El teu navegador està desactualitzat. Té vulnerabilitats conegudes i pot no mostrar totes les característiques d'aquest i altres llocs web. Aprèn a actualitzar el navegador.

La nostra història

1986 – 1991

Del Raval als carrers de Barcelona

1986 – 1991

Del Raval als carrers de Barcelona

El projecte d’Arrels va començar a gestar-se al 1986 de la mà d’una trentena de persones preocupades per la situació de les persones sense llar a Barcelona. En aquells moments gairebé no hi havia serveis enfocats a aquesta realitat. El grup va obrir al 1987 un centre al Raval de Barcelona, amb una dutxa amb dipòsit i un petit rober i poc a poc es va adonar que no havia d’esperar que les persones s’acostessin al centre, sinó que havien de sortir al carrer per crear lligams i confiança. Al 1991 ja existia el centre obert amb dutxes i consigna, els equips de carrer i de visita als hospitals, i el Refugi, un centre d’acollida nocturn.

1992 – 1996

D’un pis al somni de la residència Pere Barnés

1992 – 1996

D’un pis al somni de la residència Pere Barnés

Coincidint amb l’eufòria preolímpica, Arrels va obrir un pis que pretenia oferir una sortida estable a persones que tenien una feina però l’experiència no va funcionar perquè les persones van anant perdent autonomia i l’entitat no va poder oferir el suport necessari. Tot i així, vam seguir mirant el futur: es van comprar els terrenys on anys més tard es construiria la llar residencial Pere Barnés i, al 1994, ens vam traslladar al carrer Riereta, amb molt més espai per oferir serveis a les persones que venien al centre obert.

1997 – 2001

L’entitat creix i ens constituïm com a fundació

1997 – 2001

L’entitat creix i ens constituïm com a fundació

Els anys del 1997 al 2001 van ser anys de creixement a Arrels. El projecte del Refugi es transforma en el Programa d’Accés a l’Habitatge i al 2001 comença l’activitat del taller prelaboral La Troballa. Per donar-hi resposta, l’entitat suma treballadors: educadors, treballadors socials, però també professionals de comunicació per sensibilitzar la ciutadania i d’administració interna. L’any 1998 Arrels es constitueix com a fundació perquè fins aleshores funcionava sota la cobertura de la fundació Sant Pere Claver.

2003 – 2007

Anys de reconeixements i la inauguració la llar Pere Barnés

2003 – 2007

Anys de reconeixements i la inauguració de la llar Pere Barnés

En els primers anys de la dècada del 2000, Arrels ofereix allotjament a 80 persones, entre pensions i mitja dotzena de pisos. Des del 1987, l’entitat ha atès unes 5.500 persones i compta amb el suport de 180 voluntaris que fan possible els projectes. Són anys de reconeixement públic: el Consell Municipal de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona ens atorga en la modalitat d’Internet el segon premi als Mitjans de Comunicació per la pàgina web l’any 2003, al 2004 l’Institut de Drets Humans ens atorga el Premi Solidaritat, i al 2005 el Periódico de Catalunya reconeix la tasca d’Arrels amb el Premi Iniciativa Solidària. L’èxit més important, però, arriba al 2007 amb la inauguració de la Llar Pere Barnés, un equipament d’allotjament temporal per a persones sense llar, amb 30 places i 4 més per a situacions d’urgència.

2008 – 2009

Arribem a més gent i de manera més estable

2008 – 2009

Arribem a més gent i de manera més estable

Els últims anys de la dècada 2000-2010, Arrels incrementa l’atenció a més persones sense sostre i, amb la llar Pere Barnés en funcionament, comença un aposta per oferir allotjament més estable a les persones. Al 1998, per primera vegada es realitza, en el marc de la Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar de Barcelona, un recompte nocturn per saber quantes persones dormen al ras. Al 2009, Arrels s’acomiada del Josep Maria Pañella, una de les persones fundadores d’Arrels.

2010 – Actualitat

Més allotjament i més estable

2010 – Actualitat

Més allotjament i més estable

Els últims anys d’història d’Arrels es caracteritzen perquè s’intensifica l’atenció a les persones sense llar, s’augmenta el nombre de places a pisos i habitacions de lloguer i es treballa perquè l’estada de les persones a un habitatge sigui estable en el temps. En aquest context, es treballa per donar encara més veu a les persones sense llar i fomentar la seva participació.