Bancs individuals, superfícies inclinades perquè ningú s’hi pugui seure, pilones, punxes o barrots són alguns exemples d’elements d’arquitectura hostil que se situen a l’espai públic i, de vegades, també al privat. Són intervencions que envien un missatge clar: aquest espai és només de pas, no està pensat per quedar-s’hi. Per visibilitzar i dimensionar aquesta realitat, us convidem a participar en un mapa col·laboratiu que recull aquests elements de la ciutat. A Barcelona, hem identificat 1.200 elements d’arquitectura hostil fins ara, una manera de dissenyar l’espai que afecta especialment les persones que viuen al carrer.
“El disseny urbà de les grans ciutats condiciona el nostre dia a dia: com ens movem, com ens relacionem i com de segures ens sentim”, explica Marta Fernández, doctoranda en Geografia a la Universitat Autònoma de Barcelona, que investiga com la ciutadania percep les polítiques que transformen l’entorn urbà. En la mateixa línia, el dissenyador industrial Curro Claret assenyala que el disseny de les ciutats “hauria de promoure i respondre als usos reals de la ciutadania”, que és qui habita aquests espais.
Però els usos reals als quals apunta Claret no sempre són acceptables per a tothom. Seure, descansar o simplement passar temps, instal·lar-se en un lloc públic, no sempre encaixa amb els usos socials pels quals es conceben els espais.
És en aquest context on apareix l’anomenada arquitectura hostil: elements de disseny pensats per evitar determinats usos de l’espai públic. Segons apunta Fernàndez, qui a més d’investigadora és voluntària d’Arrels Fundació, aquesta manera d’intervenir la ciutat s’ha justificat sovint com una resposta a la idea d’incivisme. Així, aquesta mirada acaba associant determinats usos de l’espai públic a un ús indegut de l’espai: per exemple, fer servir un banc per dormir o un esglaó per seure.
Mapegem els elements hostils dels nostres carrers
Per visibilitzar els reptes pendents a escala urbanisme, especialment en relació a les persones que viuen al carrer, entre el 24 de febrer i el 3 de març us convidem a sortir al carrer i mirar el vostre barri o municipi amb uns altres ulls. Passegeu, observeu i fotografieu els elements arquitectònics que considereu hostils. Les imatges es poden pujar fàcilment al mapa col·laboratiu d’Arrels amb el dispositiu mòbil. Necessitem la vostra ajuda per detectar elements hostils presents a les nostres ciutats que sovint passen desapercebuts, però que tenen un impacte en la vida de les persones sense llar.
Aquesta és la quarta edició del mapeig i, enguany, compta ja amb la participació de més de 500 estudiants de 16 centres educatius de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Sabadell. La proposta està oberta a tothom: empreses, entitats i ciutadania. S’hi pot participar en solitari o en grup. Només cal un mòbil per fer les fotos, pujar-les al mapa i seguir unes instruccions molt senzilles.
Si t’interessa participar-hi, apunta’t en aquest enllaç.
Una ciutat amable per a tothom
“Una ciutat amigable és aquella que empatitza, mira i reconeix totes les persones, amb les seves condicions i necessitats diverses”. Així ho defineix Curro Claret. Una idea que també expressa la Marta Fernández, quan defensa la necessitat de “crear espais accessibles per a tothom, amb usos diversos i pensats des de mirades que permetin estar, relacionar-nos i fer ús quotidià a l’espai públic”.
Per això, Claret assenyala que no tota la responsabilitat recau en les institucions: la pressió i les demandes de la ciutadania també influeixen en les decisions polítiques. “Cal obrir aquest debat amb honestedat”, defensa, perquè la ciutadania pugui reconèixer aquestes situacions i acceptar que s’han de repensar.
Transformar la ciutat també passa per organitzar-se, teixir xarxes veïnals i reapropiar-se de l’espai públic més enllà del consum. Fer vida a places i parcs, visibilitzar les desigualtats i no normalitzar-les és, també, una forma de resistència quotidiana, explica la Marta Fernández.
El Curro Claret afegeix que prohibir usos de l’espai públic sense oferir alternatives fa encara més evidents les mancances existents. “Quan es prohibeix i, alhora, no s’ofereixen serveis, sembla que es vulguin fer desaparèixer aquestes necessitats”, menciona.
Tot i els esforços per donar resposta a la diversitat d’usos, encara hi ha reptes pendents. Repensar la ciutat des de la cura, el reconeixement i la inclusió continua sent una tasca col·lectiva.
Més informació:
- Descobreix més sobre l’arquitectura hostil i com afecta al dia a dia de les persones que viuen al carrer.
- Et pots apuntar al mapeig col·laboratiu tant si ets un centre educatiu, com un espai de lleure, una entitat, una empresa o un particular. Inscriu-t’hi!
- Si vols participar amb el teu centre educatiu, pots treballar la temàtica a través d’aquesta unitat didàctica.
- Si vols participar com a ciutadà/na, consulta aquestes instruccions.