Recordem les més de 600 persones sense llar que van morir a Barcelona i que ateníem tant des d’Arrels com des d’altres entitats de la ciutat. Viure al carrer escurça la vida; de mitjana, una persona sense llar té una esperança de vida 25 anys inferior a la de la resta de població que viu a la ciutat. L’últim any a Barcelona, ens han deixat com a mínim 69 persones que vivien o havien viscut al ras.
Des de l’últim acte de record que vam fer per a les persones sense llar a Barcelona, al mes de novembre de 2024, 69 persones han mort. Sabem que un 34 % d’aquestes persones vivien al carrer i que un 72,5 % han mort per malalties i problemes de salut. A més, un 14,7 % eren dones i un 85 % homes.
El Walter és una d’aquestes persones. Discret, elegant, presumit, amant de la Roma i de les receptes italianes, estava allotjat a un pis d’Arrels des de feia dos anys. Marbrista de professió, havia viatjat per Àsia i Amèrica del Sud; el seu últim viatge va ser a Barcelona, on va acabar dormint al carrer. La seva mort ens entristeix molt, però alhora ens fa valorar profundament el nostre equip de persones voluntàries als hospitals, que han acompanyat el Walter durant l’hospitalització i fins al final.
El Juan Carlos va morir al barri de Gràcia als 57 anys. Malauradament, és una altra persona que ha viscut al carrer i ha mort al carrer, sol i en silenci. En Juan Carlos era silenciós, una persona que mai demanava res però, alhora, li encantava sentir-se visible a ulls de les que el coneixíem. Segurament perquè va transitar gran part de la seva vida sol, rebutjat per la seva pròpia família, per una societat que estigmatitza les persones amb malalties de salut mental.Volem pensar que ell va sentir les professionals que el vam conèixer (SASSEP, Arrels, Santa Anna…) com una família, perquè vam veure la gran persona que era més enllà de la malaltia: sensible, respectuós i agradable.
El Bakary va morir també al carrer, al parc de la Ciutadella. Era jove i ens ha recordat que ningú hauria de viure ni morir al carrer.
Les històries del Walter i el Juan Carlos, així com d’una setantena de persones, seran les que recordarem a l’acte que farem enguany. Tot i que no consten dins de les morts que hem registrat a Barcelona, també recordarem dues persones de Vilanova i la Geltrú, una de Badalona i una altra de Santa Coloma. Dues d’elles van ser assassinades.
Com cada any, organitzarem l’acte amb una vintena d’entitats barcelonines el 29 d’octubre a la plaça Nova de Barcelona, davant de la Catedral, a les 18.30 h. Comptarem amb la música en directe del Conservatori del Liceu i el cor de gòspel d’El Lloc de la Dona; recordarem les persones que ens han deixat una per una, llegint unes paraules. Per acabar de fer simbòlic aquest missatge de record, omplirem la plaça de cases de cartó, un gest que vol representar les llars que no van tenir.
Les entitats socials que també acompanyen persones sense llar i que col·laboren en l’acte són: Àmbit Prevenció, ABD (Cas Baluard i UTE Primer la Llar), Càritas, Dit i Fet, Heura, Hospital de Campanya Santa Anna, Santa Lluïsa de Marillac, Metzineres, Serveis Socials Sant Joan de Déu, Projecte Sostre, Suara, Lloc de la Dona, Barcelona Actua, Menjador Solidari Gregal, Gimnàs Social Sant Pau, Associació de Dones Marroquines, Salut Sense Sostre, Som Provisionals, Germanetes de l’Anyell, ARD Lluís Companys (Creu Roja), i Comunitat Negra Africana i Afrodescendent a Catalunya.
Dimecres 29 d’octubre a les 18.30 hores, t’esperem a la plaça Nova de Barcelona per recordar el Walter, el Juan Carlos i la resta de persones sense llar que ens han deixat l’últim any.
Compartim el manifest de l’acte:
Carta a la ciutat de Barcelona
Estimada Barcelona,
No sé si ho recordes, però ara fa vuit anys et vam escriure una carta. T’explicàvem que viure al carrer no és una cosa normal i que moltes persones sense llar que estimem es moren abans de temps. Avui, et tornem a escriure perquè hi ha coses que no haurien de repetir-se i, tanmateix, continuen passant.
Ets una ciutat feta de vides que s’entrellacen i de barris que guarden històries. I moltes d’aquestes històries han passat als teus portals, als teus bancs, als teus jardins i a les teves places.
Al Toni el trobàvem per Sant Andreu; portava sempre un llibre a la mà i passava les hores a la plaça de les Palmeres. L’Antonio era tendre, tranquil, únic i ens rebia amb un somriure; des que ens va deixar, el Passeig de Gràcia sembla més buit. La Dafne ja no hi és al parc de les Tres Xemeneies ni als carrers del Poble-sec i el Konstantine i l’Ali ja no passegen pel parc de la Ciutadella i els carrers del Clot perquè es van treure la vida.
Són històries dures, estimada Barcelona, perquè sovint els teus carrers es converteixen en frontera. Sabies que, en els darrers dotze mesos, una persona sense llar ha mort cada cinc dies a la ciutat?
En total, ens han deixat 69 persones que vivien o havien viscut a la intempèrie. 59 homes i 10 dones que, de mitjana, han viscut 58 anys, 25 menys que la resta de veïns i veïnes.
La més jove és la Maria; va morir al carrer i només tenia 19 anys. El més gran és el José Antonio; tenia 84 anys i des de feia temps vivia en una residència. El Iulius i el Carlos van morir a causa d’una agressió. La Mónica, el Josep Maria i altres companys havien perdut les forces per cuidar-se i van patir una sobredosi.
Recordar pot semblar només un gest simbòlic, però és un dret. El dret a ser part de la ciutat, a no desaparèixer.
També significa ‘tornar a passar pel cor’, i això implica moltes coses: escoltar, mirar sense prejudicis, no posar condicions impossibles per accedir a espais de refugi…
Estimada Barcelona, et demanem ser una ciutat que guardi la memòria de tots els teus veïns i veïnes. Que no normalitzis el fred, la soledat, ni les vides que s’apaguen per no tenir una llar.
Ens agradaria que les casetes de cartró que avui omplen aquesta plaça i acompanyen els noms de les 69 persones que recordem es transformessin en sostres reals, en polítiques valentes, en carrers i barris on tothom tingués dret a viure i ser cuidat.
Et demanem tornar a passar pel cor i transformar la teva manera de mirar i de governar. I que vetllis perquè tothom tingui una llar.
Perquè quan recordes, cuides. I quan cuides, construeixes ciutat.
Més informació:
• Visita la pàgina ningusenserecord.org. Hi trobaràs el mur virtual on recordem les persones sense llar que ens han deixat.
• Si passeges per Barcelona, pot ser que et trobis amb alguna de les més de 600 plaques que hem col·locat amb la col·laboració de centres educatius i ciutadania per recordar les persones sense llar que ens han deixat en els darrers deu anys. T’ho expliquem.