El teu navegador està desactualitzat. Té vulnerabilitats conegudes i pot no mostrar totes les característiques d'aquest i altres llocs web. Aprèn a actualitzar el navegador.

Preguntes freqüents

Responem als dubtes que tinguis d’Arrels

Qui som?

Som una fundació privada que, a Barcelona, ajuda a les persones sense sostre a aconseguir una vida el més autònoma possible. En paral·lel fem tasques de sensibilització social sobre els problemes de la pobresa al nostre entorn, denunciem les situacions injustes i aportem propostes i solucions per acabar amb aquest problema. Arrels va néixer com a resposta a les inquietuds d’un grup de voluntaris que veien de prop els problemes de les persones sense llar. Actualment, continua sent una entitat de voluntariat encara que té el suport de mig centenar de professionals.

Quins serveis oferim?

A la nostra seu del Raval tenim el Centre Obert, un espai d’accés lliure que funciona a les tardes de dilluns a dissabte i ofereix servei de dutxes, consigna, rober i dispensació farmacològica. També gestionem la Llar Pere Barnés, un equipament d’estada temporal per a persones sense llar amb un estat de salut fràgil. La Troballa és el nostre taller pre-ocupacional. Un equip de voluntaris i un treballador recorren els carrers de la ciutat visitant les persones sense sostre, acompanyant-les i donant resposta a les necessitats que puguin plantejar com anar al metge, a l’hospital o buscar un allotjament.

Quantes persones hem atès?

Des de la creació d’Arrels l’any 1987 hem atès més de 9.000 homes i dones sense llar i la xifra no para d’augmentar. Només al 2014 vam atendre 1.600 persones, 611 d’elles per primera vegada. Durant el 2014 hem visitat 665 persones directament al carrer, un 40% més que l’any 2013, i 306 de les quals per primer cop. El centre obert ha acollit 1.107 persones i s’ha ofert allotjament a 231.

Qui són les persones que atenem?

El 89% són homes i el 11% dones, i per edats, el 72% ocupa la franja entre els 35 i els 64 anys. Pel que fa als seus orígens, el 38% de les persones ateses durant el 2014 són catalanes, el 33% de la resta de l’Estat, el 18% procedeixen de països comunitaris i l’11% són extracomunitàries en situació irregular majoritàriament.

Per què ajudem més homes que dones?

Perquè les dones tenen moltes més eines i recursos que els homes, sobretot psicològics, per evitar acabar al carrer. Acostumen a tenir una xarxa social de familiars i amics molt més forta que l’home i no dubten a buscar suports abans d’arribar a situacions desesperades. Els homes, per raons culturals, tenen més problemes per demanar ajuda.

Ha canviat el perfil de la persona atesa des de que Arrels va començar a treballar?

El perfil ha anat evolucionant a mesura que han augmentat les desigualtats socials encara que l’home continua sent majoritari. Les noves persones ateses acostumen a ser més joves (el 45% té menys de 50 anys) i moltes provenen de països de fora de la Unió Europea i es troben en situació administrativa irregular.

Quantes persones han refet la seva vida després de passar per Arrels?

Recuperar la vida anterior és pràcticament impossible perquè els fonaments que la sostenien s’han trencat. És més fàcil aconseguir recuperar la màxima autonomia personal a través d’un complex treball de reconstrucció personal i vital que ocupa molts anys. Un dels principals problemes a què ens enfrontem per aconseguir aquesta fita és l’edat de les persones ateses: la majoria supera els 50 anys.

En què es gasten els diners i d’on surten?

El 60% del pressupost l’obtenim de les quotes dels socis, de les donacions puntuals, d’empreses i de fundacions; i de les aportacions dels mateixos residents. El 40% prové de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, l’Estat i altres administracions municipals. La resta són aportacions de patrocinis, herències, entitats religioses, escoles, etc. El 73% del nostre pressupost es destina a l’atenció directa, el 10% a la sensibilització social i el 17% restant a l’estructura interna de l’entitat.

Per què no es dedica tot el pressupost a l’atenció directa?

La despesa en estructura és bàsica per garantir el funcionament de la fundació. Pel que fa als ajuts públics, suposen un 40% dels nostres ingressos i es dediquen a pagar les despeses que genera la Llar Pere Barnés, un equipament residencial que atén persones amb una situació social i de salut molt crítica. 25 places estan concertades en un 90% amb l’Ajuntament de Barcelona i 5 més estan subvencionades per l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials de la Generalitat.

Quantes persones treballen a Arrels?

A Arrels treballem actualment prop de 400 voluntaris i 47 professionals. El 81% dels voluntaris es dediquen a l’atenció directa mentre que la resta es reparteixen entre tasques de sensibilització i incidència política, i estructura interna. Pel que fa als professionals contractats, 30 coordinen la feina d’atenció directa, 12 treballen en tasques d’estructura i 5 en sensibilització i incidència política.

Quins requisits calen per fer-se voluntari d’Arrels?

Per fer un voluntariat a Arrels no cal tenir una formació específica però sí que demanem que la persona tingui més de 22 anys i que es pugui comprometre un vegada a la setmana.

Treballem en xarxa?

Treballem en estreta col·laboració amb els serveis socials públics de la ciutat i amb administracions a diferents nivells. Formem part de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL), plataforma que aplega una treintena d’entitats de Barcelona que acompanyen les persones que viuen al carrer. Entre d’altres, també participem a Feantsa, xarxa europea que aglutina entitats expertes en sense llar de tots els estats.

Hi ha una quota mínima per ser soci?

No hi ha cap quota mínima per fer-se soci. A més, tant els donatius puntuals com les quotes periòdiques dels socis i donants desgraven a Hisenda perquè som una fundació. A banda de les donacions i quotes, també es pot col·laborar amb Arrels fent-nos un préstec solidari amb retorn immediat, cedint pisos o portant-nos roba i menjar.

Quins són els nostres reptes de futur?

Els nostres reptes de futur prioritaris són ampliar el nostre equip de carrer amb nous itineraris per la ciutat, nous equips amb més voluntaris i nous horaris; obrir nous pisos per facilitar allotjament estable a les persones ateses; i ampliar l’horari dels serveis higiènics (dutxes, afaitat, perruqueria i rober).

És possible eradicar el fenomen sense sostre?

És molt difícil eradicar aquest problema i ara molt més per culpa de la crisi econòmica, però sí que és factible disminuir-lo al màxim. Per aconseguir-ho cal anar primer a les causes i acabar amb les desigualtats socials.