A Barcelona hi ha més persones vivint al carrer i en assentaments irregulars. El nombre de places d’allotjament als recursos públics i privats ha crescut i sempre estan plenes però no alleugen la situació. Ho explica la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar en la seva Diagnosi 2019, que alerta d’altres situacions de sensellarisme invisible i evidencia que el 18% de les persones sense llar tenen entre 18 i 30 anys.

El 2008 va ser el primer any en què a Barcelona es va organitzar un recompte de persones sense llar; es van localitzar 658 persones vivint al carrer i 265 persones vivint en assentaments irregulars i es van comptabilitzar 1.190 persones pernoctant als recursos públics i privats de la ciutat. Onze anys més tard, la situació ha empitjorat i la capital catalana acull un 83% més de persones sense llar.

Les dades les dona la Diagnosi 2019, l’informe bianual de la Xarxa d’Atenció de Persones Sense Llar (XAPSLL). Segons el document, en l’actualitat parlem de:

  • 1.027 persones vivint als carrers de Barcelona, un 56% més que fa onze anys;
  • 498 persones vivint en assentaments, un 15% més que l’any 2015;
  • 2.171 persones dormint als albergs, centres i allotjaments públics i privats, el que significa un increment del 82% respecte fa onze anys.

En el cas de les persones que viuen al carrer, des d’Arrels afirmem que la xifra és encara més elevada i parlem de 1.995 persones perquè són les que vam localitzar el mes de juny del 2019 durant el cens de persones que dormen al carrer. Això significaria que en total a Barcelona parlem de 3.864 persones sense llar.

“Les dades són molt dures. L’augment de persones sense llar que viuen al carrer afecta molt Barcelona i a la majoria de les ciutats europees”, afirma Sonia Fuertes, comissionada d’Acció Social a l’Ajuntament de Barcelona. Segons Fuertes, la manca d’habitatge assequible, el deteriorament de les condicions de treball i la llei d’estrangeria són alguns dels factors estructurals que dificulten a les persones accedir a un habitatge digne i estable.

La resposta que s’està fent des de l’Ajuntament i les entitats que formen la XAPSLL és important però insuficient. De les 1.190 places d’allotjament públiques i privades que hi havia a Barcelona l’any 2008, per exemple, s’ha passat a les 2.171 actuals, un 82% més. En aquest context, des de la XAPSLL recorden la necessitat de seguir posant el dret a l’habitatge en el centre de les polítiques i d’abordar la problemàtica a nivell supramunicipal.

Situacions invisibles de sensellarisme

El primer pas per abordar la problemàtica del sensellarisme és poder-la dimensionar. A Barcelona sabem el nombre de persones que dormen al carrer, als recursos públics i privats i en assentaments.

Segons la diagnosi de la XAPSLL d’aquest any, la majoria de les persones que viuen al carrer a Barcelona són homes i el 45% són persones comunitàries. Durant els últims anys, les dones mai no han representat més del 15% de les persones que viuen al carrer. “Resten invisibles tant al carrer com als recursos i estan més exposades a situacions de violència”, explica MaFe Contreras, coautora de la Diagnosi 2019.

L’informe també recull dades sobre les 2.171 persones allotjades als albergs, pisos amb suport social, pensions i habitacions de relloguer. El 57,6% són homes, el 24% són dones i el 18,3% són menors de 18 anys. Destaca el fet que el 38% de les persones allotjades no té cap tipus d’ingrés i que el 9,2% són persones que malgrat tenir una feina no tenen accés a un habitatge.

No tenir una llar, però, significa moltes altres situacions: viure en un refugi per a dones, estar en un centre temporal per a persones migrades o que han demanat asil, patir violència de gènere a casa, viure en un habitatge massificat o sota amenaça de desnonament, sortir de la presó o de l’hospital i no tenir on anar… Es tracta de “la cara oculta de l’exclusió residencial, de la qual no tenim dades”, afirma MaFe Contreras.

El 17,9% de les persones sense llar són joves

La Diagnosi 2019 se centra especialment en la realitat de les persones d’entre 18 i 30 anys. Representen el 17,9% de les persones sense llar a Barcelona i són la franja d’edat que augmenta en major proporció. Ha augmentat el nombre de joves que s’allotgen als recursos de la XAPSLL (389, segons l’actual Diagnosi) i també el nombre de joves que dormen al carrer (145).

Per a la Maria Verdaguer, coautora de la Diagnosi 2019, posar el focus en el sensellarisme juvenil és important perquè patir aquesta situació “pot suposar el trencament de la transició cap a l’adultesa i de la construcció del projecte vital propi”. La precarització laboral, la bombolla immobiliària i la manca de protecció del dret a l’habitatge són alguns dels factors que les persones joves sense llar entrevistades a la Diagnosi 2019 destaquen com a principals dificultats.

Entre les 34 persones joves que han donat el seu testimoni per a l’informe, hi ha dones joves que han explicat moltes històries de violència, que han estat mares no tenint una llar i que han viscut un recorregut de sensellarisme que les ha invisibilitzat. Altres joves ex tutelats, alguns nascuts a casa nostra i altres que han arribat d’altres països, han vist com la llei d’estrangeria preval sobre els drets dels menors. També es recull la veu de joves que han viscut processos migratoris en què la seva situació administrativa irregular ha estat clau per patir sensellarisme i la d’altres que, arrel de diferents factors, han patit problemes de salut mental.

El suport d’amistats i coneguts que també viuen al carrer o que ja tenen una llar, la comunicació amb la família encara que estigui lluny, l’ocupació del temps en activitats obertes al barri i el fet de tenir plans i espectatives de futur són algunes de les estratègies d’autoprotecció i de suport mutu dels joves sense llar que es recullen a l’informe.

Més informació:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *