Viure al carrer deteriora la salut perquè la persona està exposada a molts riscos com la violència, el fred, la pluja o les insolacions, però també ha d’afrontar dia a dia la por, la inseguretat i la manca de descans. Segons el cens 2019 de persones que viuen al carrer, el 46% diu patir problemes de salut física i el 29% tenir malalties cròniques.
Viure al carrer també afecta la salut mental. En algunes ocasions, les persones presenten més d’una patologia i no troben resposta en cap centre. El repte és trobar recursos adequats i estables adaptats a les necessitats d’aquestes persones.
Les persones sense llar, malgrat els problemes de salut que pateixen, es desvinculen sovint de la xarxa sanitària. A Arrels fem de pont i les acompanyem als ambulatoris, hospitals i centres de seguiment de tractament de toxicomanies.
L’any 2019 vam acompanyar 376 persones a la xarxa d’atenció sanitària, d’atenció a la salut mental i d’atenció a les addiccions.
A tothom li agrada rebre visites quan està hospitalitzat. Per això, un equip de persones voluntàries i col·laboradores es dedica específicament a visitar i acompanyar persones sense llar que han d’estar més o menys temps a l’hospital.
Coses tan senzilles com portar una pinta o un pijama, regalar un llibre o una revista i oferir una estona de companyia milloren anímicament la salut de les persones.
Sovint les persones que viuen al carrer no tenen targeta sanitària ni cap tipus de documentació perquè l’han perdut o els l’han robat. Segons el cens 2019 de persones que viuen al carrer, només el 53% de les persones enquestades tenen targeta sanitària, una dada que baixa per tercer any consecutiu.
L’acompanyament facilita tramitar de nou la documentació i dotar d’accés a la sanitat a persones que viuen al carrer.
Quan una persona surt del carrer s’enfronta a noves situacions i a diferents sentiments. A Arrels tenim un equip de suport psicològic per ajudar a aquestes persones a tirar endavant.
Treballa a través de teràpies individuals o grupals i es coordina amb la resta d’equips de l’entitat per valorar els nivells d’estrès, depressió i altres aspectes de la salut mental i emocional de les persones.
Arrels no té psiquiatres en plantilla però treballa de forma coordinada amb la xarxa de salut normalitzada i l’Equip de Salut Mental per a Persones Sense Llar de Barcelona (ESMES) per visitar persones amb un trastorn mental greu.
Des del 2015, a més, Arrels vol aprofundir en el coneixement i el diagnòstic neurològic per entendre millor els trastorns de conducta i oferir una mirada més integral a la persona.
A Arrels també acompanyem persones amb addiccions com l’alcohol. En alguns casos, s’acompanya la persona en el tractament de desintoxicació i d’altres es treballa des de la reducció de danys, sempre respectant la voluntat i els temps de les persones.
Algunes persones ateses pateixen dos o més trastorns, com una malaltia mental i una addicció a l’alcohol, i no troben on recuperar-se. En aquests casos entra en joc la llar Pere Barnés d’Arrels, que acull persones que han viscut al carrer i tenen la salut fràgil, tant física com mental, mentre s’intenta trobar plaça en un altre recurs especialitzat.
Les persones que viuen al carrer pateixen desordres alimentaris i no tenen una alimentació sana. A Arrels intentem que tornin a fer tres àpats diaris.
La majoria de les persones que coneixem necessiten tractaments mèdics pautats pel metge però moltes d’elles tenen dificultats per guardar i administrar-se la medicació.
A Arrels tenim un servei de farmaciola des d’on es dispensen els medicaments que cadascú necessita.
Viure al carrer implica haver de desplaçar-se a peu tot el dia d’un lloc a l’altre i sovint amb un calçat no del tot adequat, de manera que els peus se n’acaben ressentint.
Per això és tan important el servei de podologia d’Arrels que, un cop a la setmana, tracta petits problemes dels peus de les persones que atenem al centre obert.
La música s’ha convertit en una bona aliada per al benestar de persones sense llar a Arrels ja que permet relacionar-se, enfortir vincles i passar una bona estona.
A la llar, a més, es converteix en una gran eina terapèutica per afrontar l’apatia, que afecta a un 77% de les persones residents.