Comptar amb algú et pot canviar la vida.
Tots i totes necessitem tenir algú al nostre costat.
A Barcelona, quatre de cada deu persones que viuen al carrer no tenen ningú amb qui comptar. Són dades de l’enquesta a persones que viuen al carrer que hem fet enguany i que posen en relleu la importància de tenir algú que es preocupi per tu.
Des d’Arrels, treballem per construir vincles i el teu suport és indispensable. Et proposem aturar la mirada i perdre la por d’apropar-te a les persones sense llar que tens més a prop de casa, i ho volem fer compartint els testimonis de persones com el Sebastien i el Manuel, que han viscut al carrer, i de veïns i veïnes que els donen un cop de mà.
Vincles que sumen
Sebastien
El Sebastien té 39 anys i ha viscut vint anys al carrer. Des de l’estiu, viu en un pis d’Arrels i sovint visita els veïns i veïnes que li van donar suport quan vivia al ras.
“Quan dormia al costat de la botiga sempre em van respectar, no em feien fora i, de tant en tant, em portaven un cafè. Em van ajudar i ho continuen fent moltes persones, de totes les edats”.
Javier
El Javier és veí del Sebastien; es van coneixèr perquè sempre el veia assegut al supermercat on compra habitualment. “De tant en tant, li donava diners o el convidava a una cigarreta”.
Abans de conèixer el Sebastien, ja li preocupava la situació de les persones sense llar. “Quan veig un home o una dona que viu al carrer sento tristesa, em pregunto com poden haver arribat a aquesta situació”.
Manuel
El Manuel té 64 anys i n’ha passat deu al carrer. Venia a Arrels a dutxar-se i el vam ajudar a tenir documentació. Al Mercat de la Barceloneta ha trobat tota una xarxa de suport.
“Tinc molts amics i amigues allà. Jo m’ofereixo pel que faci falta: li porto el carret de la compra a unes senyores, vigilo els gossos que no poden entrar, ajudo les noies del supermercat o l’Edu del bar”.
Angie
L’Angie té una parada de roba al Mercat de la Barceloneta i, durant un temps, va guardar allà les pertinences del Manuel, que vivia al carrer, i fins i tot va intercedir perquè no el fessin fora.
“És una persona molt estimada i coneguda al barri. Sempre està disposat a donar un cop de mà, per a nosaltres és com de la plantilla”.
Alfredo
L’Alfredo té 49 anys i des de fa un any viu al carrer. Una de les primeres persones que el va ajudar va ser l’Ana, que també havia viscut al ras. Així va ser com va arribar al centre obert d’Arrels.
“També he tingut el suport d’algunes veïnes: durant un temps, dormia al costat d’una botiga i les noies em convidaven a un cafè”.