#CasaMevaÉsCasaVostra
El carrer no pot ser la casa de ningú.
Cada nit, moltes persones dormen al carrer, en espais públics que no són casa de ningú. Haver de viure a la intempèrie és un sobreesforç constant per a les persones. No poden descansar bé, estan exposades a violència, empitjoren el seu estat de salut…
Tenir a un lloc on viure i sentir-se protegida és el primer pas per recuperar-se de la vida al carrer i començar a transformar aquesta situació. A Arrels ho tenim clar: tothom hauria de poder dir “casa meva és casa vostra” i això només ho podem fer possible amb el teu suport.
Casa meva és casa vostra...
"Al carrer no pots dormir"
Quan el Rafa tenia 25 anys va separar-se i va perdre la feina. Aquesta situació el va portar a viure a la intempèrie, on es va trobar més de deu anys.
Ara fa temps que el Rafa té la seva llar, però encara recorda la inseguretat i la intranquil·litat de passar la nit al ras. “Al carrer no pots dormir, estàs amb un ull obert i l’altre tancat, perquè mai saps què et pot passar”.
"Em trobo molt millor"
El Beniam va marxar del seu país fugint d’un conflicte bèl·lic i i va arribar a l’Estat espanyol com a refugiat polític. Mentre es tramitava la seva petició d’asil, va haver de viure al carrer. Estava malalt i, cada cop que sortia de l’hospital, no tenia cap altre lloc on tornar que no fos la intempèrie.
Des d’Arrels li vam poder oferir un espai on dormir i, amb el temps, ha pogut accedir a una llar estable. “Aquí sí que puc dormir bé i descansar. He notat molt la diferència; em trobo molt millor”, explica.