Bancs individuals, boles de formigó, punxes a terra, ampits de finestres inclinats, barrots… Són alguns exemples d’arquitectura hostil que trobem a les grans ciutats i que suposen una vulneració de drets per a les persones sense llar.
Des d’Arrels reivindiquem ciutats inclusives i solucions residencials perquè ningú hagi de dormir al carrer i et convidem a visibilitzar les barreres del teu entorn a les xarxes socials amb el hashtag #FemCiutatsInclusives i en aquest mapa col·laboratiu.
“Barrots en els bancs de l’autobús, punxes a terra, bancs individuals… són la solució per no veure les persones que dormen al carrer?”, es pregunten algunes persones que coneixem i que han viscut al carrer. Des d’Arrels creiem que aquestes barreres arquitectòniques no són la solució perquè el problema no desapareix, únicament es trasllada; comporten dificultats afegides per a les persones i suposen una vulneració de drets.
El que ens agradaria és que les persones sense llar poguessin fer ús de l’espai públic com qualsevol ciutadà o ciutadana i que, com a societat, ens preocupem perquè tothom tingui una casa on dormir a les nits. Estem convençuts que aconseguir #ningúdormintalcarrer és possible però per a això calen polítiques d’atenció social i d’habitatge adreçades a les persones que viuen al carrer i polítiques de prevenció perquè ningú perdi casa seva.