Els recomptes evidencien que 1.301 persones dormen al carrer en set municipis catalans


Barcelona, Tarragona, Sant Adrià de Besòs i Mataró han realitzat recomptes de persones sense llar aquests dies. Les dades se sumen a les ja recollides l’any passat a Girona, Lleida i Badalona. A Catalunya, no tenim xifres actualitzades per dimensionar el sensellarisme però sabem que almenys 1.301 persones dormen al carrer en aquests set municipis. La problemàtica continua creixent. La solució: l’habitatge.

La nit del 17 al 18 de maig, més de 1.200 voluntaris han recorregut els carrers de Barcelona, Mataró i Sant Adrià de Besòs per comptar quantes persones dormen al ras. Tarragona es va avançar uns dies i va realitzar el recompte el passat dia 4. Les dades evidencien que cada vegada hi ha més persones dormint al carrer, tot i que es tracta d’una xifra de mínims perquè segurament hi haurà més persones que no haurem trobat.

  • Barcelona s’han comptat 1.026 persones dormint al carrer, un 61,8% més que el 2008. Els districtes amb més persones localitzades són Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc i Sant Martí. A més, cal afegir les 1.954 persones que han passat la nit en diferents recursos residencials públics i privats i les 415 persones que viuen en assentaments irregulars. L’acció ha estat impulsada per la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar, formada per 33 entitats socials i l’Ajuntament, i ha comptat amb la participació de 998 ciutadans i ciutadanes.
  • A Sant Adrià de Besòs s’han trobat 16 persones dormint al ras, sota cobert o dins d’un vehicle. És el segon recompte que es realitza a la ciutat i ha comptat amb la col·laboració de 50 persones voluntàries.
  • Mataró, 160 ciutadans i ciutadanes han recorregut els carrers de la ciutat i han localitzat 40 persones dormint al carrer.
  • Tarragona, prop de 200 voluntaris i voluntàries s’han desplegat per tots els carrers i han localitzat 49 persones. Es tracta del primer recompte que s’organitza a la ciutat.

En els recomptes realitzats l’any passat, es van localitzar 39 persones dormint als carrers de Badalona, 71 a Lleida i 60 a Girona. En total, aquests set municipis representen el 31,5% de la població catalana i acullen més de 1.301 persones dormint al carrer.

 

A Catalunya la xifra continua creixent

A Catalunya no hi ha xifres actualitzades sobre el nombre de persones que dormen al ca­rrer. Un informe de l’Agència Catalana de l’Habitatge posa sobre la taula l’existència de 48.454 casos de mal allotjament a Catalunya, 5.433 dels quals corresponen a persones que viuen al carrer o en refugis de baixa exigència. La informació se centra només en casos atesos pels serveis públics i es refereix a dades recollides l’any 2014.

El Parlament va aprovar per unanimitat el 2015 una moció que insta el Govern de la Generalitat a realitzar recomptes per saber quantes persones dormen al carrer a Ca­talunya. Dos anys després, s’ha començat a treballar en la creació d’una estratègia catalana per a l’abordatge del sensellarisme. Però la xifra continuarà creixent si no s’implementen mesures específiques i contundents. Des d’Arrels reivindiquem:

  • L’habitatge com a solució. Està demostrat que, quan una persona sense llar entra a viure en un habitatge i compta amb uns ingressos mínims i segurs, millora la seva situació i cada cop necessita menys suport. La realitat és que falten habitatges i els preus no s’ajusten a la capacitat econòmica de les persones. Proposem potenciar l’habitatge social a preu assequible i potenciar-lo perquè hi accedeixin més persones que han viscut o viuen al carrer des de fa anys. També recolzem una renda mínima garantida de 664€/mes que permeti viure amb dignitat.
  • Garantir espais adaptats a les persones. Hi ha persones que fa anys que viuen al carrer i no han trobat cap recurs que tingui en compte les seves necessitats. Cal crear espais d’acollida de molt baixa exigència perquè les persones que viuen al carrer en una situació més cronificada puguin trobar recursos adients on passar la nit.
  • Potenciar una visió metropolitana i catalana del sensellarisme perquè les persones puguin ser ateses al seu municipi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.