Un acte per recordar les persones sense llar que ens han deixat


El proper 16 de novembre us convidem a participar en un acte en record de les persones sense llar que han mort durant aquest darrer any. Volem treure de la invisibilitat una realitat de les persones que viuen o han viscut al carrer amb un acte que organitzem des d’Arrels amb el suport d’altres entitats. Serà a les 18h a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.

Des de fa uns anys, a Arrels organitzem un acte íntim en record de les persones sense llar que han mort en els darrers dotze mesos. Enguany, el traslladem a l’espai públic per donar més visibilitat a totes aquestes defuncions. Volem recordar les persones que han mort quan encara vivien al carrer i aquelles que ens han deixat tenint un sostre d’hospital, d’un centre d’acollida o d’un pis. Es tracta de persones que coneixíem des d’Arrels i des d’altres entitats de Barcelona, com Heura, Dit i Fet, Àmbit Prevenció, el CAS Baluard, l’Associació Ciutadana Anti-Sida de Catalunya i el Servei d’Atenció i Prevenció Sociosanitària (SAPS) de la Creu Roja.

Serà el 16 de novembre a les 18h, a la plaça Sant Jaume de Barcelona i esteu tots convidats.

Compartim amb vosaltres el manifest de l’acte:

Ningú dormint al carrer, ningú morint al carrer

El Martín es va trencar una cama fa temps i, quan li van donar l’alta a l’hospital, l’ambulància el va deixar en un banc del carrer perquè no tenia on anar. El Pedro es preocupava sempre de que amics seus li guardessin tots els llibres que llegia per no perdre’ls mentre no tenia un sostre on dormir. De la Cuqui només sabíem el seu nom i que li agradava xerrar amb nosaltres quan la trobàvem pel carrer.

Som aquí per recordar el Martín, el Pedro, la Cuqui i altres companys i companyes que vivien o havien viscut al carrer i que durant aquest últim any ens han deixat. Som aquí per recordar les persones sense llar que no hem arribat a conèixer i que han mort soles. Unes han mort encara dormint al carrer, altres en una pensió o en un alberg, unes poques han mort tenint un sostre digne, altres ho han fet mentre estaven a l’hospital. Totes elles van ser invisibles mentre eren vives i totes han mort sense fer soroll i en soledat. Avui, volem que tothom ho sàpiga.

Viure al carrer deteriora la salut i porta a una mort prematura. De mitjana, les 36 persones sense llar que avui recordem han viscut 60 anys, 24 menys que la resta de barcelonins. Defuncions indecents amb enterraments carregats de solitud en una ciutat que, en els darrers anys, ha vist augmentar el nombre de persones que viuen al ras.

Què passa quan mor una persona sense llar? Qui la recorda? Com és que es mor abans que qualsevol altre ciutadà? Una persona sense llar no té ningú que la cuidi quan està malalta, té molt difícil seguir un tractament mèdic, està exposada a molta violència i acaba extenuada de l’esforç i la tensió que suposa sobreviure al carrer.

Aquesta nit a Barcelona, 941 persones dormiran a la intempèrie i altres 1.973 ho faran als albergs i recursos públics i privats. Entitats i administració treballem perquè ningú hagi de dormir ni morir al carrer ni en soledat, però encara es podria fer més.

Tothom té dret a morir dignament i a què algú li pugui dir adéu en el seu enterrament. Tothom hauria de poder accedir a un metge; a no haver de passar fred ni tenir por a ser agredit; a un habitatge estable que li permeti recuperar-se de la duresa de la vida al carrer. El sistema de protecció social no hauria de deixar que cap persona mori sense llar i en soledat.

Ni a Barcelona ni a enlloc: ningú dormint al carrer, ningú morint al carrer!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *