Responem els teus dubtes sobre Arrels

Qui som?

Som una fundació privada que atén les persones sense llar més vulnerables que viuen als carrers de Barcelona. Les acompanya per aconseguir una vida el més autònoma possible cobrint les necessitats bàsiques, proporcionant allotjament i atenció social i sanitària. En paral·lel, fem tasques de sensibilització social sobre els problemes de la pobresa al nostre entorn, denunciem les situacions injustes i aportem solucions a les administracions i a la ciutadania.

Quins serveis oferim?

Al carrer Riereta tenim el centre obert, un espai d’accés lliure que funciona als matins (de dilluns a divendres) i a les tardes (de dilluns a dissabte) per oferir orientació a persones que viuen al carrer sobre els recursos que existeixen a la ciutat i també servei de dutxes, consigna, rober i dispensació farmacològica, però sobretot escolta i acompanyament. També gestionem la llar Pere Barnés, un equipament d’estada temporal per a persones sense llar amb un estat de salut fràgil, i La Troballa, el nostre taller ocupacional. Disposem d’un equip de carrer que recorre la ciutat visitant les persones més vulnerables que dormen al ras, acompanyant-les i donant resposta a les necessitats que puguin plantejar com anar al metge o buscar un allotjament. També gestionem dos espais nocturns de baixa exigència per a persones que coneixem i que no han trobat cabuda en altres recursos de la ciutat.

Quines zones recorre l’equip de carrer d’Arrels?

L’equip de carrer d’Arrels té una capacitat d’actuació limitada i no pot cobrir tota la ciutat de Barcelona. Concretament, visitem les persones més vulnerables que viuen al carrer en sis zones de la ciutat: Eixample, Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Gràcia, Sant Martí i Sant Andreu.

Quantes persones hem atès?

Des de la creació d’Arrels l’any 1987 hem atès més d’11.500 persones sense llar i la xifra no para d’augmentar. Només el 2017 hem atès 1.913 persones, 673 d’elles per primera vegada (el 89% són homes i l’11% són dones). Al llarg del 2017, hem visitat 428 persones que dormen al carrer, hem acollit 1.565 persones al centre obert i hem garantit l’allotjament a 248 persones.

Quantes persones han refet la seva vida després de passar per Arrels?

Recuperar la vida anterior és pràcticament impossible perquè els fonaments que la sostenien s’han trencat. S’intenta recuperar la màxima autonomia a través d’un complex treball de reconstrucció personal i vital que ocupa molts anys. Un dels principals problemes a què ens enfrontem per aconseguir aquesta fita és l’edat de les persones ateses: la majoria supera els 50 anys.

En què inverteix Arrels els diners i d’on surten?

El 44,01% del pressupost l’obtenim de les quotes de les persones sòcies i de donants puntuals que donen suport a la tasca d’Arrels. També de les administracions locals i autonòmiques (32,77%), d’empreses (2,93%) i fundacions (2,41%) col·laboradores i de les aportacions dels mateixos residents. El 76% del nostre pressupost es destina a l’atenció directa, el 12% a la sensibilització i incidència i el 13% restant a garantir l’estructura de l’entitat i la coordinació de l’equip de voluntariat.

Quantes persones treballen a Arrels?

A Arrels som actualment prop de 400 persones voluntàries i 63 treballadores. El 80% dels voluntaris es dediquen a l’atenció directa mentre que la resta es reparteixen entre tasques de sensibilització i incidència política, i estructura interna. Pel que fa a l’equip de treballadors/es, 43 coordinen la feina d’atenció directa, 14 treballen en tasques d’estructura i 6 en sensibilització i incidència política.

Quins requisits calen per fer-se voluntari d’Arrels?

Per fer un voluntariat a Arrels no cal tenir una formació específica però sí que demanem que la persona tingui més de 22 anys i que es pugui comprometre una vegada a la setmana.

Hi ha una quota mínima per ser soci/a d’Arrels?

No hi ha cap quota mínima per fer-se soci/a d’Arrels i l’aportació pot ser mensual, trimestral o anual. A més, tant els donatius puntuals com les quotes periòdiques desgraven a Hisenda perquè som una fundació. A banda de les donacions i quotes, també es pot col·laborar cedint un pis, oferint roba i mobiliari segons les necessitats o fent a Arrels hereva, cohereva o llegatària del teu patrimoni.

Quins són els nostres reptes de futur?

Els nostres reptes de futur prioritaris són ampliar el taller d’Arrels perquè més persones puguin ocupar el temps de forma útil; trobar nous pisos individuals per oferir allotjament digne i estable a més persones; seguir apostant per espais de baixa exigència que ofereixin solucions a persones que fa molt de temps que viuen al carrer; millorar el servei d’orientació i assessorament sobre què fer quan algú dorm al carrer i continuar sensibilitzant per trencar prejudicis i canviar la mirada vers les persones sense llar.

Trenquem prejudicis

1. Per què una persona arriba al carrer?

Una persona acaba vivint al carrer perquè la seva situació s’ha anat deteriorant amb el temps. Té a veure amb la suma de moltes causes i en com es gestionen. Algunes depenen de la pròpia persona però altres tenen a veure amb la societat en què vivim: l’atur, el preu de l’habitatge, els moviments migratoris, la rigidesa dels serveis socials i dels mecanismes d’ajut, un divorci, la mort d’una persona estimada, la formació, la salut…

2. Les persones sense llar són alcohòliques?

L’alcoholisme o el consum de drogues no són l’única causa per arribar a viure al carrer. En moltes ocasions poden ser-ne conseqüència i hi ha casos en què la persona no consumeix res. Persones que coneixem van començar a beure perquè volien evadir-se, deixar de passar fred i no pensar que els podien agredir. “Quan vius al carrer, la droga i l’alcohol poden arribar fàcilment; sortir-te’n és un esforç enorme i necessites ajuda.” El punt de partida hauria de ser entendre que parlem de malalties i no culpar la persona.

3. Per què hi ha persones que no volen anar als albergs?

Els motius tenen a veure amb què aquests espais sovint no tenen en compte què vol i necessita la persona. Dormir en un recurs temporal implica compartir l’espai amb molta gent, manca d’intimitat i tranquil·litat i haver de deixar fora els embalums i els animals de companyia. “Quan entres a un alberg saps que no és la solució definitiva i que pots tornar al carrer.” La solució hauria de ser pisos a preu assequible on la persona pugui viure de manera estable i espais més petits i de proximitat.

4. Les persones sense llar no volen treballar?

Segons dades del cens de persones que dormen al carrer a Barcelona (2018), el 66% de les persones no tenen ingressos regulars. Moltes persones que dormen al carrer han treballat, algunes treballen en l’economia informal i altres tenen una feina normalitzada però els ingressos són molt baixos i no arriben per pagar un allotjament. També hi ha persones que mai podran tornar a treballar perquè la vida al carrer els ha afectat i la seva salut és molt fràgil. I hi ha moltes altres que destinen tot el dia a sobreviure i a anar d’un recurs a un altre per poder menjar, dutxar-se, dormir…

5. És cert que les persones immigrants s’aprofiten de la situació?

El 26% de les persones que viuen al carrer a Barcelona tenen nacionalitat espanyola, el 40% són comunitaris i el 27% són extracomunitaris (el 7% NS/NC), segons dades del cens de persones sense llar realitzat al juny del 2018. La carència d’una xarxa de contactes, les dificultats administratives per adquirir documentació, l’idioma i la discriminació pel fet de ser estrangeres implica que moltes persones immigrants es trobin en una situació més fràgil respecte la resta de la població.

6. Les persones sense llar són incíviques i violentes?

A una llar hi ha necessitats bàsiques que tenim cobertes i de les quals sovint no en som conscients. Viure al carrer significa estar més exposat a situacions de conflicte públic i a sancions perquè no tens un lavabo on anar, una dutxa, una cuina, un sofà… tota la teva vida passa al carrer. A més, estàs exposat a patir violència física i verbal. Les dades del cens de persones que viuen al carrer a Barcelona (2018) alerten que un 30,4% de les persones han patit agressions. “Un intenta estar tranquil quan dorm al carrer però es donen situacions que et porten a la violència.”

7. Viuen al carrer perquè volen?

Ningú viu al carrer per decisió pròpia. Un dia et veus dormint al carrer i no saps ben bé què ha passat; hi ha motius personals però també estructurals i que tenen a veure amb la societat en la qual vivim. Perds la confiança en els altres: si estàs al carrer és perquè ningú t’ha sabut ajudar ni tu has sabut demanar ajuda. A vegades hi ha persones que diuen que no volen res; això passa perquè reconstruir la confiança i els lligams costa molt. “També depèn de què t’ofereixin. Si m’ofereixen viure en un pis demà mateix diria que sí però no n’hi ha. Els equips de carrer haurien de preguntar a la gent què necessita.”

Desmuntem mites

1. Hi ha recursos suficients perquè ningú hagi de viure al carrer?

En quins recursos pensem quan fem aquesta afirmació? Menjadors socials? Dutxes? Albergs? Habitatges estables per dormir? Si vius al carrer a Barcelona, per exemple, no pots sopar calent en un menjador social públic i has de destinar moltes hores del dia a desplaçar-te per anar d’un lloc a un altre. Els recursos no estan pensats tenint en compte les necessitats de la persona; alleugen necessitats immediates i temporals però no miren a mig ni llarg termini.

2. Sabem què els convé a les persones sense llar?

Una persona que viu o que ha viscut al carrer té capacitat per decidir què fer amb la seva vida i com afrontar els reptes i les dificultats que van sorgint. La seva opinió i el seu dret a decidir sobre la seva pròpia vida no és menys valuós que el punt de vista que pot tenir qualsevol altre ciutadà o professionals de serveis socials. Cal escoltar més.

3. S’ha solucionat el problema si ja no veig la persona al carrer?

El procés perquè una persona deixi de viure al carrer és lent perquè s’han de reconstruir lligams i confiança que permetin a la persona fer passes endavant. La situació, però, no se soluciona quan s’entra a viure en un allotjament i arriben reptes importantíssims com millorar l’estat de salut, tenir ingressos suficients, aconseguir una llar estable, ocupar el temps d’una manera útil, etc. “Tens un sostre però l’has de conservar i necessites fer un esforç molt gran per canviar el xip de quan vivies al carrer. Un exemple: t’has d’acostumar a dormir en un llit.”

4. Viure al carrer a Barcelona és fàcil?

No entrarem a discutir si a Barcelona es viu millor al carrer que a altres ciutats perquè les temperatures no baixen molt a l’hivern. Només destaquem una frase d’una de les persones sense llar que coneixem: “No importa si a Barcelona fa bon temps o mal temps. Quan vius al carrer estàs exposat i és perillós”.

5. El sensellarisme és un problema sobretot de ciutat?

A Catalunya no sabem exactament quantes persones dormen al carrer i com es reparteixen pel territori. Barcelona és el municipi que té més persones comptabilitzades: 956 persones dormint al carrer, 2.099 en albergs i recursos públics i privats i 536 en assentaments, segons les xifres del recompte 2018. El problema, però, existeix a altres municipis que necessiten dotar-se de recursos i atendre les persones que dormen al carrer sense que aquestes hagin de marxar a un municipi més gran que les ajudi.

6. És possible eradicar el sensellarisme?

Finlàndia és el primer país europeu que gairebé ha aconseguit el repte #ningúdormintalcarrer, implementant una estratègia nacional per abordar el sensellarisme i amb solucions que es fixen en l’habitatge estable. A Arrels estem convençuts que a casa nostra també ho podem aconseguir amb polítiques públiques, treball en xarxa i recursos més eficaços.