen denunciant la realitat de persones en situació de vulnerabilitat que després d'un procés surten de la presó, l'hospital o un centre de menors o de desintoxicació i que troben un suport insuficient per independitzar-se i accedir a un allotjament.

Per últim, FEANTSA es fixa en els joves més vulnerables que volen fer el pas a una vida independent i que, en aquest intent, acaben al carrer. A la UE ha augmentat el nombre de joves sense llar; concretament a Barcelona el 40% dels homes i el 36% de les dones sense llar tenen entre 18 i 40 anys, segons l'informe 'Les persones en situació de sense llar de Barcelona: perfils, estat de salut i atenció sanitària'.

“Els reptes pendents són molts i en podríem citar més però volem ser optimistes perquè creiem que, malgrat ser un procés lent, a nivell europeu s'estan posant les bases per acabar amb el sensellarisme”, conclou el director d’Arrels Fundació, Salvador Busquets. Per tirar endavant les propostes de FEANTSA i la Comissió Europea cal arribar a un consens polític suficient i que tots, administracions i actors socials, anem a una, tant a nivell europeu com a casa nostra.



Més informació:
Informe sobre protecció i inclusió social a la UE 2010 (format pdf)
Campanya de FEANTSA 'Eradicar el sensellarisme és possible'
Any Europeu de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social
'Les persones en situació de sense llar de Barcelona: perfils, estat de salut i atenció sanitària', informe de Joan Uribe i Sara Alonso editat per la Fundació Jaume Bofill