Sabies que les persones sense llar recorren grans distàncies cada dia? El fet d’haver de desplaçar-se per poder sostenir les necessitats més bàsiques fa que moltes d’elles caminin molt: sovint, van a esmorzar a un servei, passen el dia en una altra entitat, van a un menjador a dinar i es dutxen en un altre recurs. De vegades, no tenen diners per agafar el transport públic, no poden pujar-hi perquè van amb embalums o animals de companyia. A més, la dispersió de recursos fa que les persones que dormen al carrer i tenen algun problema de mobilitat es vegin excloses de la xarxa d’atenció.
“Caminar, una opció molt saludable”, “Caminar redueix la cintura”, “Caminar i salut”, “10 beneficis de caminar cada dia”. Aquests són els primers resultats que ens dona el buscador si hi posem la paraula “caminar”. Però una acció que pot ser tan simple i beneficiosa com el fet de caminar per a una persona que té les necessitats bàsiques satisfetes, es pot convertir en tot un desafiament per a qui ho ha de fer per obligació.
El Marwan s’aixeca cada matí a prop de l’Aquàrium de Barcelona, el lloc on sol dormir. Agafa les seves coses i se’n va a l’estació de França, on va al lavabo i es renta una mica. Després, els dies que té diners, fa un cafè en algun bar i ve al centre obert d’Arrels, un espai on pot carregar el mòbil, llegir el diari o fer petar la xerrada. Si està molt cansat perquè ha passat mala nit, de vegades s’estira una estona o demana fer una dutxa. A l’hora de dinar, se’n va al menjador social de Navas. Tot i que hi ha altres menjadors més a prop, va allà perquè és més tranquil i està menys massificat. Havent dinat, el Marwan s’estira una estona en un parc d’interior d’illa, a l’Eixample. Després torna a Arrels, on acaba de passar la jornada. Quan arriba el vespre, va a menjar a algun lloc on li ofereixin un àpat o es compra una barra de pa. A la nit, torna a l’Aquàrium. Busca un cartró i dorm en un sac. Ha recorregut 19,5 quilòmetres en metro o a peu, per poder satisfer les seves necessitats més bàsiques.
Aquesta és la realitat de moltes persones sense llar que atenem a Arrels. El fet d’haver de buscar solucions cada dia per poder anar al lavabo, menjar o dutxar-se fa que hagin de recórrer molts quilòmetres. “La majoria de les persones que atenem no tenen accés al transport públic. Això provoca que les persones vagin als serveis que estem al centre de la ciutat, que acabem patint una mica de massificació; és cert que hi ha recursos públics i privats en altres barris de Barcelona, però no és fàcil per a tothom arribar-hi”, explica el Xavier, educador social del centre obert d’Arrels.
Esgotament físic, frustració, sensació de no pertànyer al món tal com està plantejat, tenir problemes d’higiene i patir molta calor a l’estiu són algunes de les conseqüències del fet d’haver de caminar cada dia de l’any, siguin quines siguin les condicions meteorològiques o l’estat de salut. Les persones que atenem sovint no tenen el calçat i la roba més adequats per caminar i ho han de fer carregades amb bosses i motxilles, ja que no existeixen més que dues consignes d’ús públic a Barcelona. Una és al centre obert d’Arrels, amb molta llista d’espera. “Hi ha qui cada dia camina amb les seves pertinences. Nosaltres, que tenim una casa, caminem amb pes, com a molt, quan anem de vacances. Aquestes persones ho fan cada dia, carregades amb una motxilla”, exemplifiquen des del centre obert.
Al centre obert d’Arrels oferim serveis per atendre les necessitats bàsiques i alleugerir el dia a dia de les persones que acompanyem: tenim un rober per canviar-se de roba i accedir a calçat adequat, consigna per guardar les pertinences, servei de dutxa i un espai per descansar. Un altre servei que oferim, i que hem detectat com a molt necessari, és el de podologia: moltes persones que dormen al ras tenen problemes als peus, justament pel fet d’haver de caminar tant i haver de fer-ho sense un calçat adequat. Aquest servei, que ofereix una voluntària al centre obert cada setmana, també té molta llista d’espera.
