Arrels sempre ha estat un equip de persones unides per treballar en favor de le persones que es troben en situació de sense llar. Aquí tens alguns dels seus testimonis.

En Joaquín s'ha passat moltes hores davant de llibres de geografia imaginant llocs llunyanys i interessants. La seva és una història d'abandó. Es defineix com un solitari. Segons diu, ara està en el seu millor moment.

Dicen que la calle Joaquim Costa de Barcelona pronto se convertirá en el nuevo Portal del Ángel. Espero que no. Esta calle conecta el barrio de la Eixample, donde vivo yo, con el barrio del Raval, donde se encuentra la Fundació Arrels. Acabo de llegar de un Erasmus en Perugia, y he decidido que para no alargar demasiado el post-trauma de la apoteósica etapa estudiantil, he de ocuparme y trabajar.

Fa un any vaig entrar a formar part del voluntariat que acompanya els usuaris residents a pisos d’Arrels. Em motivava el poder veure l’evolució i creixement d’aquestes persones quan entren a un recurs d’habitatge compartit i estable.
Durant aquest any he vist que es reafirma la seva autoestima, es produeix un canvi dins seu, alguns més lent que no pas d’altres i sempre amb fluctuacions fruit de les seves històries passades.

És poc expressar en paraules la meva vivència de voluntariat al taller d’Arrels. Per poder-ho entendre, diria que cal viure-ho.
Normalment estic una llarga estona compartint la tertúlia informal que acompanya la ocupació manual- artística al llarg del matí. És un goig sentir com l’humor i l’afecte amaneixen les càrregues personals de cada història que es fa present.