L’Ajuntament de Barcelona aprova avui la nova Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai pública a Barcelona, una modificació que no ha tingut en compte la realitat de les persones que viuen al carrer i que les penalitza. Comportarà més sancions en general i més pressió per a les persones que viuen al carrer. Es tracta d’una oportunitat perduda perquè Barcelona complís amb les recomanacions de l’ONU, que insta els governs a fer polítiques que tendeixin cap a la descriminalització de la pobresa.
Dormir al carrer, rentar-se en una font, dormir en el mobiliari urbà, fer les necessitats a l’espai públic… eren situacions sancionables a l’anterior ordenança de civisme i ho continuen sent amb la nova normativa que ha aprovat l’Ajuntament de Barcelona. Per a les persones que viuen al carrer, però, es fa difícil complir tot això. La nova ordenança preveu en general imports més elevats de les sancions, motiu pel qual des d’Arrels considerem que això es traduirà en més pressió per a les persones que viuen al carrer i més multes perquè no podran complir algunes de les normatives.
Com a entitat, hem presentat esmenes durant el procés de modificació de l’ordenança. “Volíem transformar l’enfocament normatiu i sancionador respecte a les persones que es troben en situació de sensellarisme a Barcelona cap a un model que descriminalitzés el sosteniment de la vida a l’espai públic, ja que és una realitat que la mateixa administració no està podent resoldre”, afirma Bea Fernández, directora d’Arrels.
Actualment, a Barcelona hi ha, com a mínim, 1.982 persones a carrer; les vam detectar el passat 3 de desembre durant el recompte nocturn que vam organitzar a la ciutat. La xifra suposa un augment del 43,2% de les persones vivint al ras respecte l’any 2023. Sabem també que moltes persones que viuen al carrer reben sancions i multes per situacions que es donen pel fet de no tenir una llar. De les 670 persones sense llar que vam enquestar el mes de juny, el 23% ens van explicar que les havien multat per motius que tenen a veure amb diferents normatives. El 8% havia estat sancionada precisament per motius vinculats a l’ordenança de civisme, com dormir al carrer, fer les necessitats bàsiques al carrer o consumir alcohol.
Una oportunitat perduda per ser ciutat referent en descriminalització
El relator especial sobre l’extrema pobresa i els drets humans de les Nacions Unides va publicar l’any passat un informe amb recomanacions per acabar amb la criminalització de les persones sense llar i en situació de pobresa. Entre les seves propostes, destaquen:
- Derogar les disposicions administratives locals que criminalitzen o sancionen les persones que viuen al carrer per dur a terme accions vitals en espais públics, com dormir, menjar, cuinar, rentar-se, etc.
- Garantir que els espais públics siguin segurs per a totes les persones – tinguin casa o no – i reconèixer que són espais essencials per a la supervivència de les persones sense llar i que, en conseqüència, han d’estar equipats amb serveis essencials per a les seves necessitats.
“L’Ajuntament de Barcelona tenia l’oportunitat de convertir la ciutat en un referent en la descriminalització de la pobresa, però no ha estat així i entra en contradicció amb les recomanacions de les Nacions Unides”, afirma Bea Fernández, directora d’Arrels fundació.
Les mesures alternatives no són la solució
La nova normativa de civisme de la ciutat contempla la possibilitat de no pagar les sancions si es fan mesures penals alternatives. Des d’Arrels creiem, però, que tampoc són una bona solució en situacions de sensellarisme.
Quan una persona que viu al carrer incompleix l’ordenança de civisme no és per un problema d’incivisme, sinó per no tenir un lloc on viure. Per això no haurien de ser sancionades, i aplicar una mesura educativa o alternativa tampoc té sentit perquè l’acció segurament es repetirà pel fet de no tenir una llar.
Com a entitat que cada any atén més de 3.000 persones sense llar, proposem que les polítiques municipals s’enfoquin a millorar l’atenció a les persones que viuen al carrer i que aquesta mirada s’apliqui de manera transversal, també a l’ordenança de civisme.
Sancionar una persona que no pot complir algunes normatives per no tenir una llar no és una opció. En aquest sentit, insistim en la necessitat d’aprovar la proposta de llei de sensellarisme, pensada per garantir que no se sancioni ningú mentre que no hi hagi una xarxa pública de consignes, robers, lavabos i dutxes públics, entre d’altres. Així mateix, és cabdal que es fomenti el model Housing First i que s’impulsi la creació d’una xarxa de centres de baixa exigència.
Més informació:
- Llegeix l’informe de les Nacions Unides amb recomanacions per acabar amb la criminalització de les persones sense llar.
- Aquí pots llegir també les aportacions que des d’Arrels vam fer a l’informe de les Nacions Unides i que van ser incloses al document.