Aquesta setmana s’ha aprovat en Consell de Ministres el Decret per a la regularització extraordinària que permetrà que milers de persones en situació administrativa irregular aconsegueixin un permís de residència legal a l’Estat, una fita històrica des de la perspectiva de drets. Per a Arrels, aquesta mesura no és només un tràmit administratiu, sinó una eina fonamental per garantir la dignitat i la igualtat de les persones que viuen al carrer o en situació de gran exclusió, però comporta certs reptes. Dialoguem amb l’Eva Hobeich, responsable de l’equip jurídic de l’entitat.
Com impacta l’aprovació d’aquesta norma en la vida de les persones que atenem?
És una norma que impactarà en la vida de les persones que acompanyem, ja que n’hi ha moltes en una situació irregular. Segons dades de l’última enquesta de persones que viuen al carrer (2025), un 24% de les persones extracomunitàries enquestades podrien acollir-se a la regularització. Però, per contrapartida, un 75% d’aquestes persones tindran serioses dificultats per la seva situació d’exclusió social; també per la caducitat de la documentació o la pèrdua o robatori estant al carrer. Les persones que no han pogut regularitzar la seva situació administrativa viuen en aquesta societat amb menys drets que la resta. Entenem que aquesta hauria de ser una oportunitat per regularitzar aquestes persones i que accedeixin a drets. Per a Arrels, que tenim la missió que ningú hagi de dormir al carrer, aquest és un tema de seguretat jurídica; sense documents, les persones són invisibles per al sistema i més vulnerables.
De quin punt parteixen persones que viuen al carrer, per seguir el procés de regularització?
Les persones que estan al carrer tenen tots els seus drets fonamentals vulnerats. Però d’aquestes, les que estan sense documentació encara estan pitjor, no poden ni optar a prestacions. Les persones que acompanyem nosaltres parteixen d’una base mínima. Les que estan en situació irregular estan en aquesta situació per diferents circumstàncies que poden ser molt diverses: hi ha persones que esperen una oportunitat d’arreglar la seva situació, com pot ser un contracte de treball, perquè tenen una situació força autònoma i hi ha persones que tenen moltes circumstàncies en contra, que són les persones que nosaltres acompanyem. En el context de la regularització, pensem que per exemple un 54% de les persones enquestades l’any passat van declarar que els resulta difícil o molt difícil desar la seva documentació. És molt preocupant, perquè la pèrdua de la documentació reforça l’exclusió administrativa.
De quin perfil parlem i com les acompanyarem?
Aquest és el perfil que nosaltres des de l’entitat prioritzem: una persona que està en situació de carrer, en una situació molt cronificada i que no té capacitat de poder arribar a cap altre recurs de la xarxa. Prioritàriament, a qui acompanyarem en el procés és a aquestes persones: sortirem al carrer amb els equips d’educadores de carrer, per arribar a aquelles persones que sabem que no arribaran a cap altre recurs i que poden perdre el dret de regularitzar la seva situació.
Quins obstacles tenen les persones que acompanyem per aconseguir regularitzar la seva situació?
Aquest reglament no ho arreglarà tot. Nosaltres detectem, per exemple, molts problemes de documentació de països d’origen. Acompanyem persones que no tenen el passaport del seu país en vigor o que fins i tot no el poden tenir. A partir d’aquí, si no pots tenir el passaport del teu país, tampoc pots obtenir els antecedents penals per molt de temps que faci que estiguis en territori espanyol, i fins i tot també hi haurà moltes problemàtiques d’accés, de pagament de taxes, de documentació de països d’origen…Com més vulnerabilitzada està una persona, més circumstàncies hi ha que dificulten l’accés a la regularització.
Quina és la casuística que trobem des d’Arrels?
En el moment de fer la regularització, una casuística que ens trobem molt sovint és falta de documentació de països d’origen. Aquest fet ens genera moltes dificultats, perquè és documentació que costa molt d’obtenir. Alhora, econòmicament també és un esforç que aquestes persones no poden assumir. Llavors, l’hem de sostenir nosaltres com a entitat, però tampoc tenim cap mena d’ajuda per fer-ho, és un cost molt elevat.
Què passa si no hi ha manera d’obtenir la documentació?
Si no hi ha manera d’obtenir aquesta documentació, el sistema preveu altres maneres, per exemple, es pot fer una cèdula d’inscripció, però això és un document que també, un altre cop, té un cost econòmic molt elevat perquè necessites fer una declaració notarial i després has de pagar una sèrie de taxes que són molt elevades. Des de l’equip jurídic creiem que el cost econòmic d’aquest acompanyament per a les entitats és un dels problemes més grans que trobarem.
