Una separació matrimonial, la pèrdua de la feina, una malaltia, la manca de recursos econòmics, la mort d'una persona estimada, un trastorn mental, la poca formació... D'entrada, cap d'aquestes raons són motius suficients per viure una situació d'exclusió social, però si algunes d'aquestes circumstàncies s'encadenen en un mateix periode de temps és més possible patir un desequilibri personal.
El procés d'exclusió és dinàmic i multidimensional; això vol dir que una persona no acaba al carrer d'un dia a l'altre, sinó que la seva situació es va deteriorant amb el temps i que la confluència de factors origina una situació d'exclusió. Per exemple:
Una persona gran, amb poca formació que es queda sense feina i vidu alhora
Una dona amb problemes de malaltia mental sense família
un jove amb problemes d'addiccions a qui han desnonat
Una persona sense recursos econòmics a qui diagnostiquen una malaltia
Gràfic sobre el procés i les causes que porten una persona a viure al carrer (Fundació Rais)
En aquest procés de deteriorament entren en joc aspectes relacionats amb l'allotjament, els llaços d'afectivitat i d'aïllament social i la capacitat per a l'alimentació; aspectes relacionats amb la formació, la qualificació professional i l'accés al mercat laboral; i aspectes relacionats amb la salut física i mental. Us expliquem alguns amb una mica més de detall:
Factors econòmics: Son les condiciones materials de vida, o el que és el mateix, el fet de tenir o no una feina, el poder accedir a un habitatge, tenir ingressos suficients per sobreviure dignament... Aquests factors econòmics són importants però, alhora, és més senzill incidir en ells que no en altres de caràcter més social. Tot i així, i malgrat els avanços socials, el repte per acabar amb les causes econòmiques de l’exclusió encara és gran.
Factors relacionals: Tant important com comptar amb els recursos econòmics suficients, és tenir una xarxa social que doni suport. Parlem de la família, dels amics, dels coneguts i companys de feina. Fins no fa gaire, el plantejament per recolzar les persones sense llar tenia només en compte els aspectes materials i no oferia un espai on refer i construir noves relacions. Parlar d’inclusió vol dir, també, recuperar les habilitats relacionals perdudes i sentir-se valorat.
Factors de tipus vivencial: Perdre la casa on es viu i trencar les relacions amb la gent estimada i amb la feina pot acabar afectant el sentit vital de qualsevol persona. Quan un d’aquests aspectes empitjora, la resta també ho fa. I si un millora, el sentit vital de la persona millora. Per això és tant important apropar-se a les persones sense llar tenint aquests factors en compte i fent-ho des de la proximitat i amb accions que millorin les seves condicions de vida.
Davant d’aquesta situació, també entra en joc la capacitat de l'estat del benestar i les administracions per donar resposta. En aquest context, l'actuació de l'Estat espanyol és força pobre. Només un exemple: les pensions no contributives no arriben als 400 euros al mes, xifra inferior al llindar de la pobresa a Espanya.
Noves causes per la crisi?
De totes les circumstàncies que propicien l’augment de la vulnerabilitat i l’arribada al carrer, hi ha algunes que en els darrers dos anys s’han accentuat a conseqüència de l’actual situació de crisi econòmica.
Segons Càritas, durant l’any 2008 les dues causes principals del sensellarisme van ser la pèrdua de feina, per acomiadament, finalització del contracte o abandonament, i per addicció a drogodependències com l’alcohol, les drogues i ludopaties. Les dificultats per accedir a una feina, la pèrdua de l’habitatge habitual i la manca de suport familiar han estat també causes importants. En el cas de les persones immigrades sense llar també destaquen els problemes per accedir al mercat laboral, la situació d’irregularitat administrativa i la inexistència de xarxes de suport.
“En aquest moment de crisi, gairebé cap o com a molt només un terç de les persones sense llar estan sent ateses pels serveis socials públics”, alerten des de Càritas, que també recull la dada que les persones sense llar ateses pels serveis socials públics van veure ateses poques de les seves necessitats.
