A la llar d’Arrels viuen persones que han viscut al carrer molts anys i que poden tenir una malaltia mental, consums d’alcohol o malalties cròniques orgàniques. També diferents nivells de deteriorament cognitiu i trastorns de conducta, però això últim ho hem sabut en els darrers anys, després de realitzar dos estudis neurològics a les persones residents de la mà del Centre de Neurologia i Neuropsicologia de Sabadell. Els resultats ens han fet modificar i millorar el nostre model d’atenció a les persones.

El 29 de novembre del 2007, Arrels va posar en marxa la Llar Pere Barnés. L’objectiu era oferir un espai temporal per a persones que vivien al carrer des de feia temps, que tenien una salut feble i que no trobaven cap altre recurs on estar. Catorze anys després, 345 persones han passat per la llar; moltes han trobat un lloc adequat on viure de manera estable i altres -més de les esperades- ens han deixat abans de trobar el recurs definitiu on poder estar.

La llar Pere Barnés acull homes i dones que presenten una o més de les següents situacions: malalties orgàniques i cròniques, consum d’alcohol, malaltia mental i malalties neurològiques. Això últim ho hem sabut en els darrers anys, mitjançant dos estudis neurològics realitzats els anys 2015-2017 i el 2020. Entre ambdós estudis s’ha analitzat la situació d’un total de 71 persones residents, de la mà del neuròleg Miquel Aguilar, el seu equip mèdic del Centre de Neurologia i Neuropsicologia de Sabadell i l’equip de la llar d’Arrels.

Abans de fer els estudis teníem informació sobre temes d’alcoholisme i psiquiàtrics perquè ens coordinàvem amb altres professionals externs, però desconeixíem què passava en l’àmbit neurològic. Per què era important tenir aquesta informació? D’una banda, perquè la funció neurològica permet a les persones aprendre i memoritzar, els hi dona capacitat intel·lectual i habilitats espacials, està relacionada amb el temperament i la personalitat, amb el llenguatge i la concentració, amb la resolució de problemes… D’ altra banda, perquè fixar-se en cada persona també fa millorar la convivència de tot el grup i perquè es necessari que l’atenció social i mèdica vagin de la mà.

Els primers resultats de l’estudi, l’any 2015, ens van corroborar que hi ha situacions conductuals molt vinculades a l’estat de salut i que cal estar en alerta dels possibles canvis i altres alteracions: de les 27 persones que residien a la llar Pere Barnés i que van participar en la recerca, un 89% tenien un deteriorament cognitiu lleu o demència lleu. Vam detectar també trastorns de conducta que afectaven les persones i a la seva manera de relacionar-se: un 77% de les persones residents presentaven apatia crònica, un 53,8% presentava irritabilitat i un altre 53,8% deliris, i la meitat de les persones presentaven depressió, entre d’altres.

Un coneixement que ha millorat el nostre model d’atenció

Aprofundir en aquests trastorns possibles ens ha ajudat, en els darrers anys, a millorar l’acompanyament a les persones que resideixen a la llar Pere Barnés, a posar en dubte intervencions socials que fèiem des del desconeixement i a definir un nou model d’atenció social tenint en compte tots aquests nous elements.

Des del primer estudi neurològic fet l’any 2015 a la llar, l’equip que atén les persones residents s’ha format, per exemple, per saber fomentar l’estimulació i tenir més eines sobre com tractar les persones. Hem continuat promovent activitats posant èmfasi en l’estimulació i fomentant la participació de la persona i la memòria, hem promogut que les persones residents col·laborin en tasques vinculades amb l’ordre i l’organització, etc. La mirada cap a la persona s’ha ampliat i es treballa més en equip.

Quan el febrer del 2017 vam tornar a valorar neurològicament les persones residents de la llar, vam detectar que més de la meitat de les persones es trobaven millor i que un terç havia empitjorat la seva situació. Havia baixat el percentatge de demències; hi havia hagut una millora cognitiva i de la memòria; havien disminuït els casos de depressió, deliris i irritabilitat; i a tot l’espai residencial de la llar Pere Barnés també havia millorat la convivència.

 

Els efectes del confinament per la Covid-19

L’arribada de la Covid-19 i el confinament que vam viure durant els primers mesos de la pandèmia ha afectat també la manera d’acompanyar i atendre les persones residents de la llar Pere Barnés. Poc abans, havíem ampliat places i en aquell moment a la llar vivien 44 persones que havien viscut al carrer durant molt temps, amb problemes de salut orgànica, mental i neurològica, amb consums actius d’alcohol i altres substàncies, i que havien de guardar un confinament estricte.

Amb l’objectiu d’analitzar els efectes del confinament i comparar la situació neurològica de les persones residents durant el 2020 i les que vivien a la llar entre els anys 2015 i 2017, a finals del 2020 i durant el 2021 vam tornar a fer una avaluació neurològica. Segons els resultats, menys persones presentaven un deteriorament cognitiu lleu i demència lleu (el 57%, respecte al 89% de l’any 2015). L’apatia havia baixat fins al 47,7%, així com la irritabilitat i els deliris (fins al 29,5% i el 20,5%, respectivament). El percentatge de persones amb depressió, en canvi, era similar que durant l’estudi de l’any 2015, i els casos de persones amb ansietat havien augmentat.

En general, es va aprofitar el confinament per establir normes de protecció, reduir el consum d’alcohol i de tòxics des de la baixa exigència i acompanyar les persones en la millora d’altres aspectes com la nutrició i la higiene personal. I, tot plegat, ha resultat en una millora de la cognició i de la conducta.

Aprenentatges i reptes pendents

Aprofundir en la situació neurològica de les persones que resideixen a la llar Pere Barnés ens ha permès transformar maneres d’intervenció, crear-ne de noves i millorar l’empatia i el coneixement de tot l’equip professional de la llar per ser més conscient de la situació de les persones. També ha fet millorar la convivència entre totes les persones residents, el voluntariat i l’equip professional de la llar.

En aquests anys, ens hem centrat a combatre l’apatia perquè és un trastorn de conducta generalitzat entre les persones residents, que bloqueja processos i frustra expectatives. L’equip de treballadors i de voluntariat sap que ha de conviure amb ella, però intenta generar canvis positius motivant cada dia les persones residents de la llar.

Entre els canvis en el model d’intervenció també destaquem el fet d’haver deixat de parlar d’expulsions i sancions per apostar per les contencions emocionals i una resolució de conflictes amb una mirada més àmplia.

En aquest context, un repte encara més gran és trobar recursos adequats i estables per a les persones que han viscut al carrer i que presenten tantes problemàtiques com els homes i dones que viuen a la llar Pere Barnés. A Catalunya, la majoria dels centres que existeixen donen resposta a una única patologia. Però què passa, per exemple, amb una persona que ha viscut al carrer, que consumeix alcohol, amb el VIH i que té una patologia mental o neurològica? És necessari que hi hagi un desplegament de recursos que puguin atendre les persones de manera integral i amb tota la seva complexitat.

One thought on “Una aproximació a la salut neurològica de les persones sense llar

  1. Es molt intetessant i m’ha ajudat a comprendre millor la problemàtica. Sóc sòcia des de fa molts anys pero no col-laboro petquè visc fora de Bcn i soc gran. Felicitaaats pel vostre treball.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.