El teu navegador està desactualitzat. Té vulnerabilitats conegudes i pot no mostrar totes les característiques d'aquest i altres llocs web. Aprèn a actualitzar el navegador.

Vivències i aprenentatges del voluntariat al #CensSenseLlar 2017

Notícies | 13/06/2017 | 1 Afegir comentari

Les nits del 6, 7 i 8 de juny hem recorregut Barcelona per enquestar les persones que dormen al carrer i saber quin grau de vulnerabilitat pateixen. L’acció ha estat possible gràcies a la implicació de 400 persones voluntàries. Han estat tres nits d’emocions, històries humanes i aprenentatges. Compartim les experiències que ens han fet arribar alguns dels voluntaris i voluntàries participants.

Els voluntaris i voluntàries del cens de persones sense llar ens han parlat d’històries de vida i de les realitats amb què s’han trobat. També han compartit les seves impressions i opinions, però sobretot ens han parlat dels aprenentatges que s’enduen d’aquesta experiència.

“Nos contó que era diabético y no podía llevar una dieta correcta”

Durant tres nits hem entrevistat 355 persones que dormen al carrer a Barcelona. Les hem trobat dormint en caixers, bancs, portals o directament al ras i hem conegut les seves històries i necessitats. Així les expliquen els voluntaris i voluntàries:

“Había una persona durmiendo en medio de un parque, sin resguardarse de nada, y me ha sorprendido que estuviera tan en medio con la humedad que hay en esta zona”. – VOLUNTARI

“Me ha llamado la atención un señor mayor que estaba durmiendo en la calle desde hacía tres meses, y que cobra su jubilación pero que no encuentra un piso de alquiler que sea más barato de 450€-600€”.– AGUSTINA

“Lo que más me ha impactado es ver a personas con dificultades físicas y gente mayor con situaciones familiares muy complicadas”. – NATALIA

“Nos contó que era diabético y que su mayor problema no era no tener la insulina, sino poder llevar una dieta sana y correcta, como le corresponde a cualquier persona con esta enfermedad”. – KHIRANA, al bloc Hemisferio Izquierdo

“Un senyor ens ha explicat que hi ha una veïna que li facilita medicació perquè té problemes de reuma i que quan fa fred se li posen les mans enterbolides”. – ADRIANA

“El que m’ha impressionat és la gran diferència d’edats que hi ha, i molts estrangers que venen absolutament desprotegits i que no tenen manera ni de marxar com per rectificar, això impressiona molt. Sobretot les seves mirades d’entre por i agraïment.” – VOLUNTÀRIA

 

“Deixar d’estigmatitzar la pobresa i veure-la de cara”

El cens sense llar és també una acció de sensibilització ciutadana, que permet “deixar d’estigmatitzar la pobresa i veure-la de cara”, com ens explica una voluntària. Aquestes són algunes de les sensacions i aprenentatges que hem recollit de les persones participants.

“Ens ha sorprès molt veure que es tracta de persones amb estudis, de persones que van cada dia a la biblioteca, que mai s’haguessin imaginat trobar-se en aquesta situació”.– GRUP DE VOLUNTÀRIES

“Tens la imatge de la persona alcohòlica, que està boja, que va molt bruta i no! És una persona normal i corrent, com jo, que està dormint al carrer”. – ISABEL

“A mi el que m’ha impressionat és la dignitat de la gent que està al carrer, no estan resignats i vençuts sinó que tenen ganes de superació”. – VOLUNTARI

“El cens per mi ha estat una experiència súper emotiva, molt intensa i sobretot molt humana. Em quedo amb les mirades, mirades que m’han tocat, mirades que parlen. Jo he llegit agraïment però deu haver-hi moltes més coses que s’escapen. En tot cas són mirades inoblidables”. – XAVI

 

“Hem fet molt camí però queda molta feina per fer”

Els voluntaris i voluntàries també han compartit opinions que parlen de consciència social, resultats i solucions, però sobretot de la feina que queda per fer per aconseguir el repte #ningúdormintalcarrer.

“Pensar que estem a Barcelona, una ciutat tan maca, tan rica, tan plena i el que té són moltes persones en absoluta pobresa rodejades de riquesa. Veure-ho amb els propis ulls no deixa de ser un dolor per dins que et toca la part de la consciència social, ja no estem parlant de la desigualtat mundial sinó de persones que viuen al nostre poble”. – ANNA

“Ha estat un privilegi. Som afortunats de conèixer i estar a prop de ciutadans que amaga la nostra societat hipòcrita”. – BERTA

“Nits com avui et fan veure que sí, hem fet molt camí però que queda molta feina per fer i que hem d’arribar a tothom i hem de trobar el canal perquè hi ha molta gent dormint al carrer i veure-ho és sorprenent”. – LAIA

“Tinc ganes de veure resultats i solucions. M’enduc una realitat dura i pura i una experiència molt guai i tristesa i ganes de canviar el món”. – CARLOTA

 

Més informació

El dia a dia del #CensSenseLlar, des de diferents punts de vista

El #CensSenseLlar en imatges

Jose Luis G.R |

la pobreza se estimatiza por que quien pudiera erradicarla vive de su verguenza

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *