Antonio

"A l'estiu no hi ha manera de descansar"

Antonio

Més de 30 anys vivint al carrer

“Al mateix racó on a l’hivern estàs tranquil i ningú et molesta, a l’estiu no hi ha manera de descansar. Et posis on et posis, hi havia molta gent i soroll. El problema més gran és la gent, que no et deixa dormir a la nit. Jo, quan estava al carrer, dormia al passatge del Rellotge, a la plaça George Orwell, i allà hi havia molta gent.

A l’estiu de vegades també me n’anava a dormir a la platja i a les 6 del matí feia una dutxa. La policia començava a passar per allí a les 7h, llavors podia dutxar-me abans. Si feia això no tenia problema amb les dutxes, perquè hi havia molts llocs que tancaven, a l’estiu. Jo crec que els serveis no haurien de tancar mai, el fet de poder oferir serveis no hauria de dependre de si hi ha personal de vacances.

Més enllà de la calor, accedir als recursos públics es fa gairebé impossible en segons quines zones. Estan saturats i si la primera nit en un alberg ho passes malament, ja no hi tornes. S’hauria de tenir més en compte la diversitat i particularitat de les persones.

Jo vaig tenir el Blanco, el meu gos, durant quinze anys. I la millor època que vaig passar amb ell van ser els últims dos anys, quan es van començar a adaptar els serveis a les persones que vivíem amb gossos o altres animals. Hi ha molt pocs recursos que permeten entrar amb gossos.

Al Blanco i a mi ens ajudava la gent, quan estàvem al carrer. Sempre em van ajudar molt, sobretot els anys de la pandèmia. En ple hivern, si m’havien robat la manta o la policia se l’havia endut, a la següent nit tornava a tenir-ne una, gràcies als veïns. Si no baixava un, baixava l’altre.

Ara estic molt content. Fa un any que he entrat en un pis i puc dormir bé, menjar a un horari normal, fer la meva vida. Encara no estic del tot habituat, és normal perquè he viscut molts anys al carrer. I m’agradaria que més gent podria tenir la sort que tinc jo”.