En els darrers set anys, han mort a Barcelona més de 400 persones sense llar. Per fer-les visibles, aquests dies posem més de 400 plaques de record pels barris de la ciutat que volen mostrar els noms de totes aquestes persones i l’edat que tenien en morir. No ens cansem d’insistir: haver de viure al carrer escurça els anys de vida i mata.
La Mariona i l’Arancha van dormir al mateix parc de Les Corts durant molt de temps; acumulaven llibres i llibres i, sempre que les anàvem a visitar, les trobàvem llegint, i provocant mirades de suport i de reprobació entre el veïnatge, a parts iguals. L’Arancha va morir el 27 de juliol del 2020 i, un any i mig després, el 31 de desembre del 2021, ens va deixar la Mariona. Tenien 41 i 31 anys, respectivament.
El Pedro va morir la primera nit que dormia al seu pis, després de molts anys a la intempèrie. El mateix va passar amb el Fernando, que ens va deixar només dotze dies després de tenir un sostre. No són casos aïllats; el Karim, l’Antonio i altres persones que hem conegut ens han deixat de manera inesperada quan per fi començaven a viure en una llar.
El Pelayo era molt fan del Bruce Springsteen. El Paco preferia els Rolling Stone i la Josefina a Raphael. El Thaï escrivia poesia. La Holly sempre somreia i s’acompanyava dels seus estimats gossos i la Pilar gaudia al màxim els dies que marxàvem de vacances a la natura.
Per recordar la Pilar, el Pelayo, la Mariona, el Karim i les més de 400 persones sense llar que han mort a Barcelona en els darrers set anys, aquests dies posem més de 400 plaques de record per tota la ciutat. Són plaques de record que mostren els seus noms, les edats i les dates de defunció i que estaran als parcs i carrers on aquestes persones dormien o freqüentaven sovint.
L’objectiu és alertar dels riscos i violències que suposa haver de viure al carrer; de l’esforç que les persones han de fer de manera constant per sobreviure; de la pèrdua de la majoria de drets, fins i tot el dret a la vida i al record. Aquestes 400 plaques mostren també que, de mitjana, a Barcelona ha mort una persona sense llar cada 6 dies.
Implicació ciutadana per portar 400 noms a tota la ciutat
Fa dos hiverns, l’Amine i el Mohamed van morir de fred mentre passaven la nit al parc de la Ciutadella. Uns dies després va morir l’Stephan a l’Esquerra de l’Eixample, també per les baixes temperatures. A l’Anna li van prendre la vida a la Zona Franca i a l’Imad, el Juan Ramon i el Jean Pierre els van matar a diferents zones de l’Eixample durant els mesos de confinament l’any 2020, precisament per no tenir una llar on protegir-se.
Quan va morir el Mircea, els veïns i veïnes de Sants van portar flors al banc on solia passar el dia; el mateix van fer alguns veïns i veïnes del Poblenou per recordar el Fabian. Aquest any, l’escena s’ha repetit al barri d’Horta per acomiadar l’Assad, que dormia en un caixer i tenia l’estima de tothom.
Precisament per donar visibilitat a aquestes 400 persones hem implicat la ciutadania i comptem amb el suport de més de 300 estudiants, vinculats a una desena de centres educatius. Els joves han parlat sobre sensellarisme a l’aula a través de diferents materials educatius i aquests dies recorren els carrers de Barcelona per col·locar les plaques de record a tots els districtes.
El 2016 va ser el primer any que vam sortir al carrer a recordar les persones sense llar que ens havien deixat. Des d’aleshores, ho hem fet cada mes d’octubre i, en total, hem recordat més de 400 persones. La finalitat és denunciar aquestes morts invisibles, canviar la mirada, recordar que haver de viure al carrer no és una cosa normal i evidenciar que necessitem accions polítiques perquè ningú perdi casa seva.
Com sovint ens deia el Mohamed, que va viure més de 25 anys al carrer i ens va deixar ara fa tres anys, “no deixeu de ser revolucionaris”.
Més informació:
- El dimecres 26 d’octubre recordarem les persones sense llar que coneixem i que ens han deixat durant els últims dotze mesos. Serà a la plaça de la Catedral de Barcelona, a les 19 h. Us hi esperem.