El 2025 ha estat un any important en les polítiques sobre sensellarisme a Barcelona i Catalunya. L’ampliació de places del dispositiu hivernal de Barcelona, el compromís municipal perquè cada districte tingui un espai de baixa exigència nocturna o la conversa social en torn a l’aporofòbia són exemples d’algunes qüestions en els quals s’ha avançat o hi ha hagut compromisos polítics. Des d’Arrels hem tingut un paper actiu per fer-ho possible.
Les accions d’incidència política i social són un dels objectius clau que treballem a Arrels perquè formen part de la missió de la nostra entitat. Són accions diverses que de vegades poden sonar abstractes, però que tenen a veure amb la realitat diària de les persones que viuen al carrer i en l’abordatge i la mirada que les administracions posen sobre el sensellarisme.
La nostra incidència política i social busca posar sobre la taula de l’opinió pública, de l’agenda política i dels mitjans de comunicació temes que afecten de manera estructural a les persones sense llar, com poden ser les polítiques públiques, o d’altres més puntuals com els recursos o serveis, per intentar generar un diàleg sobre aquests temes i promoure canvis positius per a les persones que atenem.
Aquest 2025 i durant els primers dies del 2026, s’han aconseguit compromisos polítics i alguns canvis en qüestions cabdals que des d’Arrels fa anys que treballem:
- Compromís d’espais de baixa exigència a cada districte. Al desembre, vam sortir al carrer juntament amb 600 persones voluntàries per comptabilitzar quantes persones dormen als carrers a Barcelona. Vam detectar 1.982 persones dormint al ras. La xifra va provocar un Ple extraordinari a l’Ajuntament de Barcelona, on les formacions polítiques van aprovar una de les propostes històriques d’Arrels: crear espais nocturns i de baixa exigència per tota la ciutat.
- Ampliació del dispositiu hivernal. Aquest mes de gener, l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat que el centre que cada any durant els mesos de fred s’obre per acollir persones que dormen al carrer passa de tenir 100 a 178 places. L’anunci s’ha fet després que vàries persones hagin mort durant els dies de fred intens i el debat social que des d’Arrels hem promogut sobre el tema des de fa temps.
- Errors burocràtics en prestacions socials. Des de finals de 2024, visibilitzem i denunciem casos de persones sense llar a les quals el Govern de la Generalitat reclamava la devolució de prestacions socials. En concret, vam fer públic el cas del Víctor, un home que acompanyem des d’Arrels, que vivia al carrer i al qual li reclamaven gairebé 7.000 euros. La denúncia pública del seu cas va provocar que el Govern es comprometés a canviar la llei i condonar el deute a les persones en situació de vulnerabilitat que havien rebut prestacions de manera incorrecta, per un error de la pròpia administració. En l’actualitat, encara fem seguiment del cas del Víctor i altres persones que es van veure afectades.
- Aportacions al Marc d’acció per a l’abordatge del sensellarisme. Ara fa uns dies, la consellera de Drets Socials de la Generalitat va anunciar que es prepara un pla per reforçar l’atenció al sensellarisme en l’àmbit català. Des d’Arrels, aportem des de fa temps al Marc d’acció per a l’abordatge del sensellarisme, un instrument estratègic impulsat pel Govern per combatre el sensellarisme i l’exclusió residencial a tot Catalunya. Com a Arrels, insistim en la necessitat d’ampliar els recursos fora de Barcelona. També hem posat sobre la taula la necessitat de diversificar les tipologies d’habitatge que ofereix l’administració per a les persones sense llar i hem defensat que la coordinació és imprescindible entre departaments de l’administració.
- Noves mesures al Pla d’Habitatge de Barcelona. Juntament amb altres actors, hem aconseguit que el Pla d’Habitatge de Barcelona incorpori l’ampliació de la xarxa d’habitatges d’inclusió, la necessitat de més opcions residencials per a les persones sense llar i el model de Housing First.
- Participació en polítiques estatals i europees. La nostra mirada és transversal i per això mirem més enllà de l’àmbit català. En aquest sentit, hem participat en el disseny i avaluació de l’Estratègia Nacional per a la Lluitat del Sensellarisme a Espanya 2023 – 2030 i en el Pla Europeu d’Habitatge Assequible. Aquest treball permet traslladar la nostra experiència a marcs normatius que poden condicionar futures polítiques públiques.
Qüestions jurídiques i d’opinió pública
Més enllà de les polítiques públiques, la nostra incidència política i social també vol actuar en l’àmbit judicial i en la construcció de l’opinió pública. De manera habitual, per exemple, a Arrels recollim les situacions de vulneració de drets que pateixen les persones sense llar que coneixem i les acompanyem per defensar-les i explicar públicament els casos.
- Denúncia pública contra l’aporofòbia. Al juny passat, per exemple, vam visibilitzar la discriminació que pateixen les persones sense llar fent públic el cas de dues persones que van patir una agressió aporòfoba al barri de Sant Antoni de Barcelona. Vam explicar la vulneració de drets constant que implica el fet de viure al carrer i vam fer una crida a la ciutadania a defugir dels discursos d’odi.
- Incidència en els estaments judicials. Durant els darrers anys, hem actuat com a acusació popular en el cas d’una persona sense llar que va rebre un tret al novembre de 2020 per part d’un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Tot i que finalment no es va jutjar l’actuació de l’agent per decisió del tribunal, vam fer arribar a l’opinió pública i els estaments judicials el concepte d’aporofòbia i com afecta directament la vida de les persones que viuen al carrer.
- Hem creat una xarxa europea d’advocats de carrer. Amb entitats de Dinamarca, Itàlia i Hongria, entre d’altres, hem creat aquesta xarxa que ens permet coordinar-nos i treballar per defensar els drets de les persones que viuen al carrer a escala europea. L’objectiu és compartir informació sobre situacions que ens trobem i fer accions conjuntes.
- Insistim en la proposició de llei per fer front al sensellarisme. A principis del 2025, vam tornar a presentar al Parlament de Catalunya, juntament amb altres entitats que treballen amb persones sense llar, la proposició de llei per fer front al sensellarisme. Amb la finalització de l’anterior legislatura, la tramitació de la norma va quedar truncada i esperem que durant aquesta es vegi aprovada. L’objectiu és garantir legalment l’accés a drets bàsics a les persones que viuen al carrer.
- Al·legacions a la Ordenança de Civisme de Barcelona. Pocs dies abans d’acabar el 2025, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la nova ordenança de civisme, una normativa que impacta directament en el dia a dia de les persones que viuen al carrer. Des d’Arrels, vam fer diverses al·legacions i el text final ha acabat incorporant el concepte d’aporofòbia, com demanàvem. Continuem atentes a la implementació de la normativa durant aquest 2026.
- Treballem per promoure canvis en el padró. Com a entitat, actualment també estem treballant per canviar els criteris d’accés al padró municipal, que no contempla les dificultats i les casuístiques a les quals s’enfronten les persones que viuen al carrer.
Totes aquesta accions formen part del treball sostingut que, des d’Arrels, fem per situar el sensellarisme com a una prioritat política i per garantir drets bàsics a les persones que viuen al carrer. Durant aquest 2026, ho continuarem fent.