Del 17 al 19 de juny, hem enquestat 676 persones que viuen al carrer a la ciutat de Barcelona. Ho hem fet a 16 centres d’atenció a persones sense llar i durant tot el dia, per poder conèixer el temps que fa que viuen al carrer, si tenen atenció sanitària o per quina raó es van quedar sense sostre, entre altres temes. Gràcies a la participació de 271 persones voluntàries, hem conegut la història de més de 600 persones sense llar que han volgut compartir la seva trajectòria vital amb nosaltres.
En Said va arribar fa trenta-cinc anys a Barcelona. Fa vuit mesos que dorm al carrer, després que una empresa hagi comprat l’edifici on vivia a Drassanes i el fessin fora. Té documentació, ha treballat a l’Estat i cobra una prestació, però amb els diners que ingressa no pot pagar una habitació a la ciutat de Barcelona. “És molt per a mi, no ho puc pagar”, explica.
La Maria (nom fictici) té trenta-cinc anys. Va tenir una infància complicada, amb abusos per part de la parella de la seva mare. Quan tenia més de vint anys, la Maria li va intentar explicar a la seva mare el que havia passat, però ella no la va creure. La situació familiar va desencadenar en una sèrie de problemes per a ella, que va decidir marxar del país i provar sort a Barcelona. Una vegada aquí, ha acabat tenint una trajectòria vital erràtica i actualment viu al carrer.
Les històries del Said i la Maria són només dues de les de les més de 676 persones que vam enquestar a diversos centres d’atenció a persones en situació sense llar del 17 al 19 de juny. A més de per conèixer les persones que atenem una mica més, la informació que hem recopilat aquests dies ens servirà per elaborar un informe sobre la seva situació, saber quines són les seves necessitats i poder demanar polítiques públiques ajustades a la problemàtica.
Les històries que hem trobat són diverses, però moltes tenen a veure amb la manca d’una xarxa de suport que pugui sostenir una persona quan apareix un problema a la seva vida. Trencaments familiars, la mort d’una persona estimada, la impossibilitat de treballar o de trobar una habitació on viure en sortir d’una institució, són denominadors comuns en les històries de moltes d’aquestes persones.
Enguany, hem preguntat a les persones que s’han presentat a fer l’enquesta si tenen o no seguiment social, si disposen de targeta sanitària o quant de temps caminen cada dia per arribar als recursos que els atenen. També on dormen, quant de temps fa que viuen al carrer i si estan empadronades.
16 centres i 10 punts sensibles al carrer
Des de 2016, els equips de treballadores i voluntàries d’Arrels solíem sortir al carrer una nit a l’any a fer el recompte de les persones que vivien al ras. Paral·lelament, enquestàvem les persones que estaven despertes i que es mostraven disposades a explicar-nos quina era la seva història i situació. Fa dos anys, però, vam canviar la metodologia i vam començar a fer les enquestes en horari diürn, tant des dels equips de carrer de l’entitat com des d’altres espais d’atenció privats on les persones que viuen al ras solen anar a dinar, esmorzar, dutxar-se o descansar. En concret, hem comptat amb 16 centres i recursos, tres més que durant l’última enquesta: ARD Lluís Companys, Àmbit prevenció, Caliu, CAS Baluard, Desayuno solidario, Dit i Fet, Heura, l’Hospital de Campanya Santa Anna, el menjador Gregal, Mañana en Compañía, Metzineres, l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac, el menjador de Sant Cebrià i Menjador Grupo Nueva Vida i el Menjador Social Sant Fèlix. Des d’Arrels, hem sumat l’espai del nostre centre obert i les enquestes fetes des de l’equip de carrer.
El 60% de les enquestes les hem fet sota cobert, en aquests centres i recursos, i un 40% les hem fet directament al carrer, a persones que sabem que no solen desplaçar-se i anar a serveis. Això ho hem fet a través de l’equip de carrer d’Arrels, que durant les últimes setmanes ha sortit a entrevistar persones amb qui tenim vincles i altres persones que visitem de tant en tant. La tasca de visitar les persones que viuen al carrer i enquestar-les l’hem pogut portar a terme gràcies als nostres equips i també a les persones voluntàries que han recorregut places, estacions de trens i autobusos, espais públics i parcs.
Gràcies a les 271 persones voluntàries que us heu implicat
“Porto dos anys com a voluntària a Arrels, però és la primera vegada que m’he posat a parlar una estona llarga amb una persona sense llar, perquè jo col·laboro amb tasques administratives. I fer l’enquesta per a mi va ser una experiència molt enriquidora. Em va tocar molt parlar amb la dona que vaig entrevistar, conèixer la seva història. Estic molt contenta d’haver-ho fet, em va fer veure que hi ha persones que sembla que tenen una vida com la nostra, però no tenen sort. Tinc ganes de repetir l’any que ve, és una experiència molt bona”, explica la Isabel.
Des que vam començar a realitzar les enquestes l’any 2016, més de 6.000 persones s’han sumat com a voluntàries i han fet possibles les accions com enquestes i recomptes d’Arrels. Aquest any, hem comptat amb 271 voluntaris i voluntàries que han tingut l’oportunitat de conèixer què passa quan una persona viu al carrer i quines necessitats té. Des de 2016 fins a 2024, 4828 persones han participat en recomptes i enquestes a les persones que viuen al ras a Barcelona.
Més informació:
- Mira algunes fotos de l’acció
- Consulta l’últim l’informe Viure al carrer a Barcelona. Radiografia d’una ciutat sense llar
- Vols fer un voluntariat a Arrels? T’expliquem les necessitats que tenim actualment.
- Aquí trobes altres maneres de col·laborar!