La nit del 3 de desembre vam sortir a comptar les persones que dormen als carrers de Barcelona, gràcies a la col·laboració de més de 600 persones voluntàries. Vam recórrer tots els barris de la ciutat durant quatre hores en petits grups. En total, hem detectat 1.982 persones dormint al ras, un 43,2% més des de l’últim recompte d’Arrels de l’any 2023. És una xifra rècord, que evidencia com de necessàries són unes polítiques públiques adequades per resoldre la problemàtica.
A vuit dels deu districtes de la ciutat, hi ha més persones dormint al carrer. Sants-Montjuïc és el districte on hi ha més persones dormint al carrer: 489. L’augment és important si el comparem amb la xifra de 2023, quan vam comptabilitzar 209 persones; és un increment del 134%. Per primera vegada, Ciutat Vella no encapçala els districtes amb més persones dormint al ras. L’Eixample és el segon districte amb més persones dormint al carrer, amb 389. L’any 2023, n’hi vam trobar 302: això implica una pujada del 28,8%. A Sant Martí hem comptabilitzat 335 persones vivint al ras, en comparació a les 198 del recompte anterior. En aquest districte, però, el percentatge de creixement és d’un 69,2% més.
Altres districtes on hem trobat més persones són Les Corts, que registrava 44 dormint al ras l’any 2023 i ara en té 74 (una pujada d’un 68,2%). El segueix Horta-Guinardó, on hem trobat 66 persones al ras; el 2023 vam detectar-ne 44 (un 50% de pujada). Gràcia acull 67 persones (mentre l’any 2023 n’acollia 57) i Sant Andreu registra 60 persones al carrer davant les 49 que hi vam trobar en 2023.
Ciutat Vella continua acollint moltes persones dormint al ras, amb 372 detectades; en relació amb 2023, puja el nombre de persones detectades (vam trobar-ne 339). A Nou Barris el nombre de persones detectades gairebé es manté (de 64 en 2023 a 62 enguany). Sarrià-Sant Gervasi és l’únic districte on baixa el nombre de persones: si en 2023 hi havia 78 persones dormint al ras, ara n’hem detectat 10 menys.
A 47 dels 73 barris de la ciutat hem trobat més persones vivint al carrer que l’any 2023. Aquestes són unes xifres de mínims. No hem arribat a zones com la totalitat de Montjuïc, on sabem que moltes persones intenten trobar un espai per descansar. Tampoc hem comptabilitzat en la nostra xifra total les 100 persones que des del 2 de desembre s’han pogut acollir al dispositiu hivernal de l’Ajuntament i que sabem que, en uns dies, tornaran a dormir al carrer. A més, notem noves dinàmiques en el sensellarisme de carrer, com els agrupaments de persones a diversos punts de la ciutat o tendes de campanya. D’altra banda, aquest any hem anat per primera vegada l’aeroport, on hem trobat 63 persones pernoctant, tot i que no les hem sumat a la xifra final.
Què creiem que està passant al carrer?
La fotografia general del sensellarisme de carrer a Barcelona ha canviat els dos últims anys. Hi ha més persones dormint al ras, però a espais diferents dels que solien ocupar fa un temps. Després dels desallotjaments que s’han portat a terme des de l’estiu al Parc de la Ciutadella, el de l’Estació del Nord, el Parc Joan Miró o altres espais com el Centre de Primera Acollida de Nou Barris, detectem que hi ha persones que s’han hagut de desplaçar. Hi ha districtes com el de Sant Martí, on el nombre de persones que viuen al ras ha augmentat a 9 dels seus 10 barris.
També detectem un augment evident de persones vivint a la intempèrie a Montjuïc i la Zona Franca, i als barris del Bon Pastor a Horta. Són zones on en recomptes anteriors no havíem trobat un nombre significatiu de persones vivint al ras, en comparació amb el centre de la ciutat.
“Les polítiques d’actuació a l’espai públic transmeten missatges, tant a l’opinió pública com a les persones sense llar. Fer actuacions de neteja i seguretat per pal·liar el sensellarisme transmet un missatge que és estigmatitzant. No resol el problema ni de bon tros, més aviat l’agreuja”, explica Beatriz Fernández, directora d’Arrels.
Haver de viure al carrer comporta per a les persones estar exposades a molts riscos i un esforç constant per sobreviure i accedir als recursos públics i privats que hi ha a la ciutat. Amb els desplaçaments de persones sense llar que han tingut lloc aquest 2025 a Barcelona, moltes persones s’han mogut cap a zones que s’ubiquen als marges de la ciutat i zones més industrialitzades. Això els afecta en el seu dia a dia perquè els recursos d’atenció social on habitualment troben serveis bàsics queden més lluny i perquè, en ser desallotjades, poden perdre també les seves pertinences i la xarxa veïnal que els dona suport. Per als equips de carrer i atenció social que habitualment visiten aquestes persones al carrer també es fa difícil localitzar-les de nou i recuperar els vincles.
Què proposem
Des d’Arrels, instem a les administracions a tenir en compte en les seves polítiques les persones que directament viuen al carrer. Són les que habitualment tenen més barreres per accedir als recursos d’ajut públics i estables. Proposem:
- Invertir en habitatge públic en general, planificant solucions d’habitatge específiques per a persones que viuen al carrer. Les 2.000 persones que hem localitzat dormint al carrer a Barcelona presenten diferents situacions d’exclusió. Per això, cal que es formulin alternatives diferents i adaptades als diferents graus de necessitat.
- Modificar la normativa de la Mesa d’Emergències Social de Barcelona, perquè les persones que viuen al carrer també tinguin dret a accedir a un habitatge social a través d’aquest canal.
- Obrir espais diürns i nocturns de baixa exigència a cada districte de la ciutat.
- No condicionar l’accés als recursos al padró i tenir una política proactiva d’empadronament.
- Desenvolupar ordenances de civisme que no criminalitzin el fet de viure al carrer ni les casuístiques que això implica.
- Entenem que les competències entre administracions poden ser diverses i que pot haver-hi diferents graus de responsabilitat, però aquest no pot ser l’argument perquè les persones quedin desateses. Demanem coordinació entre les administracions.
- És essencial que es reconeguin els drets de les persones que viuen al ras amb l’aprovació de la proposició de llei de lluita contra el sensellarisme que s’està tramitant al Parlament de Catalunya des de fa gairebé quatre anys.