El teu navegador està desactualitzat. Té vulnerabilitats conegudes i pot no mostrar totes les característiques d'aquest i altres llocs web. Aprèn a actualitzar el navegador.

“Explico als joves la meva història perquè tinguin una imatge real i no hagin d’imaginar-la”

Notícies | 10/07/2017 | Afegir comentari

Més de 4.000 estudiants ens han visitat aquest curs escolar per conèixer la problemàtica del sensellarisme de la mà de persones que han viscut al carrer. El Manel, el Juan Carlos i el Rafa hi han viscut més de cinc anys i són algunes de les persones que han compartit el seu testimoni. Ho defineixen com una tasca important de prevenció i sensibilització cap als més joves, que serveix per mostrar una realitat desconeguda i trencar prejudicis i que alhora els aporta la satisfacció de sentir-se útils.

Per què vas arribar al carrer? Com van ser els teus primers dies dormint al ras? Què et va fer deixar el carrer després de tant de temps? Com et trobes ara que tens una llar? Aquestes són algunes de les preguntes que han contestat el Manel, el Juan Carlos i el Rafa als estudiants. Han viscut més de cinc anys al carrer i aquest curs han compartit la seva experiència amb més de 4.000 alumnes de les escoles, instituts i universitats que ens visiten.

“Els petits són més llançats, potser perquè tenen menys vergonya, més curiositat o més ganes d’aprendre”, explica el Juan Carlos. “És una realitat molt diferent per a ells; ells van a l’escola, tenen una casa i un llit i el carrer és un món molt diferent, hi ha coses que sorprenen”, afegeix el Manel.

Després de moltes xerrades, el Manel, el Juan Carlos i el Rafa creuen que la seva experiència serveix als estudiants per no caure en errors, especialment en el consum d’alcohol i altres drogues. “És molt útil el que fem perquè els mostres el perill. És una tasca important de prevenció perquè no caiguin en la trampa del carrer”, explica el Manel. “Quan comparteixo la meva història molts d’ells es queden impactats. Jo sempre els dic: ‘el passat, passat està, no pots tornar enrere. Però sí pots aprendre dels teus errors i mirar endavant’.”

“Quan algú dorm al carrer és perquè té un problema”

El Juan Carlos explica que molts infants venen sense saber per què la gent està al carrer, d’altres pensen que van néixer pobres. Ell els diu que “qualsevol persona podria acabar dormint al carrer”. I afegeix: “És important la tasca que fem per canviar la mirada. Quan ets al carrer, la gent et veu i surt corrents, alguns canvien de vorera i tenen por de tu. El que pots treure de la meva història és que no sempre t’has de quedar allà, pots canviar si vols i si t’ajuden. Això els sorprèn molt perquè molts d’ells pensaven que la gent viu al carrer perquè vol i no sempre és així.”

Una altra de les idees preconcebudes dels estudiants és pensar que les persones estan al carrer perquè són alcohòliques. “La gent no és conscient que quan una persona dorm al carrer és perquè té un problema, pot ser d’alcoholisme, pot ser familiar, pot ser una depressió, poden ser moltes coses. Però el primer que ve a la ment de la gent és que és un alcohòlic o un drogoaddicte, i no. És una persona que té un problema que no ha pogut resoldre, el seu cap s’ha estancat, ha entrat en una depressió i ha caigut al carrer, com em va passar a mi”, explica el Manel.

També valora que seria interessant fer les xerrades als pares i mares perquè són una peça clau en l’educació dels infants i podrien transmetre una mirada més real als seus fills i filles.

“M’emociona l’actitud dels infants”

El Manel, el Juan Carlos i el Rafa valoren positivament el fet de poder compartir una estona amb els alumnes. “M’emociona l’actitud atenta i interessada dels infants. M’arriben les seves mirades. A alguns d’ells se’ls salten les llàgrimes quan escolten la meva història, sobretot quan els parlo de la meva família”, explica el Rafa. I afegeix: “Jo els ho explico tot i també els dic que estiguin tranquils que tot això ja ha passat i ara estic molt bé. Així es tranquil·litzen”.

Fins i tot, el Rafa comenta que un dia estava assegut en un banc del carrer i un nen el va reconèixer. “Em vaig quedar parat perquè se’n recordava de mi. Estic segur que ara, quan passegin pel carrer, veuran la realitat que hi ha al darrere de les persones. Jo els parlo de les coses dolentes del carrer, però també de les coses bones que m’han passat perquè tinguin una imatge el més real possible i no hagin d’imaginar-la.”

“Em valoro més perquè em sento útil”

Compartir la seva experiència amb els estudiants fa sentir útils les persones i els aporta una gran satisfacció personal. El Manel, que aquest curs s’ha estrenat com a col·laborador, diu que vol seguir fent les xerrades. “Em valoro més perquè em sento útil. Ajudant els altres, m’ajudo a mi mateix”, explica. “També seria interessant saber què expliquen els joves quan marxen d’aquí. Seria molt útil per saber si la informació arriba o cal canviar l’enfocament de les xerrades”.

Una de les missions d’Arrels és sensibilitzar sobre la realitat de les persones sense llar. Amb aquest objectiu, s’ofereix als estudiants d’escoles, instituts, universitats i cicles formatius l’oportunitat de saber més sobre la realitat de les persones sense llar a casa nostra i escoltar el testimoni d’una persona que ha viscut al carrer. Durant aquest curs escolar, hi han participat més de 4.000 alumnes, 6 persones voluntàries i una vintena de persones ateses que han compartit la seva història.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *