‘Homeless go home’, una provocació al centre d’arts Santa Mònica per visibilitzar les persones sense llar


El centre d’arts Santa Mònica retira durant uns dies les seves portes principals i les canvia per altres intervingudes artísticament i amb un missatge que vol trencar prejudicis i fer pensar: ‘Homeless, go home’. L’acció s’acompanya d’una exposició sobre el concepte de llar. Des d’Arrels també hi participem.

L’obra, que porta per nom Sense Llar, proposa retirar les portes principals del centre d’arts Santa Mònica i intervenir la seva façana amb diferents missatges que qüestionen i visibilitzen la realitat de les persones sense llar. L’objectiu és fer visible el sensellarisme, trencar prejudicis i qüestionar els llindars entre els espais íntims, privats, col·lectius i públics. Es podrà visitar fins al 8 de gener.

En aquest sentit, el missatge principal de la intervenció artística, Homeless, go home, estarà present en les portes del centre artístic. Des d’Arrels, hem participat en la ideació i el disseny de les lletres, a través del nostre taller ocupacional La Troballa.

L’acció forma part d’una proposta artística que es complementa amb una exposició col·lectiva, que reflexiona sobre els espais i sobre el fet de tenir una llar. Amb el títol Dorm en l’accident que provoca, l’exposició s’endinsa en els conceptes d’espai públic i privat, de lloc i de no lloc on sovint viuen persones sense llar. Està formada per obres d’una quinzena d’artistes.

Els autors de l’obra Sense Llar són Daniel Cid, Francesc Pla i Eva Serrats, de l’estudi d’arquitectura Leve, que anteriorment han col·laborat amb Arrels en la creació de projectes com el Pis Zero, un recurs d’allotjament nocturn per a persones que viuen al carrer.

 

Més informació:

 

One thought on “‘Homeless go home’, una provocació al centre d’arts Santa Mònica per visibilitzar les persones sense llar

  1. Me parece genial que diferentes entidades de la sociedad, tomen parte en estos temas tan importantes al tiempo que degradantes, que se viven desde hace muchos años y con un número ciertamente escalofriante, sin ver que haya soluciones rápidas y efectivas.
    En una ciudad se pueden hacer muchas mejoras que la embellezcan, pero la primera desde mi punto de vista, es, a nivel humano, lograr un espacio digno, en principio algún albergue, bien acondicionado, donde estas personas pudieran pasar la noche como seres humanos, como a cualquiera de nosotros nos gustaría, si estuviéramos en su situación… para de ahí llegar a un alojamiento más personalizado.
    Me gustaría que los que gobiernan nuestra ciudad, tuvieran sentimientos más humanos con los que desgraciadamente, se encuentran en esta situación tan dura y peligrosa.

Respon a Ana Maria de Hériz Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà.