Al 1992, l’organització nord-americana Pathways to Housing es va preguntar: millorarien les persones que viuen al carrer si accedissin de manera immediata a un habitatge digne? Així va néixer el Housing First, una nova manera de fer amb les persones sense llar que segueix la màxima ‘primer l’habitatge’. Ciutats europees ja han adoptat el model i a Arrels estem estudiant com fer-ho.

Quan Arrels coneixia una persona sense llar durant els anys ’90, l’objectiu era que dormís en una pensió. Amb els anys, es va veure que aquest tipus d’allotjament era més car que tenir pisos i que la majoria de les persones que vivien al carrer preferien anar abans a un pis que a una pensió.

Avui dia, el model que se segueix a Barcelona i la resta de l’Estat està format per diferents graons que la persona ha d’anar superant a poc a poc: del carrer es passa a un alberg, de l’alberg a un allotjament temporal i, com a últim graó, està la llar permanent. Un procés llarg on, en qualsevol moment, la persona pot tornar al carrer.

A Arrels tenim comprovat que quan a una persona que dorm al carrer li ofereixes un sostre digne, en poc temps comença a millorar. Per això, ens hem fixat en el Housing First, o el que és el mateix, el model ‘Primer l’habitatge’, que funciona des de fa vint anys als Estats Units i ja s’està adoptant a la Unió Europea. La idea és molt senzilla: perquè una persona sense llar millori primer li has de donar un habitatge digne on viure, la resta vindrà després. Si tothom pot accedir a una dutxa sense cap tipus de condició, per què no a una llar?

 

Què implica el Housing First?

– És una manera de fer en què la persona sense llar passa directament del carrer a un habitatge individual, permanent, digne i adequat a les seves necessitats.

– Donar suport a la persona que el necessita (en qüestions mèdiques, domèstiques, etc) a través d’un equip horitzontal format per voluntaris, treballadors i educadors socials, personal sanitari… i sobretot persones que també han viscut al carrer.

– S’adreça a totes les persones que viuen al carrer i especialment a aquelles que fa temps que hi viuen i que pateixen una malaltia mental i/o addiccions.

– Implica tres condicions per a la persona: aportar el 30% dels seus ingressos en concepte de lloguer, mantenir bones relacions amb els veïns, i acceptar que una vegada a la setmana la visiti qualsevol persona de l’equip de suport.

 

Els vuit principis del Housing First:

– L’habitatge és un dret humà

– Respecte per a totes les persones usuàries

– Compromís de treballar amb la persona fins que ho necessiti

– Habitatge individual i independent

– Separació d’habitatge i tractament

– Dret a decidir de la persona

– Orientat cap a la recuperació de l’usuari

– Reducció de danys (per minimitzar les conseqüències de la vida al carrer)

 

Què no és el Housing First?

– No significa centrar-se només en l’habitatge; és una manera de fer integral.

– No vol dir viure en pisos compartits (si no és decisió de la persona) ni haver de canviar d’habitatge sovint per qüestions logístiques.

– En el cas de persones amb addiccions, no implica deixar de beure o consumir. Primer el sostre, després es treballaran aquestes qüestions.

 

Més informació:

Ciutats que aposten pel Housing First i que fan possible #ningudormintalcarrer

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *