La Isobel Ashford és la subdirectora de l’ONG anglesa Building and Social Housing Foundation (BSHF), encarregada de coordinar juntament amb FEANTSA la campanya europea per acabar amb el sensellarisme. Aquests dies està a Barcelona participant al cens de persones sense llar i ens dóna més informació sobre la campanya que es troba tot just en una fase pilot.
Com neix la campanya europea per acabar amb el sensellarisme?
La idea va sorgir quan l’any 2014 algunes organitzacions europees i d’arreu del món vam viatjar a Estats Units per conèixer el projecte ‘100.000 cases’, guanyador del Premi Mundial de l’Habitatge l’any 2013, el qual havia aconseguit allotjar des del 2011 100.000 persones sense llar en més de 200 ciutats d’Estats Units aplicant el model Housing First (la llar primer). Va ser llavors quan ens vam preguntar per què no intentar alguna cosa similar a Europa per combatre el fenomen del sensellarisme.
I com passeu de la idea a l’acció?
La nostra organització BSHF es va posar en contacte a través de FEANTSA amb organitzacions d’altres ciutats europees interessades en treballar d’una forma diferent i innovadora ja que no només es tracta de comptar la gent que dorm al carrer sinó de saber també la seva situació i necessitats per poder ajudar de forma més efectiva. El que ens interessa de treballar a nivell europeu és compartir experiències i coneixements perquè puguem aprendre els uns dels altres.
Quin és el camí a seguir després de la realització dels censos?
El cens que ja s’ha realitzat a València, el que s’està fent a Barcelona i el de Londres que tindrà lloc al juliol són una prova pilot per veure com es desenvolupa el projecte a Europa. El nostre objectiu és avaluar com està funcionant la campanya, donar-la a conèixer i buscar més finançament per poder ampliar-la a més ciutats europees.
Per què serveixen els resultats dels censos?
Les dades obtingudes dels censos ens permetran fer pressió a les administracions públiques i ajudar a cada ciutat a treballar en polítiques d’habitatge concretes basades en el model Housing First.
Quins avantatges té treballar des de l’àmbit local?
Cada ciutat té unes característiques i situacions específiques des de les quals treballar la problemàtica. Del projecte ‘100.000 cases’ dels Estats Units hem après la importància que els veïns i la comunitat sàpiguen quina és la situació de les persones del seu barri que viuen al carrer perquè col·laborin i s’impliquin en la recerca d’allotjament. Conèixer millor i tenir més informació de la situació de les persones sense llar fa que la societat i les administracions es mobilitzin.
Quin paper juguen en la campanya les administracions locals?
Per buscar solucions cal comptar amb l’ajuda de les administracions però també és important la suma i la col·laboració entre la gent d’organitzacions, empreses… Als Estats Units alguns ajuntaments al principi no mostraven interès en el projecte però les ONG van impulsar recomptes i censos i finalment era la gent del carrer, la ciutadania, qui feia pressió i demanava que s’actués per solucionar la problemàtica. No podem esperar que els polítics s’uneixin des d’un principi a la campanya sinó que se’ls ha d’animar a moure fitxa amb resultats i dades a la mà.