Víctor

“Arrels és l’eina que m'ha portat on estic”

Víctor

10 anys vivint al carrer

“Tinc seixanta-quatre anys i fa poc he entrat a viure a un pis d’Arrels fundació.

Jo treballava i tenia família. Però em va canviar la vida quan els meus pares van ser diagnosticats de demència. Llavors, tot allò em va trasbalsar. Tenia dos fills i dos pares que eren totalment dependents. Vivia amb la meva dona i els meus fills. Tot es va complicar massa, els negocis també em van començar a anar molt malament perquè tampoc podia estar totalment per ells. Era 2007, època de crisi. Vaig intentar sobreviure, però els bancs et deixaven sense res, tota l’activitat econòmica es va contraure i era una situació personal molt difícil.

Ens vam muntar una idea de societat que tot podia sent classe mitjana i en el moment de la veritat el problema va ser que van rescatar els bancs, no les persones. Així, el 2015 vaig començar a viure al carrer. Vaig intentar sobreviure com podia, però ja la cosa no es movia.

Tot i així, vaig fer un curs i tenia l’oportunitat de treballar. Però em vaig fer una revisió i em van dir que tenia un càncer de ronyó. En aquell moment estava en un allotjament temporal, però no em vaig poder quedar i des de llavors vaig estar vivint a la zona de Glòries.

A nivell de salut mental, crec que el carrer no m’ha passat molta factura, suposo perquè vaig trobar eines… una de les coses principals és que vaig deixar de beure. No és que ho fes molt, però vaig trobar que en la meva situació era un perill més. Estar al carrer i beure és dolentíssim, no tens control sobre la teva vida i això és una cosa molt perillosa.

Després d’un temps, vaig conèixer Arrels. Veníem a veure’m molt sovint i m’han acompanyat també amb el tema de la prestació, perquè he tingut molts problemes. Mentre només cobrava la renda garantida, tot funcionava molt bé. Però llavors el govern central va donar-me l’ingrés mínim vital. A la pràctica, cada prestació la gestionava una administració. Vaig començar a no saber què era el que cobrava, llavors el novembre del 2022 vaig començar a cobrar menys. El febrer del 2023 va arribar una carta que deia que com que havia cobrat de més, em descomptarien diners. Em van dir que em treien la prestació i vaig contactar amb les advocades d’Arrels.

Arrels m’ha acompanyat des de l’equip de carrer i també amb les advocades. Ara, fa 2 mesos que estic a un pis. M’ha canviat la vida, no és el mateix que viure al carrer! Jo estava molt bé per estar al carrer i em tractava molt bé la gent, però no és comparable, viure al carrer no és vida.

Arrels és l’eina que m’ha portat on estic i m’ha ajudat quan he tingut un problema. Sempre he sabut resoldre els problemes, però ara en tenia un de massa gros per resoldre’l sol”.