Un pare i un fill que viuen al carrer des que van arribar a Barcelona fa dos mesos, una parella que fa quinze dies que ha estat desnonada i dorm al ras, un jove que va venir buscant un futur millor i que no aconsegueix cobrir les necessitats més bàsiques… Unes 350 persones que viuen al carrer a Barcelona ens han explicat la seva situació aquesta passada nit, en el marc de l’enquesta a persones sense llar que hem organitzat. Ho hem fet gràcies a la implicació de més de 500 persones voluntàries. Us ho expliquem.

A un quart d’una de la matinada, el Joan, el Manel, la Sheila i la Laia enfilen el carrer Tarragona per endinsar-se en els carrers de l’Esquerra de l’Eixample i saber si hi ha persones que dormen a la intempèrie en aquesta zona. Els bars comencen a tancar, però encara es veuen grups de persones xerrant i alguns turistes que passegen. En pocs carrers, troben un home que dorm protegit per unes capses de cartó i que els explica que està molt cansat de passar tot el dia al ras; unes cantonades més enllà, una parella descansa a l’entrada d’un edifici en obres i, enfilant cap a l’avinguda Roma, veuen un noi estirat en un banc que els hi diu que vol respondre les seves preguntes.

Uns metres més amunt, un altre grup de voluntaris seu en un banc amb el Miguel. També dorm al carrer, a l’entrada d’un local on protegeix les seves pertinences amb uns cartrons. “Me puedo duchar dos días a la semana pero no suelo comer caliente; cuando vives en la calle es difícil tener un lugar para cocinar. El móvil me dejan cargarlo en la cafetería donde, cada mañana, voy a tomar un café”, explica. Un dels voluntaris li pregunta com es troba de salut, si en els darrers mesos ha patit alguna agressió, si algú l’ajuda. “Me han robado varias veces mientras dormía o iba a la fuente… el móvil, la ropa, ¡hasta una bolsa de basura!” I afegeix: “En el barrio, sin embargo, hay muchos vecinos que me ayudan, les tengo aprecio”.

Durant la passada nit, més de 500 voluntaris i voluntàries han sortit pels carrers de Barcelona per comptabilitzar i enquestar les persones que viuen al ras. Han recorregut barris com La Bordeta, l’Esquerra de l’Eixample, El Parc i la Llacuna, el Gòtic, Les Corts, el Fort Pienc, Horta i el Coll i la Teixonera, entre d’altres. Han preguntat quant temps fa que viuen en aquesta situació, si en algun moment han viscut en un centre de protecció a la infància o si han estat a la presó, quin estat de salut tenen i si han necessitat anar al metge en els darrers mesos, si tenen suport d’un treballador/a social o si han patit algun tipus d’agressió física o verbal.

Un jove que va venir sol des de Tànger i que ara dorm als carrers del barri de Sant Antoni ens ha explicat que sense la documentació i amb la situació administrativa irregular li és molt complicat trobar feina i que li costa cobrir les necessitats més bàsiques. Un grup de persones dormen juntes en un parc del Fort Pienc perquè se senten més protegides. Un home que ha patit violència plora mentre ens diu que va començar a beure alcohol per aguantar la duresa de viure al carrer. Una parella relata que viuen al carrer des de fa dues setmanes perquè, per diferents motius, els han fet fora del pis on vivien. Tocant a la Gran Via, un jove de 21 anys comenta que viu al carrer amb el seu pare de 69 anys i expressa que voldria tenir una feina. En total, unes 350 persones que viuen al carrer a Barcelona han respost les nostres preguntes.

 

Una enquesta sobre drets vulnerats

Les més de 40 preguntes de l’enquesta que hem fet aquesta matinada es refereixen a la situació de cada persona que viu al carrer, però també parlen de drets vulnerats i de causes estructurals, com la Llei d’Estrangeria, els problemes d’accés a l’habitatge o les dificultats per tenir ingressos estables i dignes. “La intenció és conèixer la realitat de les persones que viuen al carrer, tenir informació de qualitat i, alhora, trencar estigmes i acostar aquesta realitat tan dura als veïns i veïnes de Barcelona que tenen una llar”, afirma Ferran Busquets, director d’Arrels. En aquest sentit, aquest any hem evolucionat l’enquesta per saber més sobre la situació jurídica i administrativa de les persones, quina formació tenen i quins tipus de violències pateixen pel fet de viure al carrer, entre d’altres.

Gràcies a les respostes recollides a les entrevistes que vam fer l’any passat, sabem que el nombre de persones que viuen al carrer a Barcelona des de fa més de dos anys ha augmentat fins al 47%, que el 43% té algun problema de salut i que el 44% de les persones no havien tingut contacte amb cap treballador/a social en els sis mesos previs a l’enquesta. Amb l’acció d’aquesta passada nit, actualitzarem totes aquestes xifres.

 

“Una eina per acostar-nos cada dia a les persones sense llar”

Aquesta és la setena vegada que sortim a enquestar persones que viuen al carrer a Barcelona i que ho fem gràcies a la implicació de la ciutadania. Moltes de les persones voluntàries que s’han sumat enguany havien participat en enquestes anteriors i per a altres era la primera vegada.

“Crec que si estigués en la seva situació, si visqués al carrer, agrairia que la gent es preocupés per mi i em preguntés com estic”, explica l’Alberto, voluntari a l’Esquerra de l’Eixample. Per al Fran, que viu al carrer i que aquesta nit també ha participat de voluntari en l’acció, es tracta de fer “alguna cosa útil, recordar que som persones i que tenim drets. No és només comptar quantes persones viuen al carrer sinó fer-ho i parlar amb elles des del cor”.

Per a la Laia, que ha recorregut com a voluntària el barri de Sant Antoni, l’experiència d’avui ha estat també “una eina per saber com adreçar-nos a les persones que viuen al carrer, com atansar-nos a elles i apropar-nos-hi cada dia”. A diferents barris de la ciutat, de fet, molts veïns i veïnes han participat com a voluntaris aquesta nit perquè ja coneixien persones que viuen al ras a prop de casa seva o per fer-ne un primer acostament.

Més informació:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.