Sergi

Sergi

"L’autoestima és una cosa que m’ha costat gairebé tretze anys recuperar"

Sergi

5 anys i 8 mesos vivint al carrer.

“Tinc cinquanta-u anys i vaig viure al carrer gairebé cinc anys i vuit mesos. És una experiència que ningú no es pot imaginar si no passa per aquesta situació. Al principi no em creia que m’hagués pogut passar a mi. Ho tenia tot, una vida solucionada. La meva primera preocupació era: on dormiré avui? Imagineu-vos només amb una motxilla i una mica de roba d’abric a sobre.

Buscar-se la vida al carrer és molt difícil. Però la meva situació va començar a canviar quan em vaig adonar que m’estava enganxant a la beguda. I, és clar, al principi no li donava importància. Pensava: «Què més he de perdre?» Ho he perdut tot i ara m’he de buscar la vida: trobar alguna cosa per menjar, trobar un lloc per refugiar-me del vent i la pluja. Pel fred, et tapaves amb roba que trobaves als contenidors i amb molts cartons. Però dormia amb por, perquè mai no sabia què podia passar.

La soledat feia que anés directe a l’alcohol. Era una manera d’evadir-me, de no adonar-me de la realitat que estava vivint. Bevia fins que el cos ja no podia més, m’acabava adormint i oblidava tot.

Després de cinc anys vivint al carrer, a Arrels el primer que em van ensenyar va ser a tornar-me a dutxar i tornar-me a vestir. Al principi desconfiava, però amb el pas de les setmanes m’adonava que sí, que m’estaven ajudant.

L’autoestima és una cosa que m’ha costat gairebé tretze anys recuperar. I ara torno a tenir-ne, d’autoestima, torno a estimar-me a mi mateix. Primer perquè he tornat a treballar del que m’agrada, que és fer de cuiner, i això dona sentit a la meva vida. I també perquè tinc una parella que m’ha acceptat tal com soc.

Quan estàs al carrer necessites ajuda, molta, però també has de posar molt de tu. I quan no confies en tu mateix, ho perds tot. Jo vaig anar recuperant aquesta confiança. Recordava el que em deien a la Fundació: «Sergi, sí que podràs, però hi has de posar molt de tu». I ho vaig anar aconseguint a poc a poc. Ara la meva vida ha canviat totalment: soc feliç.”