L’exposició “Vides inacabades” impulsada per l’artista Samantha Bosque vol fer visible les nou persones que hi ha darrere el projecte Homelessfonts i, de retruc, la situació de les persones que viuen al carrer. La podreu veure a partir del 18 de novembre al Centre Cívic del Convent de Sant Agustí, a Barcelona.
La mostra, composta per nou retrats de gran format (120 x 160cm) de pintura acrílica sobre fusta en blanc i negre, vol visibilitzar les persones que formen el projecte Homelessfonts, que transforma la cal·ligrafia de persones que han viscut al carrer en tipografia.
Totes elles saben què és viure al carrer i han intervingut en cada obra escrivint-hi al damunt les sensacions que els genera el fet de veure’s retratades a una mida gran, hieràtiques i contundents, fent valer la seva presència davant de la societat. Són elles mateixes les qui miren als espectadors, perquè ni volen ser ni són invisibles. Les nou obres es posaran a la venda i tots els beneficis aniran destinats als projectes i accions d’Arrels Fundació.
En aquest enllaç podeu veure una entrevista conjunta que van fer al programa La Rotonda d’Andorra Televisió a Samantha Bosque, Ferran Busquets, director d’Arrels i Miquel Fuster, que va viure 15 anys al carrer i col·labora amb el projecte Homelessfonts.
- Quan? Del 18 de novembre al 7 de desembre de dilluns a divendres de 9h a 22h.
- On? Al Centre Cívic del Convent de Sant Agustí (Comerç, 36).
- Acte inaugural: 18 de novembre a les 19:30h amb l’artista Samantha Bosque, els nou protagonistes del projecte i Ferran Busquets, director de l’Arrels.
- Entrada gratuïta
Què és el projecte Homelessfonts?
Homelessfonts és un projecte d’Arrels que transforma la cal·ligrafia d’onze persones que han viscut al carrer en tipografia perquè persones a títol individual i empreses les adquireixin i utilitzin en els seus projectes. Es tracta d’una eina per sensibilitzar sobre la realitat de les persones sense llar i dignificar la seva situació.
Qui és Samantha Bosque?
Samantha Bosque (Barcelona, 1973) és una artista l’obra de la qual es basa en el disseny i la pintura. Com ella diu “el disseny és el meu contacte amb la realitat, el meu dia a dia, la meva estabilitat. La pintura em permet allunyar-me d’aquesta realitat per intentar-la entendre.” La recerca i la construcció de la identitat de l’individu i la seva pròpia ha estat un tema recurrent en la seva obra, els seus protagonistes han patit deconstruccions, s’han descontextualitzat per després retrobar-se a ells mateixos, s’han enfrontat al seu propi mirall o a la seva solitud. La seva obra s’ha exposat a Barcelona, Madrid, Andorra, París i l’any 2013 va representar Andorra a la Biennal de Venècia.