Tallers infantils, concerts, microteatre, un espai interactiu per trencar prejudicis… Unes 2.500 persones han participat a Intempèrie i han volgut saber més sobre la realitat de les persones sense llar. L’esdeveniment, en el qual s’han implicat nombroses persones que viuen al ras, ha posat sobre la taula la necessitat de polítiques eficients i de prevenció perquè tothom tingui una llar.

Què penses que aporta més a una persona sense llar: un àpat o una conversa? Què dona més seguretat: un sostre o una llar? Què diries que passa abans: les addicions i, després, viure al carrer o viure al carrer i, després, les addiccions?

Intempèrie va omplir dissabte la plaça de Margarida Xirgu amb activitats i espais de reflexió per sensibilitzar sobre la problemàtica de les persones sense llar a Barcelona. “Jo no m’havia plantejat mai què és més important, si un àpat o una conversa. Un àpat és una cosa molt necessària, però puntual. Una conversa et pot treure una mica de la soledat i pot ser un camí que comenci i vagi més enllà”, comentava una noia. I, més enllà, una mare li explicava a la seva filla que “una llar és on hi ha el caliu; perquè un sostre només pot fer que no et mullis quan plou, però no és casa teva”.

Les activitats es van anar succeint durant 15 hores, des de les quatre de la tarda de dissabte a les set del matí de diumenge. La tarda va començar amb activitats familiars: convidant els més petits i petites a acollir peluixos abandonats amb l’actuació de la Martademarte&Cia, sentint la història de Tonino l’invisible amb la contacontes Vicky Martín; creant làmpades i petits monstres de cartró a l’espai de tallers; i gaudint de teatre, dansa i poesia en què la veu de les persones sense llar era la protagonista.

A partir de la mitja tarda, The Penguins va pujar a l’escenari i la música va continuar al vespre de la mà d’Àlex Bass, Natxo Tarrés, Ju, Cesk Freixas i Itaca Band. Tots ells van estar acompanyats de la periodista Laura Rosel, l’humorista Joel Díaz i l’actriu Ivana Miño i, sobretot, del Manel, l’Anna Maria, el Miquel, el Jean i el Valerio, persones que han viscut al carrer i que ho han volgut explicar. “Quan vivia al carrer havia de dedicar tot el temps a sobreviure”, sentenciava el Valerio. I, una estona després, el Miquel afegia: “Quan vius al carrer perds tot allò que tenies a la vida, només pots sobreviure i oblidar-ho”.

“Avui no ens despertarà la policia”

A Barcelona, unes 1.200 persones viuen al carrer i més de 2.100 dormen als albergs i els centres públics i privats que existeixen a la ciutat. Ningú viu al carrer perquè vol i això és el que hem volgut explicar a Intempèrie d’una manera lúdica i reflexiva.

En aquest context, una trentena de persones també han passat la nit al ras. L’acció pretenia incomodar però, en cap cas, simular l’experiència de dormir al carrer; “això no ho sabrem mai perquè quan tens casa teva pots aixecar-te i marxar”, explica el director d’Arrels, Ferran Busquets.

“El fred ha estat el menys important; he pogut dormir amb el mòbil i les sabates sense por a patir un robatori”, comentava el Davide, que després de vuit anys vivint al carrer ara viu en un pis. Per al Sergio, que ha dormit moltes nits al carrer, el pitjor és la inseguretat i la por, així com la duresa del terra i les conseqüències en la salut. Una altra persona que encara dorm al carrer i que dissabte també la va passar al ras a Intempèrie va anar a dormir exclamant: “Avui no ens despertarà la policia”.

Qui té el poder: els governs o la ciutadania?

En un dels espais de reflexió a la plaça de Margarida Xirgu, un cartell preguntava a tots els assistents: qui creus que té el poder per millor la situació: els governs o la ciutadania? “La solució depèn dels governs, cal que actuïn però si no fem pressió no ho faran; la gent tenim la força”, argumentava un dels assistents. I una altra persona afegia: “El poder el tenen els governs, però cada cop hi ha més activisme i els governs no en poden restar aliens”.

El Manel, que ha viscut cinc anys al carrer, donava algunes pistes: “Es creuen que amb un alberg s’arregla el problema però estan molt confosos, aquesta no és la solució; quan arriba l’últim dia en què pots estar a l’alberg i no et donen una solució el teu cap ja comença a donar voltes perquè vas de nou al carrer”.

Des d’Arrels creiem que és possible aconseguir que ningú hagi de dormir al carrer i que administracions públiques i ciutadania hi juguen un paper important. Les primeres, amb polítiques públiques que garanteixin el dret a l’habitatge, amb recursos adaptats a les necessitats de les persones i pactes polítics que abordin la problemàtica a llarg termini. La ciutadania, com a actor principal per reivindicar i aconseguir els drets sense descans.

La nit d’Intempèrie va acabar amb un recital de poesia del David Fernández amb música de la Lu Rois. Abans d’anar a dormir, l’Alfredo compartia amb el David Fernández i les persones assistents part de la seva història i els sentiments que l’havien acompanyat vivint al carrer: rebuig i soledat. I la conversa acabava amb aquestes paraules de l’Alfredo: “A poc a poc hem d’aconseguir que ningú dormi al carrer”. Fem-ho possible.

Com pots col·laborar-hi?

A l’esdeveniment d’Intempèrie hem volgut aconseguir els diners necessaris per garantir l’allotjament de 200 persones sense llar durant un mes. Ens ajudes a aconseguir més nits?

Mira aquí les fotos d’Intempèrie!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *