80 batecs de llum per recordar les persones sense llar que ens han deixat

Qui recorda les persones que viuen al carrer quan moren? Des d’Arrels acompanyem persones que viuen o han viscut al ras, durant la seva vida i també en la seva mort. I cada any, per recordar-les, organitzem un acte públic de record amb el suport d’altres entitats. Enguany, recordarem 80 persones sense llar que ens han deixat en els darrers dotze mesos. Serà el 26 d’octubre, a les 19 h a la plaça Nova de Barcelona.

El José Antonio era un amant de la conversa i els debats; al Fernando i la Mariona els apassionava llegir; a la Pauline la recordem com una melòmana. Totes elles són persones que havien viscut o vivien al carrer i que han mort durant l’últim any. En total, 80 persones sense llar ens han deixat des de l’octubre del 2021 fins ara, i volem que els seus noms ressonin durant un acte de record. Serà el dimecres 26 d’octubre, a les 19 h a la plaça Nova de Barcelona, davant de la Catedral.

Aquest any, volem recordar totes les persones que ens han deixat a través d’una instal·lació lumínica que, en la penombra del vespre, dibuixarà batecs de record davant de la plaça. Seran un total de 80 batecs per recordar 80 persones, de les quals 20 dones i 60 homes que havien viscut al carrer. La persona més jove que recordarem tenia 20 anys i la més gran en tenia 86. De mitjana, tenien 55 anys en morir, és a dir, han viscut 27 anys menys que la resta de veïns i veïnes de la ciutat.

De les 80 persones que recordem, el 35% vivien directament al carrer i la resta ho feia a centres d’allotjament, residències o pisos d’entitats socials. Una de cada quatre persones que recordem vivia al carrer i va morir al carrer, mentre que el gruix de les persones que ens han deixat estaven ingressades a l’hospital o en un centre de convalescència.

Haver de viure a la intempèrie comporta per a les persones un esforç per sobreviure i estar exposades a molts riscos i violències; deteriora l’estat de salut, escurça els anys de vida i vulnera drets, com el dret al record. Per això, tornem a sortir al carrer per recordar les persones que ens han deixat.

L’any 2016 vam sortir per primera vegada a recordar les persones que ens havien deixat i, des d’aleshores, n’hem recordat més de 400. En tot aquest temps, de mitjana, a Barcelona ha mort una persona sense llar cada sis dies.

Enguany, des d’Arrels organitzem aquest acte amb la col·laboració d’altres entitats socials que també acompanyen persones sense llar. Són Àmbit Prevenció, el centre d’acollida Assís, Associació de Dones Marroquines, BarcelonActua, Càritas, CAS Baluard (ABD), Dit i Fet, Heura, l’Hospital de Campanya Santa Anna, Lligam, Lloc de la Dona, Metzineres, Projecte Sostre, la fundació Sant Pere Claver, Santa Lluïsa de Marillac, Sant Joan de Déu i Suara.

Us esperem a la plaça Nova de Barcelona, davant de la Catedral, el pròxim dimecres 26 d’octubre a les 19 h. De moment, compartim el manifest de l’acte:

80 batecs de llum per fer visible el record

La Isabela dormia en un traster amb poca llum, al Mohamed li agradaven les llums de la platja de la Barceloneta; el Fernando buscava els fluorescents de la biblioteca perquè era un apassionat dels llibres; l’Asad passava les nits sota la llum d’un caixer; l’Ilias feia només sis mesos que havia arribat del seu país quan va morir al carrer en la foscor de la nit.

Quan cau el dia i les llums de casa s’encenen, els fanals il·luminen els carrers de Barcelona i les més de 1.200 persones sense llar que dormen a la intempèrie. La Isabela, el Mohamed, el Fernando, l’Asad, l’Ilias i les 80 persones que avui recordem també buscaven en aquesta llum un racó per sentir-se protegides. Vivien o havien viscut al carrer a la nostra ciutat i totes elles ens han deixat en els últims dotze mesos.

La Mariona devorava llibres, interpel·lava amb la mateixa intensitat els veïns i veïnes del parc on dormia i, quan va començar a dormir en una pensió, va poder llegir tranquil·la. L’András sempre era amable i educat. El Karim pensava que no es mereixia l’estima que li transmetíem. La Josefina estimava el seu gos i s’emocionava amb les cançons de Raphael.

Les 80 persones que avui recordem han viscut moments d’ombres, perquè haver de viure al carrer comporta riscos i violències que deterioren la salut i escurcen els anys de vida. Eren 60 homes i 20 dones. De mitjana, tenien 55 anys i ens han deixat 27 anys abans que la resta de barcelonins i barcelonines. També sabem que 20 d’aquestes persones vivien i van morir al carrer i que altres 32 ens han deixat a l’hospital o en un centre de convalescència.

Però també hi ha hagut moments de llum. El Miquel va convertir en còmic els seus 15 anys de vida al carrer per explicar a la gent que haver de viure al ras no és una cosa normal. El Sergio es va guanyar l’estima dels seus veïns i veïnes i van ser ells els que ens van avisar de la seva situació de carrer. El Fernando no volia la seva documentació perquè moltes persones migrades no poden tenir-la i ho trobava injust. La Gisele ens va permetre acostar-nos i preguntar-li com estava. El caixer on dormia l’Asad es va omplir de flors, notes de condol i dibuixos infantils dels veïns i veïnes del barri quan ens va deixar.

Són 80 batecs de llum que ens parlen de la vulneració del dret a la salut, a la intimitat, a tenir un lloc on descansar, a la protecció; que reivindiquen el dret a la vida i també el dret al record. 80 batecs de llum per veure-ho clar i, d’una vegada per totes, impulsar accions i polítiques que garanteixin el dret a una llar.

Andras, Ilias, Corneliu, Isabela, Miguel… sempre sereu llum.