Caminem per arribar a tothom
“Anar de Nou Barris al centre per fer un àpat no és digne. Les persones que atenem no caminen com nosaltres, sempre ho fan per obligació. T’obliguen a caminar per anar a dutxar-te a les 10 en punt, o per agafar un entrepà. Caminen per a coses per a les quals la resta de la gent no haurem de caminar mai. Jo em dutxo quan vull: imagina si haguessis d’anar a dutxar-te fora de casa en un horari concret. Les persones sense llar han perdut la possibilitat d’escollir el que fan a la seva vida, a més de tota una sèrie de drets”, reflexiona el Bob Walker, responsable de l’equip de carrer d’Arrels.
L’equip del Bob camina molts quilòmetres cada dia visitant les persones que viuen al carrer. “En alguns casos, visitem persones que literalment han perdut la motivació de caminar. No han aconseguit millorar la seva situació, sortir del carrer, i el seu món acaba reduint-se a 200 metres. S’han cansat de lluitar per mantenir-se nets, per anar a buscar menjar, per accedir al més mínim. Ja no caminen, no li veuen el sentit”, explica.
L’equip de carrer visita també persones que no poden desplaçar-se per problemes de mobilitat. Aquestes persones ja no es desplacen, caminen el mínim o normalitzen el fet de caminar amb dolor, per exemple. El Jordi és una persona sense llar amb problemes de mobilitat. Amb 72 anys, va amb crosses i fa deu anys que viu intermitentment al carrer. Actualment, dorm a l’aeroport. “Quan m’aixeco, bé, més aviat quan m’aixequen (perquè pot ser a les 6 del matí o a les 2 de la matinada), prenc un cafè d’una màquina que és econòmica. Després agafo tres autobusos per fer temps: un que va al Prat, baixo a l’estació de tren i d’allà en surt el 21, que em deixa al Paral·lel. Després, cap a les 9, vinc aquí a Arrels a dutxar-me, o agafo l’H14 per anar al menjador, que és al Besòs. Vaig allà perquè no tinc seguiment social i allà em donen menjar igualment. També perquè no em fan fer cua: tinc problemes a les cames i no puc estar dret gaire temps. Quan acabo, vaig a un centre cívic al Besòs, a carregar el telèfon i a fer petar la xerrada. Sempre hi ha algun conegut. Després, torno a agafar l’autobús per anar cap a l’aeroport. Intento arribar el més tard possible, cap a les set o quarts de vuit. Per sopar, tinc un company que comparteix amb mi el que li donen al menjador. Jo no hi vaig; si hi pogués anar ho faria, però llavors faria més quilòmetres al dia encara. I als recursos hi ha unes cues impressionants; malauradament, cada dia hi ha més gent que va a aquests llocs”, explica. El Jordi no té la targeta rosa, amb la qual cosa ha de pagar cada mes per desplaçar-se. “Quan estàs al carrer, si no tens targeta de transport, estàs tot el dia caminant o t’has de colar al metro. Faci molta calor, plogui o faci fred, és el nostre dia a dia”, resumeix.
Què cal fer?
- En primer lloc, i mentre no es garanteixi l’accés a un habitatge digne a tothom, cal crear espais de pernoctació a cada barri de la ciutat, on les persones puguin descansar tranquil·les i segures, sense haver de desplaçar-se uns quants quilòmetres.
- També cal obrir més espais d’atenció amb consignes, dutxes, menjadors i llocs d’estada com el centre obert d’Arrels.
- És necessari afavorir la mobilitat d’aquestes persones d’un recurs a un altre i atorgar-los facilitats per poder accedir al transport públic.
- S’han d’obrir recursos més ben distribuïts per tots els barris de la ciutat.
Vols caminar amb una persona sense llar?
El camí d’una persona que viu al carrer cap a la millora i l’autonomia no es pot fer en solitari. Les persones que atenem des d’Arrels necessiten, en primer lloc, un vincle humà que les faci sentir que sí que importen. A més, els calen serveis i recursos que s’adaptin a les seves necessitats i que puguin acompanyar-les en el seu procés. Per això, són necessàries polítiques públiques ben dimensionades i que puguin donar resposta a les persones que viuen al ras. També recursos com Arrels, que se sosté gràcies a l’aportació de moltes persones que no estan d’acord amb el fet que hi hagi gent dormir al carrer.
Et convidem a agafar la mà d’una de les persones que atenem per caminar junts. Gràcies a la teva aportació, podrem desenvolupar més i millors serveis per a les persones que viuen al ras a Barcelona.