Viure al carrer i haver de desplaçar-se cada dia per cobrir les necessitats bàsiques


Desplaçar-se cada dia d’un recurs a l’altre, sovint caminant i amb els embalums que porten a sobre. Això és el que han de fer bona part de les persones que viuen al carrer o en espais municipals a Barcelona per tirar endavant diàriament, fet que, entre d’altres, desgasta la seva salut tant física com mental. Hem parlat amb algunes d’elles perquè ens expliquin quins recorreguts segueixen habitualment. 

A Barcelona, els recursos que s’ofereixen regularment a les persones que dormen al ras no estan propers els uns dels altres ni tampoc del lloc on dormen. Això, sumat a què gran part d’aquestes persones no disposen de bitllet de transport públic, implica que hagin de fer aquests trajectes a peu carregant, sovint, amb les bosses i motxilles on guarden tots els seus efectes personals. Per altra banda, també cal tenir en compte que, algunes d’elles, poden tenir problemes de mobilitat o de salut, derivats de la vida al carrer.

Hem parlat amb algunes d’aquestes persones perquè ens expliquin quin circuit realitzen habitualment per anar als recursos que els hi donen suport, com els menjadors, els centres amb serveis de dutxes i rober, les consignes i els espais on dormir o on passar l’estona. Algunes viuen al carrer i d’altres en allotjaments municipals, però totes elles recorren llargues distàncies cada dia.

27 quilòmetres

En Paco dorm al carrer, a la zona de la Vall d’Hebron, i cada dia es desplaça, en metro o caminant, fins a diverses zones de Barcelona per accedir a recursos determinats o a altres espais per omplir les hores del dia. Esmorza a un menjador social situat al barri del Raval, després passa el matí a la Biblioteca de Catalunya o, alguns dies, s’apropa al Cafè Just de Càritas situat a prop de Jaume I. Cada migdia s’ha de desplaçar fins a la Rambla Prim, al barri del Besòs, per dinar. Passa algunes tardes a Arrels, on es dutxa, o, sovint, també va a la biblioteca; sopa al Cafè Just i, al vespre, torna a la Vall d’Hebron, on dorm. La distància que recorre cada dia, tant en metro com a peu, suma un total aproximat de 27 quilòmetres.

19 quilòmetres

Fins fa poc l’Antonio dormia a l’alberg municipal de Nou Barris. Hi va estar allotjat durant tres mesos i, des de fa pocs dies, viu en un pis compartit. Quan dormia a l’alberg anava a esmorzar a l’espai d’acollida El Caliu, a uns 20 minuts a peu. Després passava alguns matins a la biblioteca de la Sagrada Família, on s’hi apropava amb metro. Per dinar, encara ara, va a un menjador social situat al Paral·lel i, un cop acabat, algunes tardes acompanya gent gran en un centre de dia del Raval; després ve a Arrels. Al vespre tornava fins a l’alberg en metro. Suma un total de 19 quilòmetres, alguns a peu i d’altres amb metro.

9 quilòmetres

En Ramon fa quatre anys que viu al carrer, a la zona del port de Barcelona, un lloc on se sent segur. Tots els desplaçaments que realitza cada dia són caminant, no disposa de bitllet de transport. Cada dia quan es lleva va fins a la zona de la Barceloneta per rentar-se. Després va cap al barri del Raval per esmorzar. Alguns dies, al matí, s’està a Arrels, on dilluns i dijous es dutxa. Dina al menjador social de l’Avinguda Paral·lel i, fins que Arrels no torna a obrir a les 16h, passeja pel barri del Raval. Al vespre torna cap al port, i així, cada dia. Suma un total de 9 quilòmetres diaris acompanyat sempre de dues motxilles voluminoses.

Desplaçar-se per subsistir

Llevar-se cada dia i pensar on has d’anar a dinar, a dutxar-te i a sopar. I anar-hi caminant o, a vegades, amb metro. Aquesta és la rutina de subsistència de moltes persones que viuen al carrer. Desplaçar-se per buscar-se la vida diàriament implica, a la llarga, un desgast psicològic i físic i deteriora, per exemple, l’estat dels peus, ja que moltes persones no disposen d’un calçat adequat i en condicions.

A més, en cas que la persona no es trobi bé no pot quedar-se en un lloc còmode descansant sinó que ha de seguir movent-se per cobrir les seves necessitats bàsiques diàries. També cal sumar-hi el fet de carregar amb les bosses i motxilles a sobre d’un lloc a l’altre, ja que no existeixen consignes d’ús públic a cap lloc de Barcelona, només aquelles dels albergs municipals disponibles per a les persones que hi estan allotjades. Tot això dificulta que les persones que viuen al carrer o en allotjaments temporals puguin pensar en un futur a mig i llarg termini.

L’accés a una llar és el punt de partida per resoldre aquesta situació però des d’Arrels, per començar, creiem que es pot fer més, com facilitar la mobilitat d’aquestes persones d’un recurs a un altre o obrir més espais i recursos millor distribuïts per tots els barris de la ciutat.

*Els quilòmetres dels desplaçaments han estat calculats a través del Google Maps.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *