Ara fa 20 anys va néixer el taller ocupacional d’Arrels, La Troballa, amb l’objectiu d’oferir un espai de trobada i socialització on les persones que viuen o han viscut al carrer puguin ocupar el temps de manera que se sentin útils i valorades. Amb aquesta premissa s’ha desenvolupat un projecte centrat en les persones, que s’adapta a cadascuna d’elles i que ha deixat en evidència com n’és d’important l’ocupació del temps.

“Elvira, quantes llibretes creus que podem tenir per a Sant Jordi?”, pregunta una de les treballadores d’Arrels a la persona voluntària que coordina l’àrea d’enquadernació del taller. Ella fa un càlcul i la conversa deriva en la roba que es farà servir per folrar les llibretes. S’apropen dues persones treballadores més i dues persones amb experiència de vida al carrer i que participen en el taller. Totes opinen sobre el producte i donen idees de com podrien presentar-lo. Han de pensar com dibuixar la rosa a la tela sense que es marqui massa. “I si ho fem en color daurat? I si mullem la tela abans de pintar-la?”. S’apropa Sant Jordi i el taller és una olla on bullen moltes idees.

I és que el taller d’Arrels és un lloc on conflueixen moltes persones amb trajectòries de vida diferents que se sumen al projecte amb ganes i energia. Participen en tot el procés de creació de les peces que s’hi elaboren, com ara les roses i els punts de llibre. “Fem el disseny amb la col·laboració de les persones que han viscut al carrer. De fet, aquest any farem les roses amb una tela estampada amb dibuixos que han fet elles”, comenta l’Anna Rodríguez Titos, educadora del programa ocupacional d’Arrels.

A les persones que participen en el taller els agrada molt Sant Jordi. “És un dia molt maco per tot Catalunya, però a nosaltres se’ns afegeix el tema que fa molt de temps que estem treballant per a aquest dia, els objectes que fem surten al carrer i això ens dona molta gratificació”, diu l’Anna.

Llibretes que són àncores a terra

“Lo que hacemos en el taller es artesanía. Cuando alguien viene y lo compra o ve cómo hacemos algo desde cero y cómo se convierte en una libreta, veo que a la gente le gusta. Yo las hago con cariño y me gusta que se vendan y que las guarden, significa que está bien hechas”, diu l’Abdel, una de les persones que col·labora al taller d’Arrels i que acompanyem. Ell és un veterà en aquest espai; ve gairebé dia des de fa uns set anys.

L’Abdel, així com altres persones que es troben usualment en aquest espai, ha après aquí no només enquadernació; els objectes que manipula amb tanta dedicació li han tornat les ganes de fer coses, l’han ajudat a millorar l’autoestima i l’han fet sentir útil. “Lo que hacemos en el taller no viene de una fábrica, viene de manos de personas que no tenían nada y que ahora están participando en algo”, reflexiona. “Cuando vives en la calle no haces nada en particular. Pero aquí en el taller aprendemos, yo estoy en encuadernación, hago libretas, manipulación. Me entretengo, no paso el tiempo en nada”, valora.

Precisament, l’objectiu de La Troballa és oferir un espai on ocupar el temps i en el qual les persones puguin expressar i desenvolupar habilitats que havien perdut o que desconeixien que tenien des d’un vessant ocupacional del temps. “No és tant allò que fem, sinó perquè ho fem i amb qui ho fem. Els objectes són d’alguna manera una excusa per crear i generar vincle”, expliquen.

Ocupar el temps amb activitats, una necessitat per a tothom

Quan una persona viu al carrer, ocupa el seu dia a dia en buscar-se la vida: ha d’anar al menjador, a les dutxes… busca recursos. “Cuando una persona vive en la calle todos los días son iguales. Estás sentado en el suelo con un bote, vas a desayunar, te tiras al suelo, alguna gente te mira con desprecio y otra te trae un bocadillo”, explica l’Armando, a qui acompanyem des de fa quatre anys.

El fet de passar tant de temps sense una activitat concreta, una ocupació com les que ens estructuren a totes les persones, fa que qui viu o ha viscut al carrer necessiti recuperar hàbits. Despertar inquietuds i motivacions, llavors, és important i terapèutic.

Per això, des d’Arrels intentem que les persones que acompanyem recuperin alguna cosa a fer que els estructuri en el seu temps lliure, que els ajudi a treballar habilitats personals i de competències i a relacionar-se amb el grup. “Des que entra una persona al taller ens connectem amb ella mitjançant les petites feines. Així descobrim les seves habilitats. Perquè volem que ocupi el seu temps amb sentit, que estigui arrelada”, comenta l’Anna Rodríguez Titos.

Quan les persones tenen una ocupació fan un canvi de visió d’elles mateixes, tenen més confiança, es comparen en el temps i es veuen bé. “En aquests moments es veu la resiliència, com la gent es transforma quan torna a tenir una il·lusió. Per a la vida és necessari tenir objectius, és la manera de ser feliç”, comenta la Rocío Alonso, cap del projecte ocupacional d’Arrels.

Apel·lar a la creativitat

El taller d’Arrels va néixer ara fa 20 anys. Llavors, l’equip va crear un projecte al voltant de les artesanies, amb vuit persones participants, i van anar creant el projecte des de les necessitats que detectaven. “Vam apostar pel tema de l’elaboració d’artesanies perquè vam veure que era una manera d’apel·lar a la creativitat. El fet que no fos un producte repetitiu que es fa en sèrie, tot i que hi ha persones a les quals això els va molt bé, sinó que el fet de pensar productes únics i elaborar-los ens ha donat un sentit. No és el mateix pensar que una peça que estàs fent la farà servir un infnat, que executar mecanismes de muntatge”, explica la Rocío.

Les persones que participen en l’elaboració de peces al taller també estableixen una relació amb el producte des de l’estètica: treballar amb peces boniques és gratificant. “Un día en el centro abierto me propusieron venir al taller y el primer día me inflé de hacer estrellas. Cuando empecé a venir al taller, en una o dos semanas me había olvidado de la calle”, recorda l’Armando. I afegeix: “Me gusta trabajar con la gente, explicar qué hay detrás de cada cosa que hacemos. ¿Ves esta cosita pequeña? Pues no es solo un producto, detrás hay personas. Y para mí, el taller es, además de trabajo, mi familia”.

Més informació

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.