El teu navegador està desactualitzat. Té vulnerabilitats conegudes i pot no mostrar totes les característiques d'aquest i altres llocs web. Aprèn a actualitzar el navegador.

Informació pràctica

Coneixes la realitat de les persones sense llar?

Com arriba una persona a viure al carrer?

Normalment no hi ha una sola causa. S’acaba vivint al carrer per diferents raons, com ara problemes familiars, de salut mental i d’alcoholisme, però també per motius de caràcter estructural, com poques possibilitat per accedir a un habitatge digne o unes polítiques socials febles. Perdre la feina i la parella també són factors importants i moltes vegades és la suma de tots aquests problemes i la incapacitat personal per gestionar-los els que acaben abocant una persona al carrer.

Qualsevol persona pot acabar al carrer?

No. Una persona acaba vivint al carrer perquè s’ha vist afectada per moltes problemàtiques, personals i que no depenen directament d’ella. A això s’afegeixen les dificultats que la persona pot tenir per demanar i trobar ajuda, que els seus lligams amb la societat s’han trencat i que és incapaç de reconstruir per ella mateixa la seva vida.

Per què hi ha més homes que dones vivint al carrer?

La dona acostuma a tenir més recursos que l’home per demanar ajuda a familiars i amics. Per raons culturals, els homes són més tancats i els costa més verbalitzar els problemes. Tanmateix, tot i que el nombre d’homes al carrer supera el de dones, les dones que acaben vivint al ras estan en pitjors condicions mentals que els homes i en molts casos no es visualitza aquesta situació perquè malviuen de la prostitució.

Les persones que viuen al carrer tenen família?

La immensa majoria té família. El problema és que si viuen al carrer és perquè alguna cosa ha fallat i els vincles familiars s’han trencat.

Les persones que viuen al carrer tenen estudis?

Hi ha de tot. Hi ha persones que tenen estudis bàsics, però també n’hi ha que tenen titulacions superiors i negoci propi que ho han perdut tot.

És veritat que no volen treballar?

Hi ha una minoria que opta voluntàriament per aquest tipus de vida, però la immensa majoria es veuen abocats a viure al carrer perquè no tenen cap altre recurs. .

S’ha de donar almoina a les persones que dormen al carrer?

Arrels atén les persones cronificades, és a dir, aquelles persones que porten anys vivint al carrer i que fa temps que han deixat de demanar res. Donar almoina és una opció personal: els pot ajudar en un moment determinat però no soluciona el problema.

És veritat que les persones viuen al carrer perquè són alcohòliques?

L’alcoholisme pot ser una de les causes perquè una persona acabi vivint al carrer, però no és l’única raó. A vegades passa el contrari i viure al carrer t’acaba portant a l’alcoholisme.

Per què molts immigrants viuen al carrer?

Segons dades del cens de persones sense llar realitzat per Arrels els dies 30 i 31 de maig i 1 de juny el 31,3% de les persones que dormen als carrers de Barcelona són espanyols, el 37,6% d’altres països de la Unió Europea i el 28,44% són estrangers no comunitaris. Moltes d’aquestes persones no compten amb la xarxa social i familiar necessària que els faci suport en moments difícils.

Hi ha nens vivint al carrer?

Està prohibit. Actualment es destinen molts recursos públics per a les famílies per evitar que els nens acabin malvivint al carrer.

Hi ha moltes agressions quan vius al carrer?

. Els roben fins i tot les mantes, així que la majoria opta per dormir en grups o a prop d’un altre per raons de seguretat.

Per què són tan esquerps i rebutgen l’ajuda?

Són esquerps per desconfiança. En la majoria dels casos els han robat, els han pegat i els han vexat, i d’aquí ve el seu rebuig. No se’ls pot obligar a res i, fins que no es guanya la seva confiança, no comença el procés de recuperació.

Quan es triga a deixar de viure al carrer?

Deixar el carrer és una opció personal. El primer pas és restablir la confiança amb la persona i això és un procés llarg que pot durar mesos o anys. Un cop assolit, quan la persona decideix deixar de dormir al ras, comença un llarg i feixuc treball de reconstrucció personal.

Hi ha prou recursos per aconseguir que ningú dormi al carrer?

No n’hi ha. A Barcelona hi ha prop de 3.000 persones sense llar i unes 1.973 estan allotjades en equipaments públics i privats. En general, calen decisions polítiques que apostin per mesures com plans nacionals contra el sensellarisme, més habitatge públic i prevenció.