Fa uns dies, una parella de persones que viuen al carrer al barri de Sant Antoni de Barcelona van patir una agressió aporofòbica. Les dues persones, una de les quals és una dona, ens han explicat que els hi van tirar aigua amb amoníac i que també els hi van deixar ampolles amb aigua i amoníac per beure. Sortosament, cap dels dos no ho van fer.
L’equip de carrer d’Arrels coneixen aquestes persones i estem fent seguiment del seu cas. Com elles, moltes persones que acompanyem estan exposades dia a dia a diverses violències; de vegades, les conceben com a implícites a la seva situació i no saben que han patit un delicte, tenen por a possibles represàlies o, en el cas de persones estrangeres que estan en situació irregular, la majoria de les vegades no denuncien per temor a ser detectades.
Considerem que aquests fets són gravíssims i que no es poden llegir de manera aïllada o descontextualitzada sinó com una agressió aporofòbica que podria haver acabat de manera molt tràgica. Entenem que l’auge dels discursos d’odi poden tenir a veure: s’està criminalitzant i revictimitzant les persones que viuen al carrer des de fa temps en general i les que viuen en aquest barri en particular, i aquests discursos tenen conseqüències concretes com aquesta agressió, una vulneració molt greu als drets de les persones.
Des d’Arrels fundació no volem que aquests fets es minimitzin, tergiversen ni es llegeixin en clau sensacionalista. Considerem que no és una informació que mereix recaure a la secció de successos, sinó a la de temes socials dels mitjans de comunicació, perquè és un fet que té a veure amb la defensa dels drets de les persones que viuen al carrer, que han de gaudir d’una plena ciutadania. Entenem que certs comportaments de les persones que viuen al carrer puguin no agradar; les persones que viuen al ras no tenen un espai privat per fer la seva vida, però, han de poder viure segures allà on siguin. Les ciutadanes, tinguem llar o no, hauríem de tenir els mateixos drets. En aquest cas, la conducta que podria ser delictiva prové de les persones que agredeixen, no de les que es veuen obligades a viure al carrer, per més que se les intenti criminalitzar.
Des d’Arrels fem una crida a la ciutadania per tal de denunciar fets com aquest. És molt important per poder registrar, quantificar i visibilitzar aquesta realitat i provocar un canvi en la legislació que penalitzi els delictes d’odi, que creiem que aniran en ascens, com els discursos que les inciten. La denúncia es pot presentar davant de qualsevol autoritat policial o d’un jutjat de guàrdia i no és imprescindible que ho faci la víctima (qualsevol persona que conegui d’una situació de possible delicte, pot interposar la denúncia).
Arrels som una entitat amb més de 35 anys de trajectòria que treballa amb persones sense llar. Tenim una sòlida experiència en la defensa dels drets de les persones que viuen al ras i continuarem visibilitzant la seva situació i els riscos que pateixen. Les acompanyarem per tal que coneguin els seus drets i que aquests no siguin vulnerats, de la manera que sigui necessària. No podem admetre fets com aquests; fem una crida a tota la societat a respectar els drets de les persones que viuen al carrer com el que són: ciutadans de ple dret i a denunciar si són testimonis d’un delicte aporofòbic.
Segons dades de l’informe Viure al carrer a Barcelona de 2024, un 40,7% de les persones que viuen al carrer declaren haver estat agredides i 75,7% creu que ha estat pel fet de viure al carrer.
Més informació:
- Què fer quan vius al carrer i pateixes un delicte.
- Estereotips i prejudicis que pateixen les persones sense llar.