Diumenge 23 de juliol es vota per escollir qui serà el pròxim govern de l’Estat, una data important que a Arrels ens interpel·la perquè des del govern central també es decideixen moltes mesures que impacten a la vida de les persones que viuen al carrer. Per això, hem fet una llista de 8 propostes polítiques perquè no hi hagi #ningúdormintalcarrer.
“El resultat de les eleccions de diumenge pot impactar molt en la nostra vida. Jo no crec que siguin unes eleccions que no ens afectin; les polítiques socials del govern ens impacten i molt. La gent que estem al carrer ho sabem, no som de nivell cultural baix necessàriament i tot i que no ens podem informar com si tinguéssim una casa, ho fem”, diu en Carlos, una persona que acompanyem des del centre obert d’Arrels i que fa vuit mesos que viu al carrer.
Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística de l’any 2022, 7.277 persones es trobaven, com en Carlos, en situació de carrer a l’Estat espanyol. Des d’Arrels considerem que aquestes són dades de mínims: només comptabilitzen les persones que es van atendre a centres assistencials, no les que no estan ateses.
Des de juny de 2021, l’Estat espanyol té el compromís, juntament amb la resta d’estats membres de la Unió Europea, d’acabar amb el sensellarisme l’any 2030. Es va adquirir després de signar la Declaració de Lisboa. Ara fa uns dies, el Consell de Ministres ha aprovat l’Estratègia nacional per a la lluita contra el sensellarisme a Espanya 2023 – 2030, impulsada pel Ministeri de Drets Socials i l’Agenda 2030. Serà el govern resultant de les pròximes Eleccions Generals 2023 a l’Estat espanyol de qui en depengui la seva concreció i desenvolupament.
8 mesures per erradicar el sensellarisme
“Des del govern central han d’aconseguir que no hi hagi tanta gent al carrer, que no hi hagi tanta pobresa. Necessitem pensions, pisos de protecció oficial, que ens donin un cop de mà als que no arribem a final de mes, tenir seguiment social…”, enumera en Pedro, una persona que acompanyem des d’Arrels des de fa més de 10 anys.
El Pedro resumeix en la seva demanda la que és la primera de les nostres propostes polítiques a l’Estat espanyol de cara a les eleccions del 23J: la necessitat d’abordatge de la problemàtica del sensellarisme de manera coordinada entre organismes públics i amb una òptica integral.
El sensellarisme és una problemàtica complexa i entenem que s’ha d’abordar des de diferents administracions: de l’Estat, autonòmiques i locals. Per prevenir i evitar que les persones acabin vivint al ras cal implicar les àrees d’habitatge, urbanisme, serveis socials, salut, igualtat, política migratòria, afers exteriors, economia, ocupació, transports, educació, universitats, cultura, comunicació, justícia, seguretat, política penitenciària i medi ambient.
Per poder assolir els objectius de la Declaració de Lisboa, creiem també que és necessari configurar un marc normatiu específic per garantir els drets de les persones sense llar, tal com s’està treballant a Catalunya amb la Proposició de Llei d’erradicació del sensellarisme. L’existència d’unes mesures estructurals que impliquin un pla de xoc contra el sensellarisme fan necessari també articular un compromís entre les forces polítiques per emmarcar les polítiques públiques des d’una planificació estructural amb un pressupost estable.
“Per dimensionar els recursos necessaris per poder portar a terme unes mesures estructurals necessitem dades reals. Per això, creiem que és molt important realitzar recomptes nocturns i enquestes anualment a les principals ciutats de l’Estat espanyol. Hem de saber quantes persones estan en situació de carrer i com estan, per poder dissenyar polítiques basades en evidències i per fer previsions econòmiques i pressupostàries a llarg termini”, valora en Ferran Busquets, director d’Arrels.
Garantia de drets
Des del 2014, Arrels treballa des de la perspectiva Housing First, un model d’atenció que prioritza l’accés des del primer moment a un habitatge individual, digne i estable posant la persona al centre i tenint en compte la seva opinió. També proporcionem allotjament més a curt termini al nostre Pis Zero, un recurs residencial de baixa exigència i de proximitat. I aquesta és una altra de les nostres propostes polítiques d’àmbit nacional: creiem que és necessari garantir el dret a l’habitatge i l’allotjament estable de les persones sense llar, perquè tenir una llar és el primer per poder assolir tota una altra sèrie de drets bàsics.
Tot i això, el fet de tenir un sostre no pot ser una mesura aïllada, perquè hi ha moltes persones que necessiten acompanyament per part de professionals del sector social o que són susceptibles de tenir una prestació per poder tirar endavant. Llavors, és necessari garantir el suport a les persones que estan allotjades i que això quedi reflectit en el Catàleg de referència de Serveis Socials que recull les prestacions a les quals podria accedir qualsevol persona a l’Estat espanyol.
El fet de poder tenir accés a una prestació o a un allotjament moltes vegades té a veure amb un dret bàsic que es vulnera des d’alguns ajuntaments i pel qual ha de vetllar l’administració central: el dret a l’empadronament. Aquest dret té a veure amb el fet de poder garantir l’accés a una plena ciutadania: a poder votar, per exemple, però també amb poder fer els tràmits que tenen a veure amb l’administració de manera accessible a tota la població.
En darrer lloc, demanem que s’incorpori a la Llei 15/2022 per a la igualtat de tracte i la no discriminació un apartat específic per a la prohibició de normatives que promoguin la discriminació en l’ús de l’espai públic o bé que eximeixi a les persones sense llar en situació de carrer. “Són moltes les persones que atenem que reben multes a l’espai públic per fer actes que tots fem a casa. Moltes d’elles, 7 de cada 10, són persones que han nascut fora de l’Estat i que segurament poden veure afectada la seva situació per la llei d’estrangeria, que també creiem que s’ha de modificar per no perjudicar la situació de les persones. Necessitem un marc jurídic que garanteixi la igualtat de tracte, que lluiti contra l’aporofòbia i que no perjudiqui les persones que estan en situació de carrer“, tanca el Ferran Busquets.