Durant el 2008, l’Equip de Carrer va atendre 519 persones, 235 per primera vegada. Format per 21 voluntaris i 2 educadors socials, aquest equip recorre les diferents zones de la ciutat per entrar en contacte amb persones que es troben en situació de sense llar. Moltes d’aquestes pateixen trastons mentals severs, greus dèficits de salut i una dilatada i dolorosa vida al carrer. Això requereix que els integrants de l’Equip de Carrer sapiguen posicionar-se davant certes situacions i coneguin els diferents recursos de què disposa l’entitat i la ciutat.
Miquel Julià
Responsable del programa
"Fa prop de deu anys que estic a Arrels. En tot aquest temps sempre he tingut molt present que la nostra tasca consisteix a acompanyar a aquelles persones que es troben en una situació més vulnerable. Això implica una opció per a aquelles persones la situació de les quals sembla ja molt perduda, encara que la relació que puguem establir no vagi més enllà del acompanyament."
Testimonis
“Cal fer les coses amb il·lusió"
Josep Mª Gaja
Voluntari de l'Equip de carrer
Vaig començar a fer carrer l’any 1990 amb un jesuïta, en Josep Mª Agustí. Anàvem per les nits pel carrer Pelai. Com que aleshores hi havia moltes botigues que tenien una mica d'entrada amb sostre, hi trobàvem una vintena de persones que hi passaven la nit.
Per a mi, “fer carrer” vol dir escoltar el batec més íntim i discret de la ciutat. Vol dir prescindir de les llums, dels aparadors i dels sorolls que habitualment ens distreuen i passar a fixar-nos en les persones que silenciosament habiten, solitàries, als carrers de la nostra ciutat.
Protocol d'intervenció amb persones que viuen al carrer, en una fase consolidada d'exclusió i que pateixen transtorns greus. pdf_ 74kb
Les persones sense llar també pateixen
Text del responsable de l'Equip de Carrer que aborda les diferents definicions que s'han donat al col·lectiu de les persones sense sostre. Exposa els seus motius per utilitzar el concepte "persones en situació de sense llar.". pdf_ 67kb
El nom no fa la cosa
Qui són les persones sense sostre? Podem parlar de fases d'exclusió? El responsable de l'Equip de Carrer ha elaborat aquest document per donar resposta a aquestes preguntes i desmuntar alguns tòpics. pdf_ 58kb
LLAMADA A DESCRIPCION
Durant el 2008, l’Equip de Carrer va atendre 519 persones, 235 per primera vegada. Format per 21 voluntaris i 2 educadors socials, aquest equip recorre les diferents zones de la ciutat per entrar en contacte amb persones que es troben en situació de sense llar. Moltes d’aquestes pateixen trastons mentals severs, greus dèficits de salut i una dilatada i dolorosa vida al carrer. Això requereix que els integrants de l’Equip de Carrer sapiguen posicionar-se davant certes situacions i coneguin els diferents recursos de què disposa l’entitat i la ciutat.
Quan l'entitat va néixer, era evident que calia comptar amb uns espais que oferissin acollida i una sèrie de serveis a les persones en situació de sense llar per millorar determinats aspectes de la seva vida. Normalment aquests recursos i espais són de caràcter "estàtic": s’espera que les persones arribin pel seu propi peu. La realitat és molt diferent. Moltes persones del carrer no arriben a cap dispositiu d’atenció social i queden despenjades de tots els recursos existents, fins i tot d’aquells recursos que han estat creats específicament per a atendre a aquest col·lectiu. Per aquest motiu calia sortir a trobar-les al seu propi terreny, el carrer, per a oferir-los un acompanyament de manera permanent. És així com neix l'any 1989 el Programa de Carrer de l'entitat.
Declaració de principis del Programa de Carrer
Cal atansar-se a les persones que es troben en una situació més deteriorada, les que es troben en una fase més consolidada d'exclusió.
Ens hi atansem allà on es troben: al carrer.
No busquem l'efectivitat en un primer moment. Tampoc resoldre problemes. Volem mimar la relació i no perdre de vista la gratuïtat de la nostra dedicació. No tenim pressa.
Es tracta d'un acompanyament que va des de la total dependència fins a l'autonomia personal i en aquest procés té una importància capital la confiança mútua.
Posem especial atenció a què sigui la pròpia persona la protagonista de la seva vida, de tal manera que tots els passos que es facin els reconegui com a propis.
Respectem al màxim les característiques culturals, socials i d'hàbits de les persones amb les quals treballem i vetllem per no imposar els nostres criteris.
Destinataris
Homes i dones en situació de sense llar en fases avançades o consolidades d’exclusió social
Persones que estan residint, de manera habitual, en els carrers de la ciutat de Barcelona
Objectius generals
Detectar aquelles persones que es troben en una fase més consolidada d’exclusió i en una situació més cronificada.
Aconseguir que les persones visitades es vinculin amb els membres de l’equip de carrer o amb qualsevol altre servei, tant sigui d'Arrels com d'altres recursos existents.
Contribuir a la millora de la qualitat de vida de les persones que estan en el carrer, a partir de la vinculació personal i el suport afectiu.
Objectius específics
Iniciar un contacte periòdic estable amb les persones en situació més cronificada, de cara a crear una vinculació.
Oferir un moment de trobada gratuïta amb la persona que està al carrer.
Conèixer quines són les dificultats, necessitats i demandes de cada una de les persones a les que ens apropem
Iniciar un coneixement de manera reposada que, amb el pas del temps, possibiliti anar guanyant una confiança que afavoreixi, a la llarga, un inici de procés de recuperació personal.
Aconseguir que la persona es senti acompanyada i amb la seguretat que hi ha persones pendents de la seva situació.
Aconseguir que la persona pugui cobrir les seves necessitats bàsiques en quant a habitatge, alimentació i higiene.
Potenciar que la persona iniciï una connexió amb la xarxa social i/o sanitària normalitzada i alternativa.
La intervenció al carrer es fa normalment per parelles de voluntaris/es. Cada una de les parelles surt un dia determinat de la setmana i recorre una zona d’acció diferent. Hi ha unes zones determinades on es concentra un major nombre de persones en situació de sense llar (Ciutat Vella, al voltant de les estacions de trens i autobusos, al voltant d’entitats on reparteixen menjar...). Amb tot, la intenció és donar cobertura a tota la ciutat de Barcelona per mitjà d’una territorialització en la intervenció de les parelles de voluntaris, proporcional a la quantitat de persones ateses a cada zona.
LLAMADA A RESPONSABLE
Miquel Julià
Responsable del programa
"Fa prop de deu anys que estic a Arrels. En tot aquest temps sempre he tingut molt present que la nostra tasca consisteix a acompanyar a aquelles persones que es troben en una situació més vulnerable. Això implica una opció per a aquelles persones la situació de les quals sembla ja molt perduda, encara que la relació que puguem establir no vagi més enllà del acompanyament."
Hi ha una idea que sempre m'ha agradat i he tingut en compte. Per a mi, és la clau de la relació. Si sempre hem de pensar en rendibilitzar els nostres esforços en termes d'efiècia aleshores sempre hi haurà algú més mereixedor que altre de la nostra atenció. El més maco de la relació és quan algú ens diu no voler res: aleshores és precisament quan podem iniciar una relació d'igual a igual. Sense donar res a canvi de res: tan sols entregar-nos com a persona.
Vaig començar a fer carrer l’any 1990 amb un jesuïta, en Josep Mª Agustí. Anàvem per les nits pel carrer Pelai. Com que aleshores hi havia moltes botigues que tenien una mica d'entrada amb sostre, hi trobàvem una vintena de persones que hi passaven la nit.
Per a mi, “fer carrer” vol dir escoltar el batec més íntim i discret de la ciutat. Vol dir prescindir de les llums, dels aparadors i dels sorolls que habitualment ens distreuen i passar a fixar-nos en les persones que silenciosament habiten, solitàries, als carrers de la nostra ciutat.
Protocol d'intervenció amb persones que viuen al carrer, en una fase consolidada d'exclusió i que pateixen transtorns greus. pdf_ 74kb
Les persones sense llar també pateixen
Text del responsable de l'Equip de Carrer que aborda les diferents definicions que s'han donat al col·lectiu de les persones sense sostre. Exposa els seus motius per utilitzar el concepte "persones en situació de sense llar.". pdf_ 67kb
El nom no fa la cosa
Qui són les persones sense sostre? Podem parlar de fases d'exclusió? El responsable de l'Equip de Carrer ha elaborat aquest document per donar resposta a aquestes preguntes i desmuntar alguns tòpics. pdf_ 58kb
Blog de Miguel Virto, periodista i empresari d'arts gràfiques que ha passat 8 anys vivint als carrers de Barcelona. http://pobrezayluz.blogspot.com
El hotel de las mil estrellas
Blog que vol compartir experiències i reflexions sobre l'actuació de voluntaris i professionals en l'àmbit de l'exclusió social. http://hotelmilestrellas.blogspot.com
LLAMADA A VIDEOS
2008
Haciendo la calle
TVE L'Enrique i la Puri són dos voluntaris de l'Equip de Carrer que acompanyen en un procés lent a persones sense llar de la ciutat de Barcelona.
2008
Voluntaris de Carrer
TV3 En Xavier i la Isabel són dos voluntaris de carrer que visiten al Juan al descampat on viu al Poblenou de Barcelona.
2007
Salir de la calle
TV3 Miguel Virto i Miquel Fuster, dues persones que han estat sense sostre, relaten la seva experiència al carrer i els seus plans de futur.