#ElCarrerNoPotSerCasa
El carrer no pot ser la casa de ningú
Cada nit, moltes persones dormen al carrer, en espais públics que no són casa de ningú. Haver de viure a la intempèrie és un sobreesforç constant per a les persones. No poden descansar bé, estan exposades a violència, empitjoren el seu estat de salut…
Tenir a un lloc on viure i sentir-se protegida és el primer pas per recuperar-se de la vida al carrer i començar a transformar aquesta situació. A Arrels ho tenim clar: tothom hauria de poder dir “casa meva és casa vostra” i això només ho podem fer possible amb el teu suport.
Una llar és el primer pas per començar de nou
Cada any, a Arrels acompanyem més de 3.000 persones que viuen al carrer: les visitem als espais on dormen, oferim serveis bàsics, garantim allotjament a qui més ho necessita i, sobretot, estem amb elles.
Tenir una llar és el primer pas per recuperar-se de la vida al carrer: permet descansar, recuperar la intimitat, cuidar-se i refer vincles. Per això, quan una persona accedeix a un habitatge després d’anys al carrer, l’acompanyem de manera constant i respectuosa amb el seu ritme.
Enguany, fa deu anys que apostem pel model Housing First, que prioritza que persones que viuen al carrer puguin accedir directament a un allotjament estable, amb suport permanent. En aquest temps, hem garantit allotjament i suport social a més de 330 persones, una fita col·lectiva que ha estat possible gràcies al suport de persones com tu.
Col·labora per garantir una llar a més persones.
La importància de tenir una llar
"Al carrer no pots dormir"
Quan el Rafa tenia 25 anys va separar-se i va perdre la feina. Aquesta situació el va portar a viure a la intempèrie, on es va trobar més de deu anys.
Ara fa temps que el Rafa té la seva llar, però encara recorda la inseguretat i la intranquil·litat de passar la nit al ras. “Al carrer no pots dormir, estàs amb un ull obert i l’altre tancat, perquè mai saps què et pot passar”.
"Em trobo molt millor"
El Beniam va marxar del seu país fugint d’un conflicte bèl·lic i i va arribar a l’Estat espanyol com a refugiat polític. Mentre es tramitava la seva petició d’asil, va haver de viure al carrer. Estava malalt i, cada cop que sortia de l’hospital, no tenia cap altre lloc on tornar que no fos la intempèrie.
Des d’Arrels li vam poder oferir un espai on dormir i, amb el temps, ha pogut accedir a una llar estable. “Aquí sí que puc dormir bé i descansar. He notat molt la diferència; em trobo molt millor”, explica.