Entitats i administracions catalanes ens posem en marxa per abordar junts la causa #ningúdormintalcarrer


Entitats socials i serveis d’ajuntaments que, arreu de Catalunya, s’adrecen a persones sense llar ens vam trobar el passat 15 de desembre a la jornada Dormir al Carrer. De la trobada van sorgir quatre propostes que es van presentar a la consellera de Benestar i Família de la Generalitat, Neus Munté, i una radiografia de la situació a les quatre províncies catalanes.

  • Crear una xarxa d’atenció a persones que dormen al carrer liderada per la Generalitat i en la qual participin municipis i entitats socials, compartint una base de dades que faciliti la coordinació.
  • Impulsar el model Housing First a nivell de Catalunya per oferir habitatge estable a les persones sense llar.
  • Parar especial atenció a les persones que viuen al carrer, estan en situació irregular i no poden accedir a determinats ajuts.
  • Promoure un parc d’habitatge amb preus accessibles i estable.

Aquestes són les quatre propostes que els participants de la jornada Dormir al Carrer van presentar el 15 de desembre a Neus Munté, vicepresidenta del Govern en funcions i consellera de Benestar Social i Família de la Generalitat. “Som conscients que calen recursos per atendre les persones sense llar però, sobretot, s’ha de saber de qui i de quantes persones parlem. Fer un recompte a nivell català és el primer pas”, va afirmar la consellera.

La jornada va aplegar Municipis_jornadarepresentants d’entitats socials i d’administracions públiques de 36 municipis catalans, va posar sobre la taula la necessitat de conèixer millor la realitat sense llar i els recursos que existeixen i va servir per veure que no estem sols (al mapa de la dreta veieu els municipis representats a la trobada).

A més de les quatre propostes presentades a la consellera, van sortir altres idees com aprofitar els consells comarcals com a elements de coordinació, fomentar la participació de les persones sense llar en els serveis que reben i crear una estratègia catalana d’atenció a persones sense llar, entre d’altres.
En aquest vídeo podeu veure el moment en què la consellera va rebre les propostes.

Radiografia del sensellarisme a Catalunya

A Catalunya no se sap quantes persones dormen al carrer. Les últimes xifres parlen de 14.661 persones i les va publicar la Generalitat l’any 2010. Segons dades d’aquest 2015 de l’Institut Nacional d’Estadística, a Catalunya hi ha 58 centres que atenen persones sense llar, el 36,2% de titularitat pública i el 63,8% privada.

La trobada Dormir al Carrer va servir per evidenciar les realitats arreu del territori. Ho van explicar Marta Feixa, de l’Ajuntament de Lleida; Tere Bermúdez, de Càritas Barcelona; Rosa Angelats, de La Sopa Girona; Josep Mª Carreto, de la fundació Bonanit a Tarragona; i Anna García, de Creu Roja Catalunya. Aquí podeu veure el vídeo de la taula rodona.

  • “A la província de Girona viuen 740.000 persones però només hi ha un centre d’acollida amb 78 places i la gent de comarques deriven les persones sense llar a Girona”, va explicar Rosa Angelats, directora del centre d’acollida La Sopa. Segons Angelats, a Girona ciutat dormen 200 persones al carrer; moltes viuen situacions cronificades i presenten una malaltia mental, i un 65% és població en situació irregular. “Hi ha municipis sense infraestructures per atendre les persones que dormen al carrer i que els hi paguen el bitllet per anar a Girona.”
  • A Lleida, es calcula que unes 70 persones dormen al carrer i que la xifra augmenta en un centenar amb l’arribada dels temporers del camp. “Hi ha persones que venen a buscar feina durant la campanya dels temporers i que s’acaben equiparant al perfil de sense llar, dormint a les places”, assenyala Marta Feixa, cap de l’àrea d’inclusió social de l’Ajuntament de Lleida. Segons Feixa, si s’afegeixen les persones que dormen a albergs i en infrahabitatges, es parlaria d’entre 500 i 700 persones sense llar.
  • A Tarragona, la situació té a veure amb les temporades de feina al camp a Andalusia i França. Segons Josep Mª Carreto, de la fundació Bonanit, moltes de les persones que s’atenen són persones que van de pas. Tampoc se sap quantes persones dormen al ras de manera cronificada perquè no hi ha un cens. Sobre els recursos, Tarragona compta amb un alberg de 32 places i a Tortosa hi ha un alberg més petit que acull persones sense llar i derivades d’altres municipis propers.
  • Tenint en compte la feina de Càritas Barcelona, que arriba a la ciutat i municipis metropolitans com L’Hospitalet, Cornellà, Sant Adrià, Badalona, Santa Coloma i Mataró, en aquest territori viuen 400 persones al carrer, en cotxes i furgonetes. “La situació a Barcelona ciutat i a l’àrea metropolitana és diferent perquè la insuficiència de recursos a la resta de municipis fa que les persones que viuen al carrer vagin a Barcelona”, comenta Tere Bermúdez, responsable de l’àrea d’habitatge i sense llar de Càritas Barcelona.

En opinió d’Anna García, de Creu Roja, a Catalunya “el col•lectiu de les persones sense llar és heterogeni. El més important és fer un recompte per saber de quantes persones estem parlant i donar una volta als recursos per diversificar-los i adaptar-los a les diferents necessitats”. En aquest context, aquest 2015 el Parlament català ha fet un primer pas amb l’aprovació d’una moció que insta el Govern a realitzar recomptes periòdics que permetin saber quantes persones dormen al carrer a Catalunya.

Mira com va anar la jornada!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.