La pandèmia per la covid-19 empitjora la situació de les persones que viuen al carrer


El passat 26 de novembre vam sortir al carrer per enquestar persones que viuen al ras a Barcelona i saber, de primera mà, com es trobem. En total, hem recollit el testimoni de 367 persones sense llar i vuit de cada deu ens han explicat que, durant la pandèmia, la seva situació ha empitjorat o segueix igual. Us ho expliquem.

A dos quarts de nou del vespre, el Tomas, l’Eric i el Johny seuen al carrer com cada tarda esperant alguns veïns i veïnes que els coneixen i que els donen un cop de mà, i fent temps per tornar a la placeta on dormen habitualment. Avui, però, sembla que plourà i per això s’han traslladat a una altra plaça del barri Gòtic, per resguardar-se sota uns arcs.

Entre el Tomas, l’Eric i el Johny sumen més de 40 anys de vida al carrer. Tots tres s’han conegut vivint al ras i representen algunes de les 367 persones que el passat 26 de novembre van voler explicar la seva situació en l’enquesta a persones sense llar que vam organitzar des d’Arrels.

“Abans ja vivíem al carrer i des que va arribar el virus hem estat sempre al carrer”, explica el Tomas. “La policia em va proposar anar a la Fira però no hi vaig voler anar perquè hi havia massa normes. Utilitzo uns banys públics que obren 24 hores, tot i que alguns dies estan tancats, i hi ha veïns que ens ajuden a escalfar el menjar.” Quan les tres persones voluntàries que l’entrevisten li pregunten què necessita, s’atura a pensar: “Companyia. Perquè quan vius al carrer el cap no deixa de donar voltes i pensar”.

A la mateixa hora però al barri de Navas, un grup de voluntaris parla amb un home que es refugia amb cartrons al final de la rampa d’un pàrquing i un altre grup entrevista una persona que viu en una antiga oficina bancària. A Horta, el José i l’Ángel diuen a tres voluntàries que es consideren germans de carrer i que es cuiden l’un a l’altre i comparteixen la seva situació: un d’ells va sortir de la presó quan ja havia començat la pandèmia de la covid-19 sense tenir on anar i ara els és més difícil buscar-se la vida perquè les feines puntuals que abans feien per sobreviure ja no les poden fer.

 

La meitat de les persones han empitjorat la seva situació

Un total de 367 persones que viuen als carrers a Barcelona han contestat l’enquesta que vam realitzar el passat 26 de novembre. L’objectiu era saber com es troben en aquest context de pandèmia i si tenen més o menys dificultats en el seu dia a dia; també quant temps fa que viuen al carrer, quina situació administrativa i legal tenen, en quin municipi vivien abans d’arribar a Barcelona i si han rebut o no ajut de serveis socials, entre d’altres.

Els resultats de tot plegat els tindrem a inicis de l’any vinent però les primeres xifres que extraiem serveixen per elaborar ja una aproximació sobre qui són les persones que han contestat les nostres preguntes: el 87% de les 367 persones entrevistades són homes, el 9% són dones i la resta no contesta o s’identifica amb altres gèneres. De mitjana, tenen 45 anys. El 14% han nascut a  Barcelona i altres municipis catalans, un 9% procedeixen d’altres ciutats de l’Estat espanyol i el 73% han arribat d’altres països.

Les conseqüències que es deriven de la covid-19 també han afectat les persones que viuen al carrer: gairebé la meitat de les persones entrevistades (el 47%) consideren que la seva situació ha empitjorat i un 32% explica que tot segueix igual. És a dir, gairebé vuit de cada deu persones expressen que la seva situació ha empitjorat o segueix igual de precària.

Durant les tres hores que sortim a fer l’enquesta, els grups de voluntaris i voluntàries escolten i recullen aquesta situació. Uns metres més enllà del Tomas, l’Eric i el Johny, sota els arcs de la plaça on dormiran, tres homes més es preparen per passar la nit. Un d’ells explica que fa cinc anys que viu al carrer; va arribar a Barcelona des d’Andalusia buscant més oportunitats però no les ha trobat: només té la roba que porta posada i les fonts de la plaça li serveixen per rentar-se. Els altres dos afegeixen: “Des que va arribar la pandèmia tot és més difícil. Hi ha menys turisme i menys persones que ens poden ajudar, i als menjadors socials on anàvem habitualment ara el menjar és fred”.

 

Informació qualitativa per transformar en propostes

L’enquesta que hem realitzat aquests dies s’ha portat a terme gràcies a la implicació de més de 750 persones voluntàries que, entre les 20h i les 23h, el 26 de novembre van recórrer gairebé tots els barris de la ciutat.

Durant aquest recorregut vam apuntar també quantes persones sense llar detectàvem, encara que no participessin a la nostra enquesta. En total, vam localitzar 867 persones, una xifra important i que, des d’Arrels, creiem que encara queda lluny del nombre real de persones que actualment viuen als carrers de Barcelona. Enguany, l’horari de la nostra acció s’ha hagut d’adaptar a la situació de toc de queda i, per exemple, no hem pogut sortir al carrer de nit i de matinada, com en ocasions anteriors, quan les persones que viuen al carrer estan ja ubicades en un lloc.

Des de la nostra opinió, la dada de persones que dormen al carrer a la ciutat segueix sent similar a la que vam detectar al recompte nocturn que vam fer el mes de maig i en el qual vam localitzar 1.239 persones vivint al ras. L’enquesta que hem realitzat ara, de caire qualitatiu, ens permetrà conèixer en detall les necessitats actuals de les persones que viuen a la intempèrie a la ciutat i elaborar propostes polítiques que vagin més enllà i que s’adrecin als governs de Barcelona i altres municipis catalans.

 

Més informació:
Menys llocs per resguardar-se, més fred i més hores de vida al carrer. Us expliquem quines situacions vénen detectant els equips d’Arrels en el context del toc de queda.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *