El que fa el voluntari és acompanyar. Estar al costat, sense esperar res a canvi. Si s´estableix una bona comunicació tot és més fàcil, però no sempre serà possible. Cal un gran respecte per a la persona que vas a veure que, potser amb el temps, es converteix en l´amic.
La residència és el pròleg del final. Encara que ens sembli que, objectivament, està molt millor que abans (menja ordenadament, té un sostre, disposa d´atenció mèdica, etc.) cal no oblidar que, en la majoria de casos, es troba terriblement sol, per molta gent que l’envolti. Se sent una mica empresonat. Cal estimular les ganes de sortir, de respirar. Quan això s´acaba, es pot dir que el final s´apropa.
Qui som 