En relació a la documentació, hi ha entitats que es queixen que l’administració hauria d’assumir les despeses de les taxes o de tot el que té a veure amb la renovació de documentació de persones sense ingressos o en situació molt vulnerable…
Correcte. Fins i tot el mateix text de la resolució parla de persones en situació de vulnerabilitat, és una regularització extraordinària per a persones que estan en situació de vulnerabilitat. Per tant, per aquestes persones, assumir els costos d’aquestes taxes per és molt complicat i al final qui ho assumeix som les entitats socials. Ho haurem d’assumir d’alguna manera perquè tenim l’oportunitat de donar drets civils a una persona que porta molt de temps sense drets i no la deixarem passar, no deixarem de presentar un expedient per 32 euros, i això en aquells casos en què tinguem tota la documentació. En els casos en què hem d’obtenir documentació i hem de tramitar o demanar documents de país d’origen, traduccions, legalitzacions, podem estar parlant de 600-700 euros. Són uns costos molt elevats per a persones que estan en situació de carrer i un esforç molt gran per a nosaltres.
Quines altres dificultats creieu que podrem trobar?
Ens trobarem dificultats, per exemple, per poder acreditar que la persona viu a Espanya i tot el seu temps d’estada. La manera en què s’acredita habitualment és amb un certificat d’empadronament històric; però les persones que estan en situació de carrer tenen moltes dificultats per empadronar-se, tenen moltes dificultats per sostenir aquest procés d’empadronament. En els casos de persones que no tenen documentació, no es poden empadronar.
Així, aquesta activitat probatòria serà molt complicada, haurem d’aportar tota mena de documents, com informes dels metges quan els han atès o altres que puguin provar que viuen aquí encara que no estiguin empadronats. Una de les dificultats que ens trobem també sovint és que, per poder fer aquest procés, us dels requisits és acreditar que no tinguis cap antecedent penal i, aquesta acreditació, depèn del país d’origen.
A més, és necessari obtenir un informe de vulnerabilitat…
Sí, és un informe que poden emetre Serveis socials i determinades entitats registrades. Nosaltres farem la tramitació per emetre’l. De fet, és paradoxal que sigui un requisit per les persones que atenem des d’Arrels, perquè totes estan en situació de vulnerabilitat. D’altra banda, sabem que en dos mesos és complicat que es puguin emetre tots els certificats que es necessiten i que hi haurà persones, les més vulnerables, que es quedaran fora perquè no faran les llargues cues que estem veient per obtenir-lo.
L’atenció jurídica de carrer, una de les mesures que posarem en pràctica
Davant d’aquestes situacions, d’aquesta casuística tan complexa, què farem des d’Arrels per intentar que les persones que atenem puguin accedir al procés?
Nosaltres ja portem un temps preparant-nos perquè ja sabíem quina documentació es demanaria i que per a les persones que acompanyem és el problema més gran. Principalment, el que farem és acompanyar les persones a les quals garantim l’allotjament i també les que acompanyem des del centre obert i els equips de carrer; des de l’equip jurídic, directament els hi tramitarem tots els expedients. L’altra acció que tenim pensada és sortir amb els equips de carrer per tal de tramitar expedients a persones que acompanyem que viuen al ras i per poder informar i derivar aquelles persones que sí que tinguin capacitat de poder anar a algun dels punts que ha posat l’administració.
És factible que una persona pugui seguir tot el procés de regularització si no té l’acompanyament d’una entitat social?
No, jo penso que no és factible, cal l’acompanyament d’una entitat social i a més es necessita l’acompanyament d’un jurista, perquè les persones que estan en una situació molt vulnerable normalment no estan en les situacions fixades com a fàcils que preveu la legislació. No tenen certificat electrònic, hi ha la bretxa digital. S’ha de tenir en compte que un 62% de les persones que vam enquestar l’any passat va expressar la dificultat o la molta dificultat de fer una gestió o tràmit documental; això demostra com l’accés als drets no només és limitat, sinó difícil d’exercir en la pràctica. A més, el procés de regularització comença ara, però preveiem que l’administració col·lapsarà: l’administració de l’Estrangeria ja està col·lapsada. No hi ha cites i les entitats haurem d’acompanyar, serem les entitats socials qui farem que aquestes persones tinguin els drets garantits.
Per acabar, quin serà l’impacte final de la regularització en la vida de les persones que viuen al carrer?
Tindrà molt d’impacte positiu, assolir drets sempre és sinònim d’autonomia i menys exclusió. I hi ha persones que estan en situació de carrer només pel fet que no poden regularitzar la seva situació: necessiten estar integrats socialment, treballar, tenir drets civils, com qualsevol altra persona. No obstant això, les persones que atenem tenen una situació tal d’exclusió que els condiciona molt. De fet, la regularització no hauria de ser extraordinària; el carrer cronifica, a partir dels sis mesos de viure al ras és molt més complicat revertir la situació de la persona.