A Barcelona, un miler de persones dormen cada nit al carrer, un 45% més que fa deu anys. El dret a l’habitatge digne es recull a la Constitució espanyola i a l’Estatut d’Autonomia però a Catalunya unes 48.400 persones tenen greus problemes d’allotjament, de les quals més de 5.400 viuen al ras.

Aconseguir que una persona deixi el carrer no es fa de la nit al dia i no es pot treure ningú del carrer per la força. No és un tema policial, sinó d’atenció social i cal respectar les necessitats i els ritmes de les persones.

I què fem des d'Arrels?

Sortim al carrer

Visitem les persones més cronificades que viuen als carrers de Barcelona per saber com estan, establir un vincle de confiança i conèixer les seves necessitats. L’equip de carrer recorre regularment sis zones de la ciutat (Eixample, Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Gràcia, Sant Martí, Sant Andreu) i també visita algunes persones en situació d’exclusió greu a la resta de districtes.

El 2017 hem visitat 428 persones.


Intentem trobar allotjament adequat a les necessitats

Quan alguna de les persones que visitem al carrer expressa la voluntat de dormir sota un sostre, intentem trobar un allotjament que s’adeqüi a les seves necessitats: una habitació en un pis compartit, un pis individual o la possibilitat de dormir al Pis Zero, un espai de baixa exigència d’Arrels per a persones que fa molt de temps que viuen al carrer i no han trobat cabuda en altres recursos. L’important és poder garantir un allotjament estable.


Recollim els avisos de la ciutadania

A través del Localitzador, recollim avisos de la ciutadania sobre persones que viuen al carrer. Si la persona està a Barcelona, activem el nostre equip de carrer i treballem en xarxa amb altres equips de la ciutat per trobar la millor manera d’abordar la situació. L’eina també és útil més enllà de la ciutat, per localitzar ubicacions concretes i dimensionar la problemàtica en altres territoris. Per això, la posem a l’abast d’altres municipis que treballen amb persones sense llar.


Ens coordinem amb altres serveis de la ciutat

Treballem conjuntament amb els equips de carrer de l’Ajuntament de Barcelona i amb l’Equip de Salut Mental per a Persones Sense Llar (ESMES) per millorar l’atenció a les persones i fer més efectius els recursos existents. En el marc de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL), també participem als recomptes anuals de persones sense llar per dimensionar la problemàtica a la ciutat.


Promovem recomptes de persones sense llar

Un recompte és una fotografia del nombre de persones que dormen al carrer en un municipi determinat en una nit determinada. Saber quantes persones dormen al ras és clau per impulsar polítiques i recursos útils. A data d’avui, una desena de municipis catalans han organitzat recomptes però la xifra és encara molt petita. A Arrels hem elaborat una guia pràctica per animar a altres municipis i ampliar, així, les dades del sensellarisme a Catalunya.


Organitzem censos per saber més

Des del 2016, Arrels organitza el cens de persones que dormen al carrer a Barcelona per saber el grau de vulnerabilitat que pateixen i, amb aquesta informació, orientar les polítiques i recursos perquè siguin més eficients. El 2018 vam entrevistar 315 persones i sabem que el 71% pateix una situació de vulnerabilitat elevada o mitjana. L’acció s’emmarca en una campanya europea que vol eradicar el sensellarisme abans del 2020 i a la qual s’hi han sumat 13 ciutats europees.


Assessorem jurídicament

Quan vius al carrer et trobes en una situació especialment vulnerable davant la justícia, sobretot si desconeixes els teus drets i deures. El servei jurídic d’Arrels s’encarrega d’assessorar les persones que atenem quan reben una multa per dormir, beure o orinar al carrer, quan han de sol·licitar o renovar documentació, quan han estat víctimes d’una estafa o agressió o quan tenen una causa penal pendent. Segons el Cens 2018, tres de cada deu persones enquestades afirmen haver estat víctimes de violència física i/o verbal.


Sensibilitzem els joves

A Arrels promovem xerrades de sensibilització per explicar als joves què significa viure al carrer de la mà de persones voluntàries i persones que han viscut al ras i col·laboren compartint el seu testimoni.

Ens agraden aquestes visites perquè es generen moltes preguntes: “Com et senties quan vivies al carrer? Vas patir violència? Com et vas recuperar? I ara, què penses quan veus algú dormint al ras?” i les seves respostes ajuden a trencar prejudicis.