El cens de persones sense llar de les nits del 30 i 31 de maig i 1 de juny ha estat possible gràcies, un cop més, a la implicació de 284 persones voluntàries. Han estat tres nits d’il·lusions, aprenentatges i experiències que reunim en aquests missatges que ens han fet arribar els voluntaris i voluntàries.

Els voluntaris del cens de persones sense llar ens han parlat de les seves sensacions, de les situacions i realitats amb les quals es van trobar i, sobretot, dels aprenentatges que es porten de l’experiència.

Persones com tu i com jo

“Ha estat una experiència molt positiva de visibilització, de parlar cara a cara, de tu a tu, amb persones que veiem constantment i que no ens parem a parlar ni a mirar-los als ulls i a preguntar què necessiten de persona a persona.” – MAR CARRERA

“Salgo de mi zona de confort, de mi hogar, para ir a la calle y conocer de cerca el hogar de los sin hogar.”AINHOA MORÁN

“Suposo que al final tots tenim ganes que escoltin la nostra història.” – LLUÍS

“Quan passes per davant d’una persona que viu al carrer la veus de lluny però quan et pares a xerrar et canvia la mirada.”

 IMG_0032

Aprenentatges de la realitat de les persones sense llar

“Esta experiencia me ha permitido descubrir algunos rincones que se transforman en hogares efímeros, a detectar rápidamente un bulto tapado de mantas, he aprendido las infinitas utilidades que puede tener un cartón… y sobre todo, he aprendido en cada una de las historias, de los relatos de cada uno de ellos. Cada historia, cada persona, cada encuentro, fue una experiencia humana y personal muy fuerte y muy enriquecedora. Deseo que esta información llegue a los decisores de las políticas y podamos hacer realidad una sociedad más justa y respetuosa de los derechos básicos.” – VICTORIA PORTHÉ

“Sus historias me interesaron, excitaron aún más mi curiosidad innata por saber de las vidas de otros y poder tender una mano si resulta útil. No me engaño, intuyo que bajo el relato de la persona hay un océano de emociones y conflictos no del todo resueltos. Tampoco tengo la menor duda que la calle no es un lugar para vivir, es peligrosa y hostil.” – CARMEN NETZEL

“Ha estat una gran experiència. No puc treure’m del cap aquell senyor darrera la seva caseta de cartró donant-nos les gràcies. La seva cara ho deia tot. Agraeixo haver pogut formar part d’aquesta aventura.”

Cròniques dels voluntaris

D’altra banda, alguns voluntaris han plasmat la seva experiència en textos als seus blogs personals; aquests són alguns fragments:

Vida detrás de cada uno
“Son tantas y tantas las imágenes que me llevo de una madrugada en el Raval de Barcelona… imágenes, rostros, silencios, olores, sensaciones. Una realidad dura, cruel y nada amable y a la vez donde nuevamente las personas son personas. No son cifras, no son papeles, no son leyes, no son discursos. Personas con todas sus letras, con vida, con historia, con trayectorias vitales injustas, difíciles… y que nos abrieron su hogar y su interior para charlar con ellos o simplemente decirnos (siempre amablemente) que preferían guardar silencio.” – ANDREA MARTÍNEZ

Sinhogarismo
“Seguimos peinando todas las calles que teníamos marcadas y encontramos al final a un hombre, de más de 60 años. Era dulce, tenía una mirada limpia y triste. Respondió a nuestras preguntas, reímos, jugamos al ajedrez y me regaló una rosa. Las personas necesitamos ser escuchadas, no ignoradas, respetadas, no repudiadas. Necesitamos ver amor en los ojos del otro, no miedo, repulsa, asco. Somos personas. Todos somos personas.” – KHIRANA MISLATI

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.