Des de fa uns anys, sortim al carrer per recordar i fer visibles les persones que han viscut al ras i que ens han deixat. Enguany, ho tornem a fer. Serà el dimecres 25 d’octubre a la plaça Nova de Barcelona i recordarem 66 persones sense llar que han mort en els darrers dotze mesos.

Els últims dies que el Francesc va passar a l’hospital, vam omplir un suro amb missatges de molta gent que l’estimàvem i, el dia que va morir, el vam ajudar a girar el llit perquè pogués mirar des de la finestra. El Fran somiava tocar la trompeta, com quan era petit, i volia canviar-se les ulleres per lents de contacte per semblar més jove. A la Diah la visitàvem pels carrers propers a la Sagrada Família; era lluitadora, intentava cuidar la seva gent i s’enyorava molt de la seva gosseta.

El Francesc, el Fran i la Diah són tres de les 66 persones sense llar que ens han deixat els darrers dotze mesos i que aquest 25 d’octubre recordarem en un acte públic a la plaça Nova de Barcelona, davant de la Catedral, a les 18:30 h. Enguany, ho volem fer llegint els noms de les persones que recordem, acompanyades de música i paraules de record i amb una projecció que ens portarà per diferents nits de Barcelona i els cels i els estels de la ciutat. També exposarem una sèrie d’imatges i textos que volen sensibilitzar la ciutadania.

Seran 66 estels de llum i de record que representen les 66 persones que ens han deixat.

De totes aquestes persones, 57 eren homes i 9 eren dones. Sabem que 29 de les 66 persones que recordem (un 44%) vivien al carrer i que un altre percentatge important (el 30%) vivia en un recurs residencial per a persones sense llar amb una salut fràgil.

També sabem que el 32% ha mort directament al carrer. De fet, a Barcelona, durant els darrers dotze mesos, ens ha deixat una persona que vivia al carrer cada dues setmanes.

No ens cansem de repetir que viure al carrer deteriora i escurça els anys de vida: aquest any, les persones que recordem tenien 57 anys de mitjana, 25 anys menys que la resta de veïns i veïnes de la ciutat. No tenir les necessitats bàsiques cobertes, viure durant molt temps a la intempèrie, patir agressions físiques o verbals, haver viscut situacions traumàtiques, no tenir targeta sanitària ni accés a una atenció sanitària continuada… són algunes de les causes que fan que la salut de les persones que viuen al carrer es deteriori.

Amb aquest nou acte de record, des de l’any 2016 hem recordat fins a 495 persones sense llar que coneixíem des de diverses entitats i serveis de Barcelona i que ens han deixat.

L’acte d’aquest any l’organitzem amb col·laboració d’altres 18 entitats socials que també acompanyen persones sense llar. Són Àmbit Prevenció, BarcelonActua, Càritas, ABD (CAS Baluard i UTE Primer la Llar), Dit i Fet, l’associació de Dones Marroquines, el Gimnàs Social Sant Pau, el menjador solidari Gregal, Heura, l’Hospital de Campanya Santa Anna, Lloc de la Dona, Metzineres, Projecte Sostre, Salut Sense Sostre, la fundació Sant Pere Claver, Santa Lluïsa de Marillac, Sant Joan de Déu i Suara.

El dimecres 25 d’octubre a les 18:30 hores, us esperem a la plaça Nova de Barcelona. De moment, compartim el manifest de l’acte:

 

66 estels de llum i record

Què veieu quan mireu el cel? Hi ha nits en què centenars d’estels il·luminen la ciutat; d’altres en què uns pocs estels esquiven els núvols per fer arribar la seva llum. Alguns són gairebé eterns, altres són fugaços; n’hi ha de tímids i brillants, gegants i petits… i fins i tot quan no els veiem, els sentim.

Avui, hi ha nous estels al cel de Barcelona. Són la Diah, el Josep Maria, el Rolandas… i fins a 66 persones que vivien o havien viscut al carrer a la ciutat i que ens han deixat durant l’últim any.

El José va viure més de vint anys a la intempèrie acompanyat dels estels, fins que va poder accedir a un lloc on dormir tranquil. “No us vull molestar”, ens deia. La Sara era preciosa, però no tothom ho sabia veure; tenia 33 anys i se sentia totalment trencada.

Al Lamin no el vam conèixer, però sabem que va morir al carrer víctima de violència. El Miguel ens va deixar un dels dies més calorosos d’aquest estiu, assegut en un banc de les Rambles i envoltat de gent que passejava amunt i avall. La Isabel estava sempre de bon humor, el Fran somiava tocar de nou la trompeta i el Joaquin tenia l’esperança de viure en una residència.

Les 66 persones que avui recordem són 57 homes i 9 dones. Les més joves són la Samira i el Mohamed; tenien 20 i 22 anys, respectivament i, tot i haver viscut a centres de protecció a la infància, en sortir van quedar desemparats. La més gran és el José; tenia 88 anys i va sobreviure durant 40 anys als carrers; quan per fi va aconseguir una petita prestació, ens va convidar a un cafè.

Sabem que, de mitjana, les 66 persones que recordem van viure 57 anys, vint-i-cinc menys que la resta de veïns i veïnes de Barcelona. També sabem que el 45% de totes aquestes persones vivia al carrer i que la majoria van morir al ras o ingressades a l’hospital o en un centre de convalescència.

No ens cansem de repetir que haver de viure al carrer deteriora la salut i escurça els anys de vida. Amb el Michal, vam celebrar el seu aniversari mentre estava ingressat a l’UCI; quan li van donar l’alta, va tornar a viure al carrer, on va morir. El doctor de l’Ion va buscar incansablement un lloc on pogués morir amb dignitat, però no el va trobar i també va morir al carrer.

L’últim any, ha mort una persona que vivia al carrer a Barcelona cada dues setmanes. És molt greu i evidencia que, malgrat els esforços, calen més polítiques perquè ningú hagi de viure al carrer. Demanem més accions i recursos perquè tothom se senti ciutadana de la ciutat i perquè tothom tingui una llar on se senti protegida. Demanem tenir cura de la vida i de la mort perquè siguin dignes.

I ara, què veieu quan mireu el cel? Aquesta nit, hi ha estels, planetes, la Lluna… Però també hi són el Joaquin, l’Elías, la Cristina, l’Adam, la Ivonne… Estels de llum i de record.

 

Més informació:

One thought on “66 estels per fer visibles les persones sense llar que ens han deixat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